La tardana incorporació dels joves al mercat laboral farà més difícil que arribin a l'edat ordinària de jubilació. La reducció del nombre d'anys cotitzats per aquesta causa, escurça la seva carrera laboral, que no és prou llarga per mantenir el seu nivell de vida, cosa que els obligaria a demorar fins als 71 anys el moment de retirar-se. Aquesta és la conclusió de l'informe Present i futur de la joventut espanyola, elaborat per la Fundació BBVA. S'argumenta a l'informe que, ara com ara, els joves tenen "més difícil" completar carreres laborals prou llargues per aconseguir una pensió a l'edat ordinària de jubilació que els permeti mantenir el seu nivell de vida previ, tret que disposin d'un estalvi acumulat suficient.

L'estudi determina, amb dades, que això és conseqüència de l'actual taxa d'ocupació a la franja de joves d'entre els 16 i els 29 anys (43,2%), que s'ha situat en 15 punts percentuals inferiors a la de 2007. Així, farà que els que es jubilin el 2065 i que només hagin pogut cotitzar 30 anys, hagin de compensar les seves menors cotitzacions, demorant, per tant, la jubilació fins als 71 anys si volen mantenir el nivell de vida previ. Si s'avança en el temps, la situació tampoc no varia gaire més: el 2027 l'edat ordinària de jubilació serà de 67 anys i es necessitaran 37 de cotitzats per cobrar el cent per cent de la pensió, encara que l'edat pot avançar-se fins a dos anys si tenen 38 anys i mig cotitzats.

L'informe incideix que amb l'última reforma de les pensions serà necessari un esforç més gran d'aportacions a la Seguretat Social per rebre una pensió amb una taxa de reemplaçament (relació entre la primera pensió i l'últim salari) dos punts percentuals més baixa, d'un 75,3% davant el 77,1% actual. Si a més s'implantessin en el futur reformes "que ja estan en el debat públic", es produiria una baixada de la taxa de reemplaçament d'entre 10 i 20 punts percentuals addicionals, fins al 57,6%.

En el cas dels que sumessin 35 anys cotitzats, la taxa de reemplaçament seria del 70,2%, davant el 87,5% actual, i per a les persones que sí que aconseguissin cotitzar 40 anys, la caiguda de la taxa seria de 10 punts percentuals (80,2% davant el 90,6% actual). Això es produiria si el Govern decidís elevar el període de còmput de la base reguladora fins als últims 35 anys; augmentar fins a 40 anys cotitzats per assolir el 100% de la base reguladora, en lloc dels 37 que hi haurà el 2027, i vincular la quantia de la pensió inicial a l'esperança de vida, mitjançant un factor de sostenibilitat que es comencés a aplicar a partir de 2044.

De fet, a conseqüència de les reformes ja aprovades, la major part de l'ajustament que han de suportar els joves actuals es manifestarà, sobretot, per un esforç de cotització més important, a conseqüència de l'aplicació del mecanisme d'equitat intergeneracional i, en cas de salaris alts, per la quota de solidaritat.

Aquestes dues últimes mesures suposen un augment de les cotitzacions i, per tant, un menor salari net per als treballadors. Tanmateix, ja que per al càlcul de la pensió el sistema espanyol no té en compte el tipus de cotització, sinó les bases de cotització, totes aquestes cotitzacions addicionals no suposaran un augment de pensió.

Així mateix, es fa referència a possibles canvis que s'estan aplicant en altres països de l'entorn com elevar el període de còmput als últims 35 anys de vida laboral, augmentar a 40 els anys cotitzats necessaris per cobrar el cent per cent de la pensió i vincular la quantia de la pensió inicial a l'esperança de vida mitjançant un factor de sostenibilitat.