L'OCDE ha baixat quatre dècimes, a l'1,5%, la seva previsió de creixement per a Espanya el 2024 i ha recomanat accelerar la reducció del dèficit públic amb la retirada total del suport fiscal contra la inflació, una despesa pública més eficient, menors reduccions en l'IVA i més impostos als combustibles fòssils.

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) reconeix que l'acció del Govern ha estat determinant per esquivar la crisi del covid i la crisi de preus provocada per la invasió d'Ucraïna, però diu que ara les polítiques s'han de centrar "a recompondre el marge fiscal, elevar la productivitat i reduir les desigualtats socials, fet que inclou crear més oportunitats per als joves".

L'Estudio económico de España 2023, publicat aquest dimecres, incideix que "es requereix una consolidació fiscal més forta i sostinguda per mantenir en una trajectòria descendent l'elevat endeutament públic", en un context en el qual la despesa sanitària i en pensions augmentarà a llarg termini per l'envelliment de la població.

En aquest sentit, destaca que Espanya continua sense emprendre les seves recomanacions respecte a l'elaboració d'un pla de consolidació fiscal plurianual i a fomentar l'estalvi per a la jubilació a través de la previsió social complementària.

Un altre dels reptes pendents implica augmentar la productivitat, el creixement de la qual s'està veient llastat per "el baix nivell d'inversió en investigació i desenvolupament, la despesa pública inadequada en educació i formació, i una reserva insuficient de capital de TIC".

L'OCDE veu difícil que es pugui complir l'objectiu del Govern en funcions de situar el dèficit en el 3% del PIB el 2024 i preveu que només es redueixi al 3,5%, després de baixar el 3,8% el 2023. Per al deute públic també preveu taxes més altes que l'Executiu, del 109,4% del PIB el 2023 i del 110% el 2024.

Incerteses

Per a 2023, l'OCDE ha revisat dues dècimes a l'alça, al 2,5%, la previsió de creixement econòmic, encara que adverteix que les perspectives s'han vist "enfosquides" per "importants incerteses" que podrien augmentar els preus de l'energia i la inflació per "una escalada addicional dels conflictes geopolítics". Entre les incerteses assenyala també una implementació lenta del pla de recuperació i del desplegament dels fons europeus.

No obstant això, assenyala que l'economia espanyola continuarà "resistint" i tindrà en la demanda interna (consum i inversió) el principal motor de creixement, encara que limitada per l'enduriment de les condicions financeres, davant una demanda externa (exportacions i importacions) una mica més feble.

Respecte a la inflació, l'OCDE reconeix que s'ha moderat significativament, encara que les pressions sobre els preus continuen sent altes, i espera que la taxa subjacent "disminueixi lentament el 2024, amb el creixent impacte de l'enduriment de la política monetària".

Del sector financer diu que continua sent resistent, però que poden augmentar els préstecs morosos perquè "les llars espanyoles estan altament exposades a les taxes d'interès creixents" tenint en compte que el 70 % de les hipoteques tenen un interès variable.

Sobre l'ocupació, l'informe reconeix la seva fortalesa i diu que l'última reforma laboral "està mostrant resultats prometedors en el seu objectiu de convertir els contractes temporals en indefinits, especialment per als joves," encara que fa recalcament que la taxa d'atur "continua sent la més alta de l'OCDE".

Aquesta situació "és un reflex de problemes estructurals que requereixen esforços continus de reforma", com abordar les disparitats d'habilitats, millorar les polítiques actives del mercat laboral i augmentar els incentius per tornar a treballar després de l'atur.

També proposa millorar la integració laboral de les dones i reduir l'elevada taxa de pobresa, amb ajuts socials que "haurien de dirigir-se als més necessitats, sobretot les famílies de baixos ingressos amb fills".

Oportunitats per als joves

Per reduir el risc de pobresa i que Espanya pugui materialitzar "el seu potencial de creixement", l'informe considera "crucials" qüestions com millorar l'educació, facilitar la incorporació dels joves al mercat laboral, fomentar l'emprenedoria i elevar l'accés a l'habitatge. Recorda que "molts joves abandonen el sistema educatiu amb una qualificació baixa, fet que limita les seves perspectives d'ocupació" i provoca que la taxa d'atur dels menors de 25 anys sigui una de les més altes de l'OCDE, de gairebé un 27%.

Així mateix, alerta que més del 60% dels espanyols menors de 34 anys viuen amb els seus pares, a causa de salaris insuficients i inestabilitat laboral, i per això considera prioritari "augmentar gradualment l'estoc d'habitatges de lloguer social".