El viticultor Joan Pons és el president de la cooperativa vinícola Cevipe (Centre Vinícola del Penedès), en representació del Celler Cooperatiu de la Granada. També és vicepresident de l'Institut Català de Sant Isidre, i amb anterioritat ha estat vocal del Consell Regulador de la DO Penedès. El passat mes de maig, Cevipe va aconseguir una de les 12 vocalies per formar part del pròxim ple del Consell Regulador de la DO Cava i Joan Pons ha decidit optar a la presidència d'aquest organisme. Les eleccions tindran lloc el pròxim 11 de juny.
Què l'ha empès a prendre aquesta decisió?
Mirar pel present i pel futur de la DO Cava en un moment en què tenim una descompensació entre les 38.000 hectàrees que emparades per la denominació d'origen i el volum d'ampolles que s'elaboren. Arran dels anys de la sequera, alguns elaboradors van retirar ampolles hi hem passat de vendre 250 milions d'ampolles a 195 milions. Per tant, una de les meves prioritats és que el Consell Regulador treball per tornar a vendre 250 milions d'ampolles de cava, ja que això assegura la viabilitat al sector. Perquè no és només un tema de volum; estem parlant d'un tema econòmic que tant el sector elaborador i com el sector productor es puguin guanyar la vida.
Quin seria el revulsiu per aconseguir-ho?
Sense la vinya, sense el raïm, sense el viticultor, no hi ha un després. Les grans empreses elaboradores necessiten que el viticultor continuï conreant la vinya. La viticultura, el cava, és un motor econòmic molt important a Catalunya, amb molts llocs de treball directes i indirectes. Del grup cooperatiu Cevipe, per exemple, en depenen 2.200 famílies que conreen 7.000 hectàrees de vinya i som el primer productor de vi base cava. Per tant, és important per nosaltres que això torni a funcionar i que totes les hectàrees, tota la collita, passi a l'ampolla. A més que cal vetllar perquè el territori continuï sent sostenible i sostenible el sector econòmicament.
Posi'm exemples del que caldria fer.
Dins de la DO Cava s'han de fer coses perquè tenim un Consell Regulador segurament amb lleis envellides perquè daten de quan es va crear a començaments de la dècada dels noranta del segle passat. Tenim el plec de condicions que incorpora aspectes que crec que s'han de posar al dia perquè el món ha canviat. Tot el que es fa en matèria de publicitat, per exemple, és antiquat. S'hauria de tenir en compte el món digital i donar una altra visió del que és el món del cava. Ens hem d'apropar a la gent jove i fer algun altre tipus de producte baix amb alcohol, sempre pensant a revitalitzar i reviure els millors moments del sector.
Anem a pams. Vostè advoca per produir volum, els 250 milions d'ampolles, però una part del sector defensa que s'ha d'anar a valor, a més qualitat, més que a volum. Què en pensa?
Jo no parlaria de qualitat, perquè tot el cava té qualitat sigui de més o de menys criança. Dit això, el Consell Regulador té una cosa molt bona: dins dels 190 milions d'ampolles venudes -que no trobaríem gaires DO amb aquest volum de producció- hi ha 22 milions d'ampolles de gamma alta, que són els reserves -a partir de 18 mesos- i els grans reserves -a partir de 30 mesos-. Això s'ha de potenciar perquè és on trobem més valor afegit. Aquest 20% és importantíssim i aquells que es vanaglorien que fan un producte escumós fabulós ni s'acosten a aquest volum d'ampolles.
"A aquells que es vanaglorien de fer un producte escumós fabulós els diria que la DO Cava fa 22 milions d'ampolles de reserves i grans reserves"
Però no hem d'oblidar que en la piràmide del cava, a baix, hi ha el cava de guarda, el que ha d'envellir com a mínim 9 mesos i és cada viticultor que tria el temps de criança. El consumidor escull el que més li agrada, des de les varietats, la criança, l'envelliment en bota de roure o de roure francès... tot s'ha de preservar i potenciar. Però mai hem d'oblidar que el que mou l'economia del sector del cava, el seu motor, és el guarda, que representa el 80% del total i el que fa rotllar les 38.000 hectàrees de la DO. Per tant, hem de vetllar per trobar aquest equilibri entre les grans empreses que aposten per volum i que el viticultor tingui manera de guanyar-se la vida, perquè podem fer molt de volum, però si els de baix no arriben a final de mes, acabarem malament. Dins del Consell Regulador s'ha de trobar la fórmula perquè hi hagi una entesa entre els viticultors i els elaboradors perquè uns no tiraran endavant sense els altres.
