El Tribunal d'Instància de Madrid ha rebutjat les mesures cautelars sol·licitades per Pimec i altres organitzacions associades en el litigi que mantenen amb Conpymes. La resolució permet que el seu actual president, José María Torres (a la imatge superior), i la junta directiva continuïn al capdavant de l'organització d'àmbit estatal mentre es resol el procediment principal.

Els demandants havien sol·licitat, entre altres mesures, la suspensió cautelar de Torres, la destitució de la junta directiva i la paralització dels acords adoptats en l'assemblea general del 26 de març de 2026. El tribunal ha desestimat aquestes peticions i ha imposat les costes processals a les organitzacions demandants.

No obstant això, la decisió no resol el fons de la disputa. El procediment judicial continuarà i serà en una fase posterior quan es determini si el procés electoral i els acords qüestionats es van ajustar a la legalitat. Segons indica Conpymes, el tribunal considera que aquesta qüestió requereix una anàlisi més àmplia, amb debat entre les parts i aportació de proves, que no correspon realitzar en el marc d'unes mesures cautelars. El tribunal tampoc aprecia, en aquesta fase, l'existència d'un perjudici actual, real i irreversible que faci necessari intervenir provisionalment en el funcionament de l'organització.

Orígens del conflicte

La decisió judicial es produeix després de diversos mesos d'enfrontament entre Conpymes i Pimec, un dels principals impulsors de la confederació des de la seva creació. Les discrepàncies s'han centrat en el funcionament intern de Conpymes, la gestió de la seva direcció i el procés de renovació dels seus òrgans de govern.

Les tensions es van desfermar arran del viatge de José María Torres a Israel el novembre de 2025, realitzat en representació de Conpymes. Aquesta iniciativa va generar crítiques dins de Pimec, tant per la decisió de fer el viatge com pel context polític i humanitari de la guerra a Gaza. L'episodi es va convertir en un dels punts de fricció entre les dues organitzacions, si bé les diferències són anteriors i abasten qüestions de govern i representació.

El desacord es va intensificar posteriorment amb la continuïtat de Torres al capdavant de Conpymes i va desembocar en una disputa sobre la validesa del procés electoral i la composició dels òrgans de govern. Pimec va acabar adoptant mesures contra Torres en el marc de la seva pròpia organització, mentre que el conflicte sobre Conpymes va passar als tribunals.

Després de conèixer la interlocutòria, Torres ha defensat que la resolució permet a Conpymes continuar amb la seva activitat ordinària: "La confederació ha de continuar funcionant amb normalitat, defensant una veu pròpia, plural i independent per a les pimes i autònoms d'Espanya", ha indicat en un comunicat.

Conpymes va néixer amb l'objectiu de trencar l'esquema de la representació empresarial a Espanya, fins ara dominat per la CEOE-Cepyme. La nova confederació aspirava a convertir-se en una alternativa per a les pimes i els autònoms i a tenir presència pròpia en el diàleg social i en els òrgans de representació davant les administracions públiques.