La crisi comercial mundial és una amenaça per a la indústria, també la farmacèutica, tot i que encara no pateix els aranzels. El que sí que pateix és una altra crisi, en aquest cas regulatòria, que dificulta la inversió, la innovació i fins i tot posa en risc l’autonomia estratègica de la indústria farmacèutica catalana, segons va denunciar Fina Lladós, presidenta de Farmaindustria, en l’última edició de FOCUS ON.
La màxima representant de la patronal espanyola del sector va participar en el FOCUS ON titulat El pròxim repte del sistema de salut català: les amenaces a les quals s’enfronta la indústria farmacèutica a Catalunya, celebrat per ON ECONOMIA conjuntament amb Demócrata, en el qual va debatre amb Míriam Nogueras, portaveu de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats, Robert Fabregat, director general de Biocat, Isabel Amat, Global Head of Innovation, Sustainability & Portfolio de Reig Jofre, i Tino Martí, secretari tècnic del Comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat del Sistema de Salut (CAIROS).
El sector està pendent de reformes legislatives, començant per Espanya, però també en l’àmbit europeu, on les institucions cada cop primen més polítiques que incrementen la burocràcia, cosa que minva la competitivitat de les empreses en general i la indústria en particular. En aquest sentit, Lladós va assegurar: “L'autonomia estratègica pot estar en risc si no es legisla afavorint, atraient i incentivant que la fabricació es faci aquí, en un context geopolític en què les pressions estan intentant atraure fabricació a altres llocs del món, com per exemple als Estats Units. A Catalunya tenim el 44% de les plantes de producció a nivell nacional i volem seguir tenint-les aquí”.
El marc europeu no convida a l’optimisme, però en l'àmbit espanyol també hi ha assignatures pendents, com la llei de medicaments i productes sanitaris, que de moment és un avantprojecte de llei. “Ens hi juguem els pròxims 20 anys, perquè no s'havia reformat en 20 anys i les lleis no es renoven cada 5 anys”, va assegurar la presidenta de Farmaindustria, que va detallar tot el que està en joc.
“Ens hi juguem els temps d'incorporació de la innovació als pacients. Des que un fàrmac s'aprova a Europa fins que arriba als pacients, es triga una mitjana de 600 dies. Proposem que s'incorpori en un màxim de 180 dies, que és el temps prudent perquè es puguin negociar les condicions, i 90 dies per teràpies que no tenen alternativa terapèutica”, va explicar.
També, de nou, l’autonomia estratègica: “Ens juguem també que se segueixi potenciant la industrialització, perquè necessitem que hi segueixi havent teixit industrial català i també a l'Estat per tenir autonomia estratègica”. Per això, cal que el sector sigui sostenible: “Si arriba un xinès amb una oferta molt més baixa i agafem el que té menys cost, la sostenibilitat del sistema sanitari és molt important, però tan important és que no depenguem de tercers per tenir fàrmacs essencials i que són crítics i que s'han de poder fabricar aquí”.
I la recerca: “Des que una persona, per exemple un acadèmic, descobreix alguna potencial oportunitat, fins que arriba a ser una realitat hi ha un recorregut molt llarg. Tenim un país amb un nivell de centres de recerca altíssim, però sovint el que passa és que aquesta innovació no arriba enlloc perquè necessita molta inversió. Cal potenciar-ho, és molt important”.
Tot i això, Lladós va voler posar en valor que el pes del sector: “Una de les coses que hem guanyat és que ens hem assegut a la taula per parlar del que per a nosaltres és molt important. Crec que hi ha consciència de la importància del sector, que és estratègic, i ara falten els fets de com això es trasllada a la normativa”.
La fragmentació del mercat europeu
La presidenta de Farmaindustria va posar èmfasi també en les dificultats que presenta la fragmentació del mercat europeu: “Quan s'aprova un fàrmac a Europa és eficaç i és segur, ha de poder arribar el més ràpid possible als pacients”. Fer-ho “requereix una gestió del canvi, fer coses diferents, i l'espai europeu de dades i la presa de decisió amb dades és una gran oportunitat que tenim, però hem de canviar, amb un objectiu comú”.
Per a Lladós, Europa ha de respondre algunes preguntes: “Aquest és un sector estratègic, sí o no? La salut és important a Europa? Decidim-ho a nivell europeu, legislem amb aquesta finalitat, evitem capes, fem-ho àgil, i fem que la innovació arribi als pacients. Hi ha reptes, la població cada cop envelleix més, té més malalties, però també hi ha moltes oportunitats. Cada euro que invertim en innovació retorna 4 euros a l'economia del país. Mirem-ho de manera transversal també, perquè a vegades mirem amb silos verticals i potser perdem una oportunitat”.
Pot veure el debat sencer a continuació: