La borsa espanyola ha iniciat la sessió d'aquest dijous amb un lleu retrocés que l'ha situada per sota del llindar psicològic dels 17.300 punts, en una jornada marcada novament per l'evolució dels preus energètics i per la persistència del conflicte bèl·lic a l'Orient Mitjà. A primera hora del matí, l'Ibex-35 registrava una caiguda del 0,34%, fins als 17.292 punts, amb la majoria dels valors cotitzant en terreny negatiu. Els descensos més acusats en l'obertura els protagonitzaven IAG, amb una pèrdua de l'1,5%; Grifols, que queia un 1,3%; i Puig, que es deixava un 1,2%. El sector financer també arrencava la jornada en negatiu: BBVA cedia un 0,8%, mentre que el Banc Sabadell i el Santander retrocedien un 0,76% i un 0,68%, respectivament.
En el costat oposat, els valors que aconseguien escapar-se de les caigudes en els primers compassos de la sessió eren Indra, amb un avanç del 0,74%; Inditex, que pujava un 0,6%; Endesa, amb un increment del 0,5%; ACS, que s'anotava un 0,47%; i Naturgy, que progressava un 0,4%. Aquest comportament mixt del selectiu reflecteix la incertesa que continua predominant entre els inversors, pendents tant de l'evolució geopolítica com de les dades macroeconòmiques que es publicaran al llarg de la jornada.
Els mercats europeus i asiàtics també cotitzen en negatiu
Els principals índexs borsaris del Vell Continent han obert la sessió amb reculades generalitzades. Londres cedia un 0,6%, París queia un 0,4%; mentre que Frankfurt ha experimentat una pèrdua més moderada, un 0,1%. Aquesta tendència negativa s'estén també als mercats asiàtics, on el Nikkei japonès ha tancat la sessió amb un retrocés de l'1% i la Borsa de Shanghai, per la seva banda, presentava un descens més contingut, proper al 0,1%. Els inversors europeus mantenen la mirada posada en els esdeveniments a l'Orient Mitjà, però també estaran atents aquest dijous a la publicació de diverses dades macroeconòmiques procedents dels Estats Units.
Entre els indicadors més rellevants que es donaran a conèixer al llarg de la jornada figuren les xifres de renovacions de subsidis per desocupació i les dades de construcció d'habitatges. Aquests referents podrien oferir pistes sobre l'evolució de l'economia nord-americana i sobre les futures decisions de la Reserva Federal en matèria de política monetària. L'obertura borsària d'aquest dijous ha coincidit amb una nova escalada del preu del cru. El barril de Brent, de referència per als mercats europeus, pujava més d'un 4% en els primers minuts de negociació, fins a situar-se als 96 dòlars. Per la seva banda, el West Texas Intermediate (WTI), que s'utilitza com a referència als Estats Units, es negociava al voltant dels 90 dòlars, amb un repunt també del 4%. Aquestes xifres, però, queden encara per sota del màxim assolit durant la nit de dimecres, quan el Brent va arribar a perforar momentàniament la barrera dels 100 dòlars.
L'increment dels preus energètics no s'ha limitat al cru. El contracte TTF de gas natural, negociat als Països Baixos i que serveix de referència per al mercat europeu, pujava prop d'un 3% en l'obertura de les borses, fins a assolir els 51,37 euros per megawatt hora. Aquesta nova escalada es produeix malgrat l'anunci de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) de posar al mercat 400 milions de barrils procedents de les reserves estratègiques dels seus països membres, l'alliberació més gran de la història de l'organisme. Els Estats Units participen en aquesta operació amb l'alliberament de 172 milions de barrils.
El conflicte a l'Orient Mitjà intensifica la pressió sobre l'estret d'Ormuz
L'eficàcia limitada de la mesura de l'AIE per contenir els preus s'explica, en gran manera, per la persistència del conflicte a l'Orient Mitjà i per les dificultats que enfronta el trànsit marítim a través de l'estret d'Ormuz, una via navegable clau per al subministrament energètic mundial. Per aquest estret, que connecta el golf Pèrsic amb el golf d'Oman, circula aproximadament una cinquena part del petroli i del gas natural comercialitzat a escala global, així com un volum significatiu de gas natural liquat i fertilitzants.
Les hostilitats a la regió, desencadenades per l'ofensiva llançada pels Estats Units i Israel contra objectius a l'Iran i per les posteriors represàlies iranianes, han generat un impacte directe sobre la seguretat de la navegació a l'estret. Aquest dijous, les autoritats marítimes del Regne Unit han informat de nous atacs amb míssils d'origen desconegut en aigües de l'estret d'Ormuz. Els projectils han impactat contra dos petroliers, que han hagut de ser evacuats a causa dels incendis declarats a bord, i contra un vaixell portacontenidors, on també s'ha registrat un foc, tot i que de menor magnitud. Aquests incidents se sumen als atacs registrats aquest dimecres contra altres tres embarcacions a la mateixa zona.
La paralització del trànsit marítim obliga a reduir la producció
La inseguretat creixent a l'estratègica via d'aigua ha provocat una paralització del trànsit marítim a la zona, la qual cosa ha obligat els països productors del Golf a reduir la seva producció de cru i gas. Aquesta disminució de l'oferta disponible, sumada a la incertesa sobre la durada del conflicte, està alimentant una espiral alcista dels preus energètics que els mercats financers ja descompten amb preocupació. Els atacs repetits contra vaixells mercants i la impossibilitat de garantir la seguretat de les rutes marítimes afegeixen una prima de risc creixent al cost del cru i del gas.
En aquest context d'escalada bèl·lica i tensions geopolítiques, els inversors mantenen la prudència i busquen refugi en actius considerats més segurs. Al mercat de deute, l'interès del bo espanyol a deu anys escalava fins al 3,414%, reflectint un augment de la prima de risc exigida per als actius de renda fixa dels països perifèrics de la zona euro. Pel que fa al mercat de divises, l'euro perdia posicions enfront del dòlar i s'intercanviava a 1,1554 dòlars per unitat, en un context de fortalesa de la moneda nord-americana com a valor refugi.