La borsa espanyola ha donat una nova mostra de la seva vitalitat actual. Contra el vent en contra que bufa des de Wall Street, l'Ibex-35 ha aconseguit una fita emblemàtica, tancant per primera vegada per sobre dels 17.195 punts. Aquest increment del 0,13%, que pot semblar modest, adquireix una rellevància major quan es contextualitza: es produeix a tan sols dues sessions del final d'un any excepcional i en un entorn global de certa incertesa. L'Ibex-35 no només ha trencat un nou rècord, sinó que ha posat la cirereta a una revalorització propera al 50% en el conjunt de l'exercici. Aquesta xifra, que el situa entre els mercats més rendibles del món, contrasta amb la debilitat que mostraven algunes places europees i nord-americanes durant la jornada.

Mentre París i Frankfurt registraven guanys molt tímids, Milà i Londres acabaven en terreny negatiu. La divisa comuna, amb l'euro lleugerament més feble als 1,1757 dòlars, no va ser un factor decisiu. L'ombra venia, més aviat, de l'oest. Wall Street obria a la baixa, heretant l'escepticisme del passat divendres, i els futurs nord-americans anticipaven correccions.

Però, en un moviment que parla de la força interna del mercat espanyol, aquesta negativitat no ha contagiat la sessió a Madrid. La clau d'aquesta immunitat relativa es troba en l'evolució dels tipus d'interès i en la dinàmica de sectors clau. La rendibilitat del deute espanyol a deu anys ha cedit terreny, fent-se més atractiu per als inversors i reduint la prima de risc amb Alemanya fins a nivells no vistos des de l'any 2008.

Aquest entorn de crèdit favorable ha actuat com un vent favorable per a valors sensibles com les immobiliàries i les empreses industrials. Companyies com Colonial i Acerinox han estat algunes de les principals impulsores de la pujada. Simultàniament, la forta revaloració del petroli Brent, que ha superat els 62 dòlars amb un increment superior al 2%, ha donat suport al sector energètic i a valors vinculats a la transició ecològica. Aquests factors han permès que la majoria dels grans valors de l'Ibex-35, amb Telefónica al capdavant, hagin tancat en verd. Només el Santander, entre els pesos pesants, s'ha resistit a la tendència alcista.

No tot han estat guanys. El sector financer de menor capitalització ha mostrat signes de cansament, amb Unicaja com a valor que més ha retrocedit en el selectiu. La companyia aèria IAG també ha caigut, possiblement reflectint sensibilitat davant les tensions geopolítiques. Fora de l'Ibex-35, en el mercat continu, s'han vist moviments més accentuats, amb alts i baixos significatius com els d'Amper i Ezentis. L'escenari global presentava diferents contrastos.

Les borses asiàtiques han ofert un mosaic de tendències, amb Seül destacant gràcies al seu sector tecnològic i Tòquio caient per les expectatives de pujada de tipus. Els metalls preciosos han viscut una jornada de volatilitat extrema: l'or i, especialment, la plata, després de tocar màxims recents, ha patit correccions brusques que han recordat la naturalesa especulativa d'aquests actius en l'actual context.

La imatge que deixa la sessió és la d'un mercat espanyol que, en els darrers dies de l'any, demostra una fortalesa relativa notòria. Es mou amb impuls propi, sostenint els nivells històrics aconseguits i desmarcant-se de les debilitats puntuals d'altres places. Aquest comportament s'alimenta d'un entorn de crèdit favorable i de la robustesa dels sectors vinculats a l'energia i la indústria.

Tanmateix, la sobtada volatilitat en les matèries primeres i les correccions en sectors financers més especulatius serveixen com a recordatori dels riscos que persisteixen. L'Ibex-35 arriba al final del 2025 en una posició envejable, però ho fa en un món econòmic ple d'interrogants per al 2026, on la resistència demostrada avui serà posada a prova de nou.