L'Ibex-35 ha clausurat la sessió de dimarts amb un descens de l'1,34%, situant-se als 17.429 punts. Aquesta caiguda es produeix en una jornada sotmesa a una forta pressió geopolítica, amb el focus posat en l'escalfament sobtat de les relacions transatlàntiques arran del conflicte latent per Groenlàndia. L'amenaça de noves barreres comercials per part dels Estats Units ha projectat una ombra d'incertesa sobre les perspectives econòmiques europees, desfermant el nerviosisme entre els inversors.

L'origen de la crisi es troba en les declaracions del cap de setmana del president nord-americà, Donald Trump, qui va amenaçar d'imposar nous aranzels del 10%, efectius des de l'1 de febrer, a vuit països europeus: Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, Països Baixos, Noruega, Suècia i el Regne Unit.

Aquesta mesura de coerció econòmica respon a l'oposició unànime d'aquests estats al pla nord-americà d'annexar-se l'illa àrtica de Groenlàndia, un territori estratègic rar en recursos i amb un valor geopolític creixent. Els analistes de Renta 4 alerten que aquests aranzels podrien escalar fins al 25% a partir de l'1 de juny "si no s'aconsegueix un acord favorable" als interessos estatunidencs.

Una perspectiva que, segons destaquen, "podria invalidar l'acord comercial assolit entre els Estats Units i la Unió Europea el passat mes de juliol", tornant a situar les dues potències econòmiques a la vora d'una guerra comercial de gran abast. La resposta europea, encapçalada per França, no s'ha fet esperar. El president francès, Emmanuel Macron, ha replicat amb l'amenaça d'activar el mecanisme per respondre a pressions externes.

Aquesta acció comportaria la reactivació immediata d'aranzels per valor de 93.000 milions d'euros sobre productes nord-americans, una mesura que la Unió Europea va desestimar després de l'acord comercial de l'estiu passat. A més, Macron ha rebutjat públicament la invitació de Trump de sumar-se al seu anomenat "Consell per la Pau", una iniciativa que, segons els experts, podria aspirar a constituir-se com una alternativa a l'ONU. Trump ha replicat a aquest rebuig amb una nova amenaça: un aranzel del 200% sobre l'import de xampany francès.

Aquesta batalla diplomàtica i comercial es desenvolupa en paral·lel a una altra decisió clau dins dels mateixos Estats Units. Aquest dimarts s'espera el veredicte de la Cort Suprema sobre la legalitat dels aranzels imposats per l'administració Trump, una sentència amb "altes probabilitats" de declarar-los il·legals, tot i que els experts preveuen que "també podrien ser substituïts per altres" de caràcter similar.

La jornada també ha estat marcada per esdeveniments polítics significatius en altres parts del món. Al Japó, la primera ministra Sanae Takaichi ha anunciat la dissolució de les Corts per al pròxim divendres, amb la convocatòria d'eleccions anticipades per al 8 de febrer. El moviment busca "capitalitzar la seva popularitat" i recuperar el control de la cambra baixa, un pas que facilitaria la implementació del seu ambiciós pla d'estímul fiscal.

En l'àmbit macroeconòmic, l'indicador de confiança dels inversors alemanys, l'índex ZEW, ha mostrat una millora per segon mes consecutiu al gener, una dada que contrasta amb el clima de tensió i que revela una certa resiliència en l'economia més forta d'Europa. En l'àmbit estatal, però, hi ha hagut motius per a l'optimisme. El Tresor Públic espanyol ha realitzat amb èxit una emissió sindicada de deute a deu anys per valor de 15.000 milions d'euros.

L'operació ha batut un rècord històric, amb una demanda que ha superat els 148.000 milions d'euros, segons dades avançades pel Ministeri d'Economia, un senyal de confiança sostinguda en els actius espanyols. Malgrat això, el pes de la incertesa geopolítica ha ofegat aquesta notícia positiva a la borsa. L'escenari de vendes ha estat generalitzat, amb només quatre valors del selectiu resistint en territori positiu: Fluidra (+1,94%), Rovi (+1,41%), Naturgy (+0,55%) i Puig (+0,32%). En el costat oposat de la taula, les caigudes han estat fortes, amb Mapfre (-8,87%), Acciona Energía (-4,52%), Acciona (-4,09%), Solaria (-3,76%), Cellnex (-2,89%), Amadeus (-2,80%) i Indra (-2,72%) encapçalant les pèrdues.

La negativitat ha estat un patró comú a tot el continent. Els principals mercats europeus han tancat també en vermell: Londres ha caigut un 0,67%; París, un 0,61%; Frankfurt, un 1,03%; i Milà, un 1,07%. En els mercats de matèries primeres, el cru Brent referència pujava un 1,44% fins als 64,86 dòlars el barril al tancament de la sessió europea, mentre que el West Texas Intermediate (WTI) retrocedia un 1,78%, situant-se en els 60,50 dòlars.

Pel que fa a la renda fixa, el rendiment del bo espanyol a deu anys s'ha elevat fins al 3,253%, en comparació amb el 3,228% del tancament dilluns. Com a resultat, la prima de risc respecte al deute alemany s'ha ampliat en vuit dècimes, fins als 39,7 punts bàsics, reflectint una fugida moderada cap a la qualitat. En el mercat de divises, l'euro ha aconseguit una apreciació significativa del 0,77% enfront del dòlar, intercanviant-se a un tipus de canvi d'1,1735 dòlars per euro al tancament europeu, en un moviment que pot interpretar-se tant com una reacció a la debilitat del dòlar per les tensions internes com a una mostra de relativa confiança en la capacitat de resposta europea.