L'Ibex-35 ha començat la sessió d'aquest divendres pràcticament sense variacions, una estabilitat que ha permès al selectiu mantenir la cota dels 18.100 punts. En l'obertura, marcada un cop més per l'evolució dels preus del cru, el barril de Brent, de referència a Europa, ha pujat més d'un 1% fins als 97,31 dòlars, mentre que el West Texas Intermediate, referència als Estats Units, s'ha negociat al voltant dels 99 dòlars amb un avanç de l'1,3%. Aquesta nova escalada dels preus energètics condiciona l'evolució dels mercats financers, en una jornada que arrenca amb la mirada posada a l'Orient Mitjà. La pujada del cru en les primeres hores d'aquest divendres arriba després que el president nord-americà, Donald Trump, hagi llançat noves amenaces contra l'Iran.

La Casa Blanca ha exigit a Teheran que abandoni de manera immediata qualsevol possible cobrament de taxes als petroliers que transiten per l'estratègic estret d'Ormuz. Les amenaces de Trump responen a suposades informacions no confirmades sobre unes presumptes tarifes que l'Iran hauria imposat a les embarcacions que desitgen creuar aquest enclavament, que connecta els golfos Pèrsic i d'Oman. En un missatge publicat a la seva xarxa social, Trump ha advertit que si l'Iran està cobrant aquestes taxes, és millor deixar de fer-ho immediatament.

L'estret d'Ormuz, punt estratègic del comerç energètic mundial

L'estret d'Ormuz es constitueix com un dels principals punts d'estrangulament per al comerç energètic global, atès que per ell passa diàriament prop d'una cinquena part dels subministraments de petroli i gas natural liquat del món. L'enclavament ha romàs bloquejat per l'Iran en represàlia per l'ofensiva llançada el passat 28 de febrer pels Estats Units i Israel contra Teheran. No obstant això, durant la nit de dimarts, en el marc de la treva pactada per dues setmanes amb Washington, la República Islàmica va anunciar que permetria el pas, considerat segur però controlat, per l'estret. Malgrat aquesta obertura parcial, la Guàrdia Revolucionària iraniana ha instat tots els vaixells que tenien previst transitar per la zona a seguir rutes alternatives, una d'entrada i una altra de sortida, per evitar possibles mines a la via principal.

En aquest context de cert optimisme per l'evolució de les converses de pau, que tindran lloc en territori pakistanès, les principals borses asiàtiques han registrat repunts en la jornada d'aquest divendres. El Kospi sud-coreà ha tancat amb un avanç de l'1,4%, mentre que l'índex Hang Seng de Hong Kong ha pujat un 0,6% i el Shenzhen xinès s'ha revalorat un 2,2%. Al Japó, el Nikkei ha guanyat un 1,9%, en una sessió que ha reflectit l'alleugeriment temporal dels inversors davant la possibilitat d'una desescalada del conflicte. Als Estats Units, tant el Dow Jones com el Nasdaq van tancar dijous en positiu, amb avanços del 0,6% i del 0,8% respectivament, tot i que els futurs d'aquests índexs apunten a lleugeres caigudes en l'obertura de la sessió americana.

Grifols, IAG i Fluidra lideren els guanys

Dins de l'Ibex-35, els ascensos més destacats han estat per a Grifols, amb una pujada del 2,23%, seguida de IAG, que ha avançat un 1,19%, i Fluidra, amb un 0,76%. També han registrat guanys positius BBVA, Mapfre, Puig i Redeia. En el costat contrari, els valors més castigats han estat Repsol, que ha patit una caiguda del 3,88% en un context de volatilitat dels preus del cru; ArcelorMittal, amb un descens de l'1,64%; i Amadeus, que ha cedit un 0,85%. Aquest comportament reflecteix la sensibilitat de determinats sectors a l'evolució del preu del petroli i a les expectatives sobre la política monetària. Les principals places financeres del Vell Continent han començat la sessió d'avui amb comportaments dispars. El Ftse 100 de Londres ha registrat una lleugera caiguda del 0,01%, mentre que el Cac 40 de París s'ha alçat un 0,01% i el Dax de Frankfurt ha guanyat un 0,27%. En el mercat de divises, l'euro ha perdut posicions enfront del dòlar, intercanviant-se a 1,1686 dòlars per cada moneda comunitària. Finalment, en el mercat de deute, l'interès exigit al bo espanyol a deu anys ha baixat fins al 3,45%, una xifra que reflecteix una lleugera recuperació de la confiança en el deute espanyol en comparació amb jornades anteriors.