En vigílies de les reunions de primavera del Fons Monetari Internacional (FMI), la directora gerent de l'organisme, Kristalina Georgieva, ha avançat que les noves estimacions econòmiques situen el creixement del PIB mundial en del 3% per a 2023 i que aquesta serà la tònica que regirà en els propers cinc anys, convertint-se en el percentatge més baix des de la dècada dels noranta. El pronòstic és també molt inferior a la mitjana del 3,8% de les últimes dues dècades.

Durant el discurs d'obertura de les reunions de primavera de l'FMI i el Banc Mundial, pronunciat a Washington, Georgieva ha emfatitzat que el creixement continua sent "feble" si es compara amb l'històric, tant a curt com mig termini. En aquest sentit, ha remarcat que amb això es fa "encara més difícil reduir la pobresa, guarir les cicatrius econòmiques de la crisi del Covid i proporcionar noves i millors oportunitats per a tothom". En la seva intervenció, Georgieva ha indicat que l'objectiu dels polítics hauria de ser aconseguir una recuperació "robusta" a curt termini, mentre s'estableixen els fonaments per a un creixement "més inclusiu, més sostenible i fort".

La directora de l'FMI va advertir que hi ha "marcades diferències" entre els grups de països. Així, el creixement provindrà de les economies emergents i va citar el posicionament d'Àsia, que va qualificar d'"especialment brillant", i de l'Índia i la Xina, dels que va dir "s'espera que representin la meitat del creixement mundial el 2023", va precisar. Va advertir dels riscos a què s'enfronten altres àrees del món: "L'activitat econòmica s'està desaccelerant en els Estats Units i la zona de l'euro, on les taxes d'interès més altes pesen sobre la demanda", va explicar.

Georgieva va considerar que hi ha tres prioritats d'acció per millorar les expectatives de creixement tant a curt com mig termini, començant per la lluita contra la inflació i salvaguardar l'estabilitat financera i "salvaguardar la cohesió social" tractant de "protegir als més vulnerables" dels efectes col·laterals més nocius. En aquest últim aspecte, Georgieva va enumerar el foment de la solidaritat per reduir les disparitats, per a la qual cosa s'ha d'aprofitar "la força" de l'FMI, que ha proporcionat gairebé 300.000 milions de dòlars en nous finançaments per a 96 països des de l'inici de la pandèmia de Covid, va recordar.

La líder de l'FMI va lamentar que, malgrat les pujades de tipus d'interès per part dels bancs centrals, la inflació continuï "tossudament alta" i va reconèixer que els esforços per reduir-la són ara més complexos a causa de les turbulències viscudes en el sector bancari, que demostren com de difícil que és la transició des d'un període de tipus baixos a les noves circumstàncies. La directora de l'FMI va destacar que, en qualsevol cas, mentre la inflació continuï elevada s'espera que els bancs centrals continuïn amb la seva política monetària restrictiva.

En matèria financera, Georgieva es va referir també a la crisi bancària que s'ha viscut en les últimes setmanes, després de la caiguda dels bancs nord-americans Silicon Valley i Signature, i va afirmar que s'ha demostrat "que el sector bancari ha recorregut un llarg camí des de la crisi financera mundial de 2008". "Avui els bancs són, en general, més forts i resistents, i les autoritats han estat notablement ràpides i exhaustives a les seves accions en les últimes setmanes", va defensar Georgieva, qui va avisar que, tanmateix, "persisteixen les preocupacions sobre les vulnerabilitats que poden estar ocultes" i "ara no és el moment per a l'autocomplaença".

Com millorar el creixement a mitjà termini

L'FMI insta les autoritats a elevar la productivitat i el potencial de creixement mitjançant reformes estructurals, accelerant la revolució digital i millorant l'ambient de negocis. "Només amb tancar la fractura de la participació laboral de les dones es podrien incrementar la producció econòmica un 35% als països amb més desigualtat de gènere", ha proposat Georgieva. Altres possibles mesures serien redirigir més inversions a projectes verds per a la transició ecològica i evitar la fragmentació comercial. "Els països poden protegir la seva seguretat nacional i econòmica si continuen comerciant i sent pragmàtics amb enfortir les cadenes de subministrament. Les investigacions de l'FMI demostren que diversificar les cadenes de subministrament poden tallar a la meitat les possibles pèrdues econòmiques per la interrupció de les cadenes", ha agregat.