L'Ibex-35 ha tancat la sessió amb un increment d'un 0,87%, fins als 17.809 punts, en una jornada marcada pels resultats empresarials i la persistent tensió a l'Orient Mitjà. El mercat energètic ha tornat a ser un dels grans protagonistes de la sessió. El barril de Brent, referència per a Europa, ha tancat el dia en 104,94 dòlars, després de patir un lleu retrocés del 0,66%. Al seu torn, el West Texas Intermediate, que actua com a indicador als Estats Units, s'ha negociat sobre els 100,80 dòlars, amb una caiguda del 0,22%.
Malgrat aquestes moderacions, el cru continua cotitzant per damunt del llindar simbòlic dels 100 dòlars, un reflex de la incertesa que genera el conflicte a l'Orient Mitjà i el temor a afectacions en el subministrament global. En el segment del gas natural, la referència per al continent europeu, el contracte TTF negociat als Països Baixos, ha tancat la jornada en 47,60 euros per megawatt hora, la qual cosa representa un increment de l'1,45%.
Aquesta pujada del gas, en contraposició a la lleu moderació del petroli, evidencia que la tensió energètica no s'ha relaxat del tot i que els inversors continuen atents a qualsevol novetat geopolítica que pugui alterar els fluxos de subministrament. Des del punt de vista macroeconòmic, l'Institut Nacional d'Estadística ha ratificat les dades avançades de l'evolució dels preus a l'Estat espanyol.
L'Índex de Preus de Consum ha retallat dues dècimes la seva taxa interanual al mes d'abril, situant-se en el 3,2%. Aquesta moderació s'explica fonamentalment per l'abaratiment del cost de l'electricitat, que ha alleugerit la factura de les llars i ha contribuït a frenar l'escalada inflacionista. No obstant això, l'encariment dels carburants derivat directament del conflicte a l'Orient Mitjà ha limitat un descens més pronunciat de l'IPC, de manera que la inflació subjacent continua sent una preocupació per a les autoritats econòmiques.
Telefónica retalla pèrdues i lidera els guanys de l'Ibex
L'actualitat empresarial ha centrat gran part de l'atenció dels inversors abans de l'obertura dels mercats. Telefónica ha informat que ha aconseguit reduir un 68,4% les seves pèrdues netes atribuïdes durant el primer trimestre de l'any, fins a situar-les en 411 milions d'euros. Aquesta xifra contrasta favorablement amb els números vermells de 1.304 milions que l'operadora va registrar en el mateix període del 2025, després d'haver dut a terme un procés de desinversions a Amèrica Llatina.
La companyia presidida per Marc Murtra ha aprofitat la publicació dels resultats per a confirmar les seves previsions per al conjunt del 2026, una notícia que ha estat rebuda amb optimisme pels analistes. D'altra banda, Ezentis ha comunicat uns ingressos de 10 milions d'euros en el primer trimestre, xifra que suposa un increment del 121% respecte al mateix període de l'any anterior, quan va facturar 4,5 milions.
Aquest fort creixement reflecteix la millora operativa d'una companyia immersa en un procés de reestructuració. En aquest context, Telefónica ha encapçalat les pujades de l'Ibex-35, amb un avanç del 5,79%. Al seu darrere s'han situat Grifols, que ha repuntat un 4,27%; ACS, amb un 3,55%; Cellnex, que ha guanyat un 2,28%, i CaixaBank, amb un 2,24%.
El comportament positiu de les telecomunicacions, la construcció, les infraestructures i la banca ha permès al selectiu mantenir la ratxa alcista. A l'extrem contrari, International Airlines Group ha liderat els descensos amb una caiguda de l'1,57%, afectada per la sensibilitat del sector aeri a la cotització del combustible. Puig ha cedit un 1,32%; Repsol ha perdut un 0,76%; Rovi ha retrocedit un 0,75%, i Fluidra ha tancat amb una lleu baixada del 0,54%.
El comportament alcista no ha estat un fet aïllat a la plaça madrilenya. La resta de les principals borses del Vell Continent han tancat amb signe positiu. L'índex britànic FTSE 100 ha avançat un 0,36%; el francès Cac 40 ha pujat un 0,93%; el Dax alemany ha registrat un guany de l'1,32%; l'italià FTSE MIB ha sumat un 1,15%, i l'Euro Stoxx 50, que agrupa les principals empreses de la zona euro, ha pujat un 1,26%.
Aquest comportament homogeni reflecteix una confiança generalitzada entre els inversors europeus. A l'altra banda de l'Atlàntic, Wall Street cotitzava en verd en el moment del tancament europeu. El Dow Jones remuntava un 0,90%; l'S&P 500 avançava un 0,87%, i el Nasdaq, l'índex especialitzat en valors tecnològics, pujava un 1,07%. L'impuls del sector tecnològic ha contribuït decisivament a l'avanç dels mercats nord-americans.
El deute espanyol es relaxa i l'euro perd terreny
Al mercat de renda fixa, l'interès exigit al bo espanyol a deu anys ha descendit fins al 3,4861% al tancament de la sessió. Aquesta caiguda ha permès que la prima de risc se situés en els 41,35 punts bàsics. La contenció de la prima de risc indica que els inversors mantenen la confiança en la solvència del deute públic espanyol. Al mercat de divises, l'euro s'ha depreciat un 0,30% enfront del dòlar, de manera que cada moneda única s'intercanviava per 1,1676 dòlars.
Aquesta lleu pèrdua de valor respon a la fortalesa de la divisa nord-americana en moments d'incertesa. Pel que fa als actius considerats tradicionalment com a refugi, el preu de l'unça d'or ha descendit un 0,39%, fins als 4.688 dòlars, després d'haver marcat màxims històrics en jornades anteriors. En canvi, la principal criptomoneda del mercat, el bitcoin, ha repuntat un 2,66%, fins a arribar als 80.934 dòlars, en un moviment que alguns analistes interpreten com una tornada de l'interès especulatiu després de setmanes de correcció.