El municipi d'Alella, a la comarca del Maresme, ha assolit per primera vegada el primer lloc en el rànquing de renda familiar disponible bruta per habitant entre les localitats catalanes de més de 1.000 residents. Segons les dades publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) corresponents a l'any 2023, Alella registra una renda per càpita de 35.425 euros, una xifra que supera en més d'un 50% la mitjana catalana, situada en els 20.789 euros. Aquest municipi encapçala una llista de localitats de l'àrea metropolitana de Barcelona que tradicionalment han ocupat les primeres posicions d'aquest indicador.

Darrere d'Alella se situa Matadepera, amb 34.766 euros per habitant, seguida de Sant Just Desvern, amb 33.256 euros, i de Cabrils, amb 31.280 euros. Completen els deu primers llocs del rànquing municipis com Sant Cugat del Vallès, Tiana, Teià, Begues, Sant Quirze del Vallès i Palafolls. Tots ells se situen per sobre de la franja dels 30.000 euros per càpita, una xifra que dobla pràcticament la mitjana catalana. L'Idescat també ha actualitzat les dades de l'any 2022, que situaven Sant Just Desvern com el municipi amb la renda més elevada, la qual cosa demostra la forta mobilitat en els primers llocs d'aquesta classificació any rere any.

Els cinc municipis amb la renda més baixa

A l'extrem oposat de la taula, hi ha cinc municipis amb una renda per habitant inferior al 70% de la mitjana catalana. El lloc més desfavorable és per a Salt, al Gironès, amb només 13.633 euros per càpita, seguit de Lloret de Mar (14.009 euros), Castelló d'Empúries (14.136 euros), el Perelló (14.198 euros) i Santa Margarida de Montbui (14.390 euros). Aquestes xifres reflecteixen una bretxa territorial important dins de Catalunya, amb diferències de més de 20.000 euros entre els municipis amb més renda i els que en tenen menys.

L'Idescat analitza també l'origen dels recursos de les famílies. A escala catalana, les rendes salarials representen el 60,8% dels principals ingressos, mentre que les prestacions socials en suposen el 20,4% i l'excedent brut d'explotació, que inclou rendes del capital i ingressos per activitats econòmiques no assalariades, el 18,8%. L'anàlisi per municipi mostra diferències significatives en la composició d'aquests recursos: a les localitats amb més renda per habitant, el pes de les remuneracions d'assalariats és considerablement més elevat, mentre que a les de rendes més baixes augmenta la importància relativa de les prestacions socials.

Els percentatges més alts d'ingressos procedents de la remuneració d'assalariats es concentren en tres municipis del Tarragonès: Perafort (73,2%), els Pallaresos (72,2%) i la Pobla de Mafumet (71,5%). Aquests percentatges reflecteixen economies locals amb una forta presència de treball per compte d'altri, probablement vinculada a sectors industrials o de serveis. En el costat contrari, la Pobla de Lillet, al Berguedà, és el municipi amb la proporció més baixa de rendes salarials (40,2%), un indici d'una estructura econòmica molt diferent. Els ingressos procedents de l'excedent brut d'explotació, que inclouen les rendes del capital i els beneficis empresarials no salarials, assoleixen el percentatge més alt a la Vall de Boí (40,2%), un municipi de l'Alta Ribagorça amb un fort pes del turisme rural i els serveis. Aquest percentatge contrasta amb el només 13,2% que representa aquest component a Torres de Segre, al Segrià.

La Pobla de Lillet, on les prestacions socials tenen major incidència

Pel que fa a les prestacions socials, la Pobla de Lillet torna a aparèixer com el municipi on aquests ingressos tenen el pes més elevat (38%), seguida de Cercs (36,5%), tots dos a la comarca del Berguedà. Són territoris que han patit processos de desindustrialització i que presenten un envelliment poblacional més accentuat. En canvi, Sant Cugat del Vallès i Avinyonet de Puigventós són els municipis on les prestacions socials tenen un pes menor (11,8% en tots dos casos), coherent amb les seves altes rendes salarials i el seu teixit econòmic més dinàmic. En termes d'evolució, 464 dels 470 monitorats han registrat un augment de la renda per habitant respecte a l'any anterior. La pujada mitjana per al conjunt de Catalunya ha estat del 8,5%. Els increments més espectaculars s'han donat a Alella i a Montferrer i Castellbó, amb pujades superiors al 30%, seguides de Cabrils, Amer, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, i Vilanova del Vallès, amb augments per sobre del 20%. Només sis municipis han vist reduïda la seva renda: Cabra del Camp, Quart, Corbera d'Ebre, Navata, Mediona i Mont-ras.

L'anàlisi per comarques també ofereix resultats interessants. L'Alt Camp és la comarca on més s'ha incrementat la renda per habitant el 2023, amb un 12,8%, seguida del Barcelonès (10,9%), el Solsonès (10,7%) i l'Alt Urgell (10,4%). Algunes comarques del sud, en canvi, registren els increments més modestos: el Montsià (5,9%) i el Baix Penedès (5,1%). El Barcelonès continua sent la comarca amb la renda per habitant més elevada, amb 23.632 euros, un 13,7% per sobre de la mitjana catalana. El segueixen el Vallès Occidental (21.314 euros), el Baix Llobregat (21.188 euros), el Garraf (20.950 euros) i el Maresme (20.916 euros). A l'altre extrem, set comarques se situen per sota del 80% de la mitjana, encapçalades pel Priorat (16.611 euros) i amb el Montsià (15.287 euros) tancant la llista.

L'Idescat ha publicat per primera vegada les dades de renda per habitant del Lluçanès, la comarca creada l'any 2023 mitjançant la Llei 7/2023. La renda per càpita d'aquest nou territori és de 20.082 euros, una xifra que se situa un 3,4% per sota de la mitjana catalana. Pel que fa a la composició dels ingressos, el Gironès i el Vallès Occidental són les comarques amb un pes més alt de rendes salarials (63,6% i 63,2%, respectivament), mentre que la Cerdanya destaca per l'excedent brut d'explotació (30,4%) i el Berguedà per les prestacions socials (29,9%). La proporció més baixa de prestacions socials es registra a la Vall d'Aran (16,2%) i a la Cerdanya (15,2%).