L'anterior exercici va ser un període de canvis i consolidacions al mercat energètic espanyol. Malgrat que l'esclat de la guerra d'Ucraïna ha catalitzat totes les variacions donades a l'escenari de l'energia espanyola, el país ibèric ja era un dels territoris cridats a encapçalar la transició energètica. En ella, l'autoconsum s'ha erigit en una de les alternatives favorites per als consumidors espanyols. L'opció que els clients puguin veure rebaixada la seva factura resulta suculenta en un escenari energètic com l'actual.

A més, la ciutadania, a poc a poc, ha anat guanyant més sensibilitat respecte a la transició energètica i el salt a l'energia verda. Espanya entén que la millor opció és avançar cap a un futur sense dependència dels combustibles fòssils, malgrat que, ara com ara, és impossible. Fins i tot això, les alternatives 'verdes' han anat guanyant terreny, i en aquestes, l'autoconsum s'ha convertit en una de les opcions preferides dels espanyols. De fet, segons les últimes dades de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), l'autoconsum fotovoltaic ha duplicat la potència instal·lada durant 2022, fins als 5.249 MW.

Els tres anys d'impost al sol que Espanya va aguantar

Malgrat que aquesta font energètica s'ha assegut a les llars i empreses espanyoles, fa no molt els presagis sobre l'evolució de l'autoconsum eren ben diferents. L'octubre de 2015, el Govern dirigit per Mariano Rajoy aprova un peatge que consistia en una taxa que s'havia de pagar per l'autoconsum de l'energia. L'Executiu d'aquell moment va justificar l'entrada del conegut 'imposat al sol' pel fet que les instal·lacions fotovoltaiques també recorrien a la xarxa elèctrica quan la producció solar no era suficient. Les altes taxes van fer que gran part de la societat s'oblidés de l'autoconsum, desincentivant la instal·lació fotovoltaica.

En aquell moment, Espanya estava tirant per terra la que era una de les seves virtuts. I és que, la nació ibèrica, per les seves circumstàncies meteorològiques, és el lloc idoni per a l'aprofitament de l'energia neta.

Fernando Romero, conseller delegat d'EiDF, creu que aquest impost "va ser una barbaritat, a més de no tenir ni sentit ni lògica". Luis Villar, assessor financer i de mercat de Greenward Partners, expressa per a ON ECONOMIA que "l'autoconsum ha crescut perquè s'ha fet més accessible i fàcil. L'imposat al sol estava fent tot el mal, pràcticament no es podia fer autoconsum".

L'impost al sol va transcendir als debats polítics

Tal era la polèmica associada a aquest peatge que aquest es va convertir en un objecte de discussió política. Pedro Sánchez, actual president del Govern, va incloure la derogació de l'impost al sol entre les seves propostes si ell sortia vencedor de les eleccions. L'actual màxim mandatari de l'Executiu nacional expressava en aquell moment que "és necessari eliminar barreres, càrregues i peatges que frenin l'expansió de l'autoconsum i cal promoure la seva incorporació al sistema energètic". Sánchez destacava que "l'imposat al sol amb el qual amenaça el Govern no té cap justificació", i matisava "el dret a autoproduir l'energia".

Va ser llavors quan el 2018, amb el canvi d'Executiu nacional a les ordres del mateix Sánchez, quan es va suprimir l'impost al sol i, a partir d'allà, aquesta font energètica ha anat creixent exponencialment al país. May López, professora d'EAE Business School, creu que la "derogació de l'impost al sol va ser un abans i un després".

Per a Luis Villar, "un dels motius del creixement de l'autoconsum està que es va canviar la regulació". Fernando Romero fa balanç i expressa per a ON ECONOMIA que "totes les justificacions que es van donar per limitar l'autoconsum s'han vist que no tenien cap sentit". Malgrat això, el conseller delegat creu que "l'important de la norma és que va ser la primera regulació per a l'autoconsum, i estigués bé o malament, estava regulat, encara que era restrictiu".

Espanya compta amb 5 GW de potència instal·lada, i va cap a més

Sigui com fos, el mercat energètic no has portat fins on estem ara. Espanya, com la Unió Europea, està bolcada en la transició energètica, i per a això s'ha posat a disposició una sèrie de subvencions que també han catalitzat l'adopció cap aquesta font energètica. Segons dades de l'Associació d'Empreses d'Energies Renovables (APPA), el 2022, Espanya va elevar la potència instal·lada fins als prop de 5.000 MW. Per la seva part, les últimes dades de l'UNEF posen en 5.249 MW la potència instal·lada des dels 337 MW que hi havia el 2018, últim any de l'impost al sol.

És a dir, després de la supressió de l'esmentat peatge, l'autoconsum ha crescut un 567% en tot just cinc anys. Alhora, i motivat per la recerca d'opcions més assequibles per a la butxaca dels consumidors, l'autoconsum s'ubica com l'alternativa energètica favorita per suplir als combustibles fòssils entre els espanyols. Fernando Romero, CEO d'EiDF, creu que "és lògic que hagi crescut després de l'impost al sol. Tant la supressió d'aquest peatge, com el canvi de Govern, són senyals que impulsen a les energies renovables". Les estimacions d'APPA ubiquen la potència instal·lada per a d'aquí a un any en 8.919 MW, a prop del remarcat a l'Agenda 2030.

No hi ha dubte que l'autoconsum ha calat de ple entre els consumidors i, com expressa Juan Carlos Higueras, professor d'EAE Business School, "el que ara sembla estrany, que és passejar per una zona residencial i veure plaques solars, es convertirà en un habitual d'aquí a poc temps".

Ningú no sap el que hagués passat si l'impost al sol seguís vigent, però el que sí que és cert és que Espanya s'hagués perdut els més de 4.900 MW que ara hi ha instal·lats respecte a l'últim any en què la dita imposada va ser vigent.