El mercat immobiliari espanyol va mostrar l'agost de 2025 uns símptomes clars de desacceleració en les transaccions, però amb una resistència notable en els preus i un repunt esperançador del crèdit hipotecari. Aquest panorama dual, caracteritzat per un enfonsament de la demanda en comunitats clau com Madrid, però amb una pressió alcista sostinguda en el valor de l'habitatge, pinta un escenari complex per a la segona meitat de l'any.

El mes d'agost es va tancar amb un total de 38.239 operacions de compravenda d'habitatge, una xifra que suposa un retrocés de l'1,3% respecte al mateix mes de 2024. Aquesta baixada, encara que moderada, confirma una tendència de frenada després de diversos mesos de creixement més sòlid. Si s'analitzen les dades per tipus d'habitatge, es descobreix un canvi en les preferències dels compradors:

  • Els pisos, que constitueixen la majoria de les operacions (27.822 unitats), van experimentar una caiguda significativa del 3,3% interanual.
  • Al contrari, els habitatges unifamiliars (10.417 unitats) van ser les clares guanyadores, amb un increment de les transaccions del 4,5%. Aquesta divergència podria reflectir una recerca d'espais més amplis i amb més exterior, una tendència que va arrelar durant la pandèmia i que sembla consolidar-se.

En plena desacceleració de les vendes, el que no sembla cedir és el preu de l'habitatge. El preu mitjà per metre quadrat va assolir els 1.728 euros, un 5,6% més que l'agost passat. Aquesta pujada, molt superior a la inflació general, continua pressionant l'accés a l'habitatge per a moltes llars. La disparitat geogràfica s'engrandeix. Per tipus d'habitatge:

  • Els pisos es van encarir fins a 1.993 €/m² (una pujada del 8,1%).
  • Les unifamiliars van moderar la seva apreciació, amb un preu mitjà de 1.312 €/m² (un 2,5% més).

En l'àmbit autonòmic, el mapa de preus és un autèntic mosaic. Les pujades més espectaculars, per sobre del 20%, es van concentrar en:

  • Cantàbria (+21,6%)
  • Extremadura (+20,2%)
  • Illes Balears (+20,1%)

Aquestes xifres reflecteixen una intensa revalorització en mercats que, en el cas d'Extremadura, podrien estar atraient inversió per preus més assequibles, mentre que les Balears encara pateix la pressió de la demanda turística i de segona residència. En l'altre extrem, només dues comunitats van veure com els preus retrocedien: Castella - la Manxa (-12,8%) i Astúries (-3,1%), mostrant la fragilitat d'alguns mercats interiors. En un terreny més positiu, la concessió de préstecs hipotecaris per a l'adquisició d'habitatge va experimentar un creixement del 3,3% interanual, amb 21.011 operacions registrades. Aquest repunt del finançament és un indicador clau per a la salut del sector a mitjà termini.

A més, la quantitat mitjana d'aquests nous préstecs va pujar fins als 161.692 euros, un 9,4% més que fa un any. Aquest increment reflecteix dos factors: la pujada dels preus de l'habitatge i, possiblement, un major import necessari per a la seva adquisició. D'altra banda, les dades revelen que el 54,9% de les compres es van finançar mitjançant una hipoteca, i que aquest préstec va cobrir de mitjana el 73,9% del preu de l'habitatge.

Geogràficament, el crèdit també mostra un comportament irregular. Les majors alçades en el nombre d'hipoteques es van donar a Extremadura (+30,6%) i Galícia (+16,8%), mentre que va caure amb força a Navarra (-11,3%) i a Illes Balears (-10,5%). L'agost de 2025 presenta un mercat immobiliari en un punt d'inflexió. La caiguda de les transaccions, especialment en pisos i en comunitats econòmicament dinàmiques com Madrid, apunta a un possible refredament impulsat per la incertesa econòmica o la saturació de preus.

No obstant això, la robustesa de la demanda per les unifamiliars, la forta pujada dels preus en la major part del territori i la recuperació del crèdit hipotecari indiquen que el mercat encara té un sòl sòlid. La tendència dels pròxims mesos confirmarà si aquesta desacceleració és un simple ajust o l'inici d'un canvi de cicle més profund.