S'hauria d'establir un preu fix cada any per al raïm i no únicament un preu orientatiu?
Sí, però ara no tenim els mitjans per fer-ho. Això són coses que s'han de pensar en un futur, amb aquesta entesa entre viticultor i elaborador. Es pot partir d'un preu mitjà de l'ampolla. Això hi ha moltes zones del món on es fa. A la regió de la Xampanya s'asseuen i no passa res, venen més ampolles que nosaltres i més cares. Vull dir que no deu ser un problema aconseguir una entesa entre el viticultor i l'elaborador. Hem de trobar aquesta fórmula que potser només hem de copiar-la, no cal inventar res. Falta aquesta consciència per part del sector elaborador que no ha vist el viticultor com un col·laborador, i el viticultor és una part més de la cadena de valor del sector.
"El sector elaborador no ha vist el viticultor com un col·laborador, quan és una part més de la cadena de valor"
Els 250 milions d'ampolles d'aquí a quant s'haurien de retrobar? Dependrà del context internacional?
Segur que depèn de tot, però jo crec que el 90% és feina nostra. Que sapiguem connectar amb el consumidor el que ja tenim i guanyar-ne altres. Però és clar que no podem parlar a llarg termini; això ha de ser a curt termini, perquè el sector ho necessita. Tothom parla que enguany la collita la tenim a tocar, a 90 dies. Es podrà començar a veremar a primers d'agost. Hem de poder donar cobertura a tots els viticultors, que no quedi raïm al cep, que la collita arriba als cellers, potenciar el cava i obrir les portes a nous productes, fent una promoció diferent, més digital. No estaríem parlant d'augmentar el pressupost del Consell Regulador, però sí d'enfocar millor els recrusos per arribar a més i nous consumidors.
"S'ha d'obrir la porta a nous productes per arribar a més i nous consumidors"
A les eleccions a la presidència hi concorren també Marta Vidal, consellera delegada de caves Vallformosa, de Vilobí del Penedès; Pere Ventura, el propietari de les caves del mateix nom, de Sant Sadurní d'Anoia; Marc Pagès de Cava Pagès Entrena, de Sant Jaume Sesoliveres; i Xavier Lluch, empresari vitícola. Uns bons rivals.
Confio en mi mateix. Tinc un bagatge de 40 anys al sector i he assumit i tinc llocs de responsabilitat en diverses entitats. A més de caves Miquel Pons, una empresa familiar viable a la qual ja s'ha incorporat el meu fill.
És difícil el relleu generacional al sector? Què pot fer la DO Cava?
Des de la DO Cava no es pot actuar directament sobre aquest aspecte. Però és clar que si volem relleu generacional la clau està en què la gent es pugui guanyar la vida conreant la vinya. El meu fill s'ha quedat a casa i a la vinya perquè ha vist un futur. Ara és un bon moment per al sector perquè la gent jova està engrescada amb el món del vi, el món de les vinyes, i parles amb ells i ho veus. Però els hem de proporcionar un futur econòmic.
Caves Miquel Pons ha apostat per l'agricultura 100% ecològica. És el camí cap al futur?
És el camí. El respecte pel medi ambient, per la natura, també per la salut. Aquesta faceta de respecte pel territori, pel medi ambient, per la salut és una carta de presentació del cava, que no oblidem que és un producte exportador. Hi ha moltes zones del món que, per la seva climatologia, no poden ser ecològics, no poden fer servir un tipus de producte que no sigui agressiu per frenar plagues com el mildiu, per exemple. Aquí tenim el clima mediterrani que ens permet fer això; a Galícia, en canvi, és més difícil.
Quins mercats exteriors s'haurien de potenciar?
El principal mercat són els Estats Units, després Europa i l'Àsia. Potenciar els països asiàtics és important, però també hi ha mercat d'Europa -com Bèlgica o Alemanya- on es pot créixer, on és possible vendre'n més. Alemanya sempre ha estat un mercat important per al cava.