La indústria farmacèutica és una de les grans potències de Catalunya i d’Espanya, però viu un moment de reptes i incerteses. El sector s’hi juga molt amb les reformes legislatives que s’albiren en l'àmbit espanyol i europeu i amb l’impacte de les mesures aranzelàries anunciades pels Estats Units. Per això, reclama que les lleis acompanyin, ajudin a la innovació i preservin la supervivència d’una indústria intensiva en R+D: “Ens hi juguem els pròxims 20 anys”.
Aquest va ser el clam del sector al desè FOCUS ON, titulat El pròxim repte del sistema de salut català: les amenaces a les quals s’enfronta la indústria farmacèutica a Catalunya, celebrat per ON ECONOMIA conjuntament amb Demócrata, en el qual van participar Fina Lladós, presidenta de Farmaindustria, Míriam Nogueras, portaveu de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats, Robert Fabregat, director general de Biocat, Isabel Amat, Global Head of Innovation, Sustainability & Portfolio de Reig Jofre, i Tino Martí, secretari tècnic del Comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat del Sistema de Salut (CAIROS).
La presidenta de la patronal de la indústria farmacèutica espanyola va posar èmfasi la importància de què l’avantprojecte de llei de medicaments i productes sanitaris, aprovat a l’abril pel Consell de Ministres, però que encara no ha passat els tràmits parlamentaris, acompanyi la indústria. “Ens hi juguem els pròxims 20 anys, perquè no s'havia reformat en 20 anys i les lleis no es renoven cada 5 anys”, va dir Fina Lladós, i va detallar tot el que està en joc, entre el que va situar “que segueixi havent-hi teixit industrial català i també a l'Estat per tenir autonomia estratègica”.
Isabel Amat va afegir que “necessitem que tinguin la indústria farmacèutica a l'agenda” i que es defensi davant les amenaces externes. “Aquí tenim ingredients molt importants de recerca, start-ups, emprenedoria, una indústria farmacèutica compromesa, i que té unes capacitats industrials també que poden afavorir que Catalunya tingui un rol a Europa en aquesta autonomia estratègica industrial”, va afegir la directiva de la farmacèutica Reig Jofre.
En el vessant més polític, Míriam Nogueras va reclamar “confiança del sector polític cap al món empresarial, industrial, d'innovació, de recerca, perquè una de les coses que ens hem adonat és que es legisla molt al marge de la realitat i del que passa”. La portaveu de Junts al Congrés considera “imprescindible que hi hagi una col·laboració absoluta entre el sector públic i el sector privat, que no té aquests complexos ni tira tant de l'estètica sinó tira de la vocació i dels objectius que es posen”.
Robert Fabregat va valorar que Catalunya es troba “entre els cinc primers països d'Europa en la producció de ciència i de valor”, però va apuntar també el que per a ell és el gran problema de la indústria que la llei hauria de resoldre: “Malgrat les dificultats que també té la recerca, no crec que sigui el gran problema. El problema el seguim tenint quan la transferim, quan l'escalem. (...) En fases inicials, quan el risc és massa alt pels privats, cal que el segueixi assumint el sector públic. Potser un projecte no funciona, però si en reguem 100, segur que n'hi ha uns quants que seran productius. Aquí és on el sector públic ha d'entrar, i després deixar que el sector privat faci la seva feina”.
Tino Martí va donar la visió des del sistema de salut: “En la innovació, s’ha d’apostar per una visió estratègica, però a la vegada també hem de ser conscients dels costos que porta associats i de com pot condicionar la sostenibilitat del sistema”. El directiu del CAIROS aposta per les reformes en el sistema, i una d’elles perquè “s’enfoqui més que cap a la recerca i la innovació”.
Els riscos que pateix la indústria farmacèutica catalana
El debat va arrencar amb un diagnòstic per part de cadascun dels participants, que van identificar els principals riscos del sector. Va començar el director general del Biocat, que va remarcar “el risc que la indústria farmacèutica catalana no sàpiga competir en el context global”, ple d’incerteses, però va subratllar també les oportunitats: “Un punt que ens permet afrontar aquests riscos amb millors garanties és que Catalunya és un dels ecosistemes en innovació en salut més punters i amb més potencial d’Europa”, va dir Fabregat.
