El filòsof, escriptor i historiador Yuval Noah Harari, professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem, va qualificar fa pocs dies al bitcoin, la criptomoneda més popular, com una divisa "construïda sobre la desconfiança". El professor israelià, que va criticar la criptomoneda en el marc de l’Innovative Summit 2024 del Banc de Pagaments Internacionals (BPI), també va assegurar que "l’essència del bitcoin resident en la idea que els ciutadans no confien en els bancs ni els governs per regular l’emissió de diners".
Per a Noah Harari, autor d’assajos com Sapiens: D’animals a Deus i Nexus, aquesta criptomoneda es concep com una "sort d’or elèctric", una alternativa enfront de la capacitat de les entitats tradicionals per crear liquiditat a demanda.
"Les futures monedes digitals s'han de construir sobre una major confiança"
Tot i vaticinar que el futur pertany als diners electrònics, Harari va matissar en la conferència que aquesta evolució no serà "necessàriament positiva". Així, el professor va considerar que, en els últims anys ha resultat beneficiós atorgar als bancs i governs la capacitat d’emetre moneda per construir una major confiança social. La seva visió se centra en la necessitat dels sistemes monetaris que reforcin els llaços socials i l’estabilitat. En aquest sentit, va manifestar que el bitcoin és una moneda "fonamentada en la desconfiança" i va afegir que el control governamental ha de prevaldre davant de factors de risc com les criptodivises o l’evolució de la intel·ligència artificial.
Per tant, tot i que considera que els diners electrònics són el camí i el futur, recorda que "és imperatiu que les futures monedes digitals es construeixin sobre una major confiança", en lloc de sobre un escepticisme creixent.
Alerta sobre la IA
Respecte a la IA, Harari també s’ha pronunciat recentment, i és que l’historiador va declarar fa poques setmanes que "la intel·ligència artificial permet una vigilància total que acaba amb qualsevol llibertat". Així, va anunciar la seva principal preocupació: per primera vegada a la història, una tecnologia permet vigilar a cada ciutadà, en temps real, de forma automàtica i amb una eficiència que ni les dictadures més opressives del passat s’haguessin pogut imaginar.
“Els enemics de la democràcia liberal pirategen els nostres sentiments de por, odi i vanitat, i després hi ha els que fan servir aquests sentiments per polaritzar i destruir”, va alertar l’escriptor. “Si no entenem com funciona la psicologia i com es manipulen les nostres emocions amb dades, no sabrem mai sí les nostres decisions són verdaderament nostres”.
Segons ell, la IA pot fer realitat la vigilància absoluta, personalitzada i preventiva. "Si un govern fa servir la tecnologia per vigilar i controlar els seus ciutadans, estarà obrint la porta a les dictadures digitals. Quan algú recopila les meves dades, això hauria de servir per ajudar-me, no per utilitzar-me", va sentenciar.