La producció estimada d'oli d'oliva a l'actual campanya 2023-2024 ascendirà a 845.000 tones, la qual cosa suposa 230.000 tones més (27%) que a la campanya anterior de 2022-2023, segons les últimes xifres del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA). Això suposa doblar la demanda nacional, que el departament que dirigeix Luis Planas calcula en 400.000 tones. Una campanya especialment bona.

Es pot recordar que l'oli d'oliva s'ha encarit un 67% en els últims dotze mesos, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística. Només en els dos primers mesos de l'any 2024, ja amb la campanya nova, ha augmentat un 10%. Una inflació que plou sobre mullat, ja que els preus van augmentar entre febrer de 2022 i 2023, un altre 34%, segons les dades de l'IPC.

Importacions i exportacions

El balanç del sector de l'oliverar a Espanya del MAPA, actualitzat al març, reflecteix que les compres d'oli d'oliva a l'estranger sumaran 215.000 tones, l'1,7% més que a la campanya 2022-2023. D'aquesta quantitat, 111.455 tones procediran de països comunitaris i 99.545 tones, de països de fora de la Unió Europea (UE). Tanmateix, les vendes espanyoles a l'exterior se situaran en 708.172 tones (305.903 tones a la UE i 402.269 tones a tercers països), l'1,61% menys que a la campanya 2022-2023, segons el balanç.

El MAPA ha estimat que el consum interior rondarà les 400.000 tones aquesta campanya, que va d'octubre de 2023 a setembre de 2024, per sobre de les 363.579 tones de la campanya anterior. En ambdós casos, les exportacions han superat amb escreix el consum nacional.

Compres d'oliveres

L'or verd s'ha convertit en una veritable febre. "No hi ha oliveres" és la resposta que estan donant aquests dies els vivers consultats per Efeagro al sud d'Espanya, on es concentra la producció oliverera. En aquest moment de l'any, a començaments de la primavera, solen plantar-se les noves oliveres, que tardaran encara uns anys a donar els seus primers fruits. Amb més de 25 anys d'experiència a la producció i venda de plantones d'oliva nebulitzats de més de 30 varietats, l'empresa cordovesa de vivers La Conchuela reconeix que "els vivers no poden proveir la demanda actual de plantones d'olivera a causa dels preus de l'oli, la caiguda dels preus de l'ametlla i el pistatxo, i els fons d'inversió".

El camp s'està transformant i molts estan veient en els màxims històrics que han assolit les cotitzacions de l'oli d'oliva, una oportunitat per treure un rendiment més gran a les seves terres. Fonts de Vivers d'Oliveres El Soto (Còrdova) confirmen que tenen "pràcticament tot venut" i hauran d'esperar almenys l'octubre vinent per reprendre la comercialització, fins que les plantes creixin a una mida apropiada.

La varietat que més escasseja és la picual, utilitzada en els cultius intensius de regadiu, en els quals més s'està invertint actualment, segons l'empresa, que ven a Espanya, Portugal, França i Itàlia.

A Jaén, el gerent de la companyia especialitzada a plantar oliveres Agrariaolive, Manuel López, afirma que els vivers es troben actualment "saturats" i que, si escau, ja tenen reservades plantes per a la primavera de 2025. Justifica l'augment de la demanda a un canvi de mentalitat en el camp en el qual prioritzen "la rendibilitat i la productivitat". Davant l'oliverar tradicional, que depèn de la pluja i té un cost aproximat de 4,5 euros per quilo, el sistema intensiu o superin tensiu implica plantar oliveres en tanca que poden regar-se i produir en cinc anys, amb un cost de menys d'un euro per quilo.

Més hectàrees conreades

Segons l'última enquesta oficial sobre superfícies i rendiments de cultius, a Espanya hi havia 2,78 milions d'hectàrees d'oliverar el 2023, de les quals 1,9 milions eren de secà (69%) i 874.533 hectàrees, de regadiu. En l'última dècada, l'oliverar de regadiu ha passat de representar el 24% de la superfície a ocupar el 31% actual. L'extensió d'oliverar va augmentar l'any passat en totes les seves categories, sobretot en les destinades a taula i doble aptitud (tant per a taula com per a oli).

El president del Consell sectorial d'Oli d'oliva de Cooperatives Agroalimentàries d'Espanya, Rafael Sánchez de Puerta, assegura que el procés de modernització "era previsible" i que "s'està accelerant la plantació d'oliverar en tanca en aquelles zones on hi ha aigua per la seva fàcil mecanització". No obstant això, recomana ser "més prudent en la planificació", ja que qui estigui fent els comptes ara amb els preus actuals de l'oli "s'equivoca", davant de la previsió que baixin en algun moment.

La caiguda de la producció a les últimes dues campanyes a conseqüència de la sequera ha elevat a màxims els preus, però aquest any ja s'han superat les expectatives de producció inicials, amb gairebé 830.000 tones recollides en els primers cinc mesos de campanya, d'octubre a febrer.

En regadius

Sánchez de Puerta, que també és director general del grup Dcoop, considerat el productor mundial més gran d'oli d'oliva, adverteix de la "difícil competència" que afronten les terres de secà davant del cultiu de regadiu. El ritme més gran d'inversió en aquest últim sistema s'està concentrant sobretot en zones regables amb accés a l'aigua, com en les províncies de Sevilla, Cadis i Badajoz.

L'empresa extremenya Olivos de Badajoz proporciona plantes d'olivera de varietats com l'arbequina i la picual, que es necessiten en grans quantitats per l'alta densitat de plantació dels oliverars intensius. El seu gerent, Juan Manuel Sánchez, precisa que la planta "tarda un any a fer-se, en reproduir-se per esqueixos, a partir d'una branca, fins que es trasplanta". Sosté que tenen tota la seva producció "adjudicada" i clients a cua, en especial a les Hortes de la Guadiana, on els agricultors estan "abandonant la producció de tomàquet, blat de moro i arròs" i substituint-la per l'oliverar intensiu "per evitar l'escassetat de mà d'obra", ja que aquest últim cultiu requereix menys ocupació en la recol·lecció, que es fa amb maquinària.