Nogueras va coincidir-hi, però va afegir que “tot això es fa una mica més difícil si no hi ha un acompanyament i un compromís absolut de les institucions catalanes respecte d'aquest sector”, que no hi és perquè “un dels grans riscos que hi ha avui és aquesta dependència absoluta de Madrid, no només a nivell legislatiu, sinó també a nivell de pressupostos”. La portaveu de Junts va culpar també el fet de tenir governs “on hi ha partits com els Comuns, que clarament s’oposen a un creixement industrial en general”.
Fina Lladós va identificar dues raons per les quals ens trobem en un “moment crític”. Una són les reformes legislatives pendents, com l’avantprojecte de llei ja mencionat, i també en l'àmbit europeu. L’altra és la situació geopolítica, perquè “hi ha turbulències a nivell internacional que ens han de fer pensar que per seguir sent competitius, hem de fer passes fermes per donar suport a una indústria que aporta valor –a Catalunya és el 2,7% del PIB– i a més dona feina a un nombre important de persones, i si decidim no apostar per aquest sector podem perdre un teixit molt important”.
Tino Martí va parlar d’una “triple coincidència” formada per “una indústria farmacèutica forta, un sector i un ecosistema sanitari dinàmic en innovació i recerca, i també molt potent en salut digital, amb accés a dades, que és el motor de cara a futur”. El gran repte, per a ell, és “no desaprofitar aquesta triple combinació, que és l'oportunitat del sector farmacèutic i, per extensió, del sector salut”.
Isabel Amat va fixar-se més en el risc de la “sobreregulació”, tot i que també va mencionar temes com la competència global. Per a la directiva de Reig Jofre, “la regulació s'ha de posar al servei de l'agilitat, del pacient i de la innovació, no podem quedar capturats per una regulació que ens paralitzi”. “El que ens trobem ara a la indústria és que estem fent un 30% més d'informació en els dossiers de productes sense aportar un valor real de seguretat ni d'eficàcia pels pacients. A vegades és com per omplir una casella més, però que ens està debilitant, perquè hi perdem temps i hi invertim”.
La regulació preocupa, com també ho fan els aranzels del 15% anunciats pels Estats Units, que la indústria farmacèutica encara no pateix. “La guerra aranzelària és una de les mesures que ens poden treure competitivitat”, va admetre Fina Lladós, que apunta també a la impredictibilitat de l’administració Trump. “Evidentment, és una preocupació perquè en un sector que el preu és regulat, cosa que té sentit i és lògic, té una repercussió directa a l'augment de cost de producció”, va afegir la presidenta de Farmaindustria. De retruc, si s’apugen els costos, es posa en risc la innovació, perquè les companyies perden capacitat financera per invertir-hi.
Robert Fabregat va destacar que els aranzels “trenquen les regles del joc en un món on els Estats Units són clau”, i no només generen incertesa en la indústria catalana i europea, sinó que també pot frenar inversions, especialment d’empreses dels EUA que es puguin plantejar instal·lar-se aquí i a tot el Vell Continent. Tot i això, el director general del Biocat va remarcar també els avantatges de Catalunya, que té “una indústria farmacèutica molt diversificada pel que fa als països on exporta”.
Isabel Amat va oferir un altre punt de vista, l’efecte indirecte dels aranzels: “Si també afecta molt, per exemple, a la Xina, de retruc també ens afecta a nosaltres. Si la Xina no pot anar cap als Estats Units, ve més cap aquí. És una cadena, perquè el mercat de la Xina serà Europa, llavors això ens afectarà a la competitivitat i a la competència a les empreses”, que veuran com arriben medicaments més barats, amb el risc que els sistemes públics de salut els prioritzin, mirant només la variable del preu.
Míriam Nogueras creu que Catalunya ha d’exercir el lideratge que té en l'àmbit d'indústria farmacèutica, en l'àmbit de la política a Europa i globalment: “Precisament perquè tenim aquest lideratge, hem de poder incidir molt més a Europa del que estem incidint avui des de Catalunya. Nosaltres una de les coses que portem molt temps batallant políticament és poder tenir més veu pròpia catalana a les institucions europees, a les institucions internacionals”.
El debat ha donat molt de si, el pot veure sencer a continuació: