El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha justificat la política fiscal actual davant els empresaris i directius de Lleida com a eina per disposar dels recursos necessaris per abordar inversions i per potenciar les infraestructures de tota mena a Catalunya. El president Illa ha argumentat aquesta idea en respondre a una pregunta sobre la taxa de l'impost de societats a Catalunya, que ha formulat un dels empresaris assistents a la Trobada Empresarial al Pirineu, que se celebra a la Seu d'Urgell (Lleida). Illa ha demanat anar amb "cura" a l'hora de demanar que es redueixin els impostos, ja que ha dit que l'economia va bé i cal "garantir uns recursos i uns ingressos per mantenir la cohesió de la societat".
El president Illa, que ha inaugurat aquest dijous la Trobada, també s'ha felicitat per l'acord sobre la condonació del 20% dels recursos del FLA i l'avenç en el finançament singular per a Catalunya. Del primer ha destacat que era un acord entre ERC i el PSOE i que ja està en tramitació. Del segon, que s'estan complint els terminis previstos i que és un model de solidaritat i corresponsabilitat. Ha recordat que hi ha una primera fita el 30 de juny, però que “el desplegament s'allarga més en el temps”. "Hi ha molta gent que està fent soroll sobre el model de finançament singular per a Catalunya, i no entraré a discutir-ho, mantindré una actitud de serenitat i defensa de l'acord", ha manifestat. També ha insistit a dir que, ara per ara, "no he trobat cap president autonòmic que negui que s'ha de reformar el sistema de finançament o que tingui una proposta alternativa".
D'altra banda, ha mostrat la seva confiança i creença que el Govern serà capaç d'aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2026, tot i que ha admès que depèn de tercers: "No només depèn de mi".
Política reformista
El líder de l'executiu català ha aprofitat la seva intervenció en el marc de la Trobada per analitzar el context i els reptes d'Europa, i per tant de Catalunya i Espanya, dues economies de les quals ha destacat que estan creixent per sobre del conjunt de la UE. De la gestió del Govern de Catalunya ha dit que està "prenent mesures per reforçar la situació de prosperitat a Catalunya i també per afavorir que aquesta prosperitat sigui compartida, que generi cohesió".
Ha exposat l'enfocament "reformista" del Govern explicant que "perquè sigui una prosperitat compartida s’han de fer reformes, no administrar el que tenim fent una mica més, sinó sent reformista", en matèries com la política sanitària per trobar l'excel·lència i repensar-la; en matèria educativa; i en l'àmbit social, del qual ha dit que "és on les polítiques públiques són més difícils" i ha esmentat la política d'habitatge, "per aconseguir que tothom tingui accés a l'habitatge".
El territori vol dir la seva
El president Illa ha participat en la sessió d'inauguració en què també han pres part l'alcalde de La Seu d'Urgell, Joan Barrera, i el president de la Trobada Empresarial al Pirineu, Josep Serveto. L'alcalde Barrera s'ha preguntat sobre quin ha de ser el paper de l'empresa i dels territoris, com el Pirineu, davant el nou ordre mundial i geopolític. En aquest sentit, ha defensat que el món local és fonamental i que "si volem que l’economia sigui més resilient i consolidar el creixement, cal fonamentar-se en el territori i les seves empreses i economies que apostes per la sostenibilitat, la formació i el compromís". "Les solucions més transformadores solen construir-se en el territori, s’ha vist en el món rural, el turisme, i en la col·laboració publicoprivada", ha afegit.
Segons Barrera, el nou ordre mundial amb totes les seves incerteses no pot ser una trava sinó un estímul: posar les persones al centre en tots els projectes econòmics; apostar per la formació on el coneixement és essencial i atraure talent i garantir que cap persona quedi enrere; fomentar la digitalització i la innovació com actitud permanent i crear sinergies amb centres de recerca, universitats i start-ups. "El Pirineu pot liderar molts projectes i es pot fer en col·laboració per teixit aliances entre empreses i administració i la resta actors de l’economia", ha concretat.
Per la seva banda, el president de la Trobada, Josep Serveto, ha considerat que la reunió analitzarà el paper de l’empresa davant el repte i la necessitat de les empreses d’afrontar-se als reptes del nou context geopolític internacional, "amb una incertesa molt gran, no abans vista des de la Covid-19". "L’OCDE ha retallat les previsions del creixement global i avisa de l’impacte dels aranzels en els Estats Units i les economies en general", i davant d'això l'empresa ha de tenir respostes.
Rècord d'assistents: 900 inscrits
La Trobada Empresarial al Pirineu reunirà en la seva 36a edició a la Seu d’Urgell unes 900 persones, superant el rècord marcat el 2023, amb més de 800 assistents. Els empresaris i directius convocats han focalitzat els debats de les dues jornades en els reptes que planteja la incertesa geopolítica, i les perspectives de creixement del teixit empresarial de la regió. El certamen va començar el juny de 1990, i des d'aleshores, ha comptat amb més de 500 ponents i 10.000 assistents.
Segons el president de la Trobada, Josep Serveto, la Trobada manté "l'empresa com a eix i actualment les empreses es troben enmig d’una guerra d’aranzels provocada per la política Trump que està redefinint l’ordre mundial i creiem que la Trobada no podia ser aliena a aquesta realitat”.
Com en cada edició, entre aquest dijous i divendres, reunirà líders empresarials, economistes, polítics i acadèmics per compartir experiències i estratègies per al creixement empresarial i econòmic en un context global canviant. Aquest dijous és el torn de la psiquiatra i conferenciant Marian Rojas Estapé, autora de Com fer que et passin coses bones, entre altres títols.
També se celebrarà la taula debat d'experiències empresarials lleidatanes amb la participació de Josep Ramon Subirà, CEO de MyChef & Distform (Torrefarrera), Esther Saiz, cofundadora d’Intersa Labs (Alcarràs), Anna Puigcercós, directora general de Cadí (La Seu d’Urgell) i Manel Mayoral (Verdú) propietari de la Galeria Mayoral.