L'Ibex-35 ha obert la sessió d'aquest divendres amb una lleugera baixada. Un 0,1% que, però, no ha aconseguit fer-li perdre la cota psicològica dels 16.000 punts. En els primers compassos del dia, cap a les 9h, el principal indicador del mercat espanyol se situava en els 16.027,5 punts, en una jornada que es preveu de digestió i reacció a les decisions polítiques i als nombrosos resultats corporatius que han vingut la llum abans de l'obertura.

L'ombra allargada del Banc Central Europeu (BCE) continua projectant-se sobre les places europees. La decisió de l'organisme presidit per Christine Lagarde de mantenir els tipus d'interès inalterats per tercera vegada consecutiva en el 2% sembla haver enviat un missatge d'estabilitat, però també de cautela.

Els inversors interpreten aquesta pausa com un reconeixement de la fragilitat de l'escenari econòmic global, encara lluny de recuperar la seva vitalitat prepandèmia. La incertesa sobre quant es produirà el tan anhelat gir de la política monetària cap a un alleugeriment encara suposa un llast per a l'ànim inversor. La veritable batalla, però, s'ha lliurat aquest matí fora del parquet, amb la publicació dels resultats corresponents als nous primers mesos de l'any per part de diverses pesades del selectiu. El panorama és, si més no, heterogeni, reflectint les diferents realitats sectorials.

  • CaixaBank: L'entitat financera ha presentat uns resultats sòlids, amb un benefici de 4.397 milions d'euros, un 3,5% superior al del període equivalent de l'any passat. No obstant això, el mercat l'ha castigada amb una caiguda del -2,28% en les primeres hores, una reacció típica quan els resultats, encara que bons, no superen les expectatives més optimistes dels analistes.
  • Unicaja: Per la seva banda, Unicaja s'ha erigit en la gran protagonista de la sessió entre els valors bancaris. El seu benefici de 503 milions d'euros (un increment interanual de l'11,5%) ha estat rebut amb enorme entusiasme, fent que les seves accions s'apuntessin una revalorització del +2,13%, situant-se com el valor més alcista de l'Ibex en l'obertura.
  • Acerinox: El gegant de l'acer ofereix la instantània més preocupant. La companyia ha tancat el període amb uns guanys nets de tan sols 7 milions d'euros, un ensurt que suposa un descens abismal del 96% respecte a l'any anterior. Aquesta xifra evidencia les fortes tensions en la cadena de subministrament global i la fluctuació dels preus de les matèries primeres.
  • Mapfre: L'asseguradora, en canvi, mostra una robusta salut. El seu benefici s'ha disparat fins als 829 milions d'euros, un 26,8% més que en els nou primers mesos de 2022, gràcies a una sòlida gestió i a un creixement en les seves principals línies de negoci.

Fora de l'estricte marc dels resultats matiners, el valor de Puig ha protagonitzat una autèntica erupció, amb una pujada propera al 9% cap a les 09:10 h. Aquest moviment és la resposta directa a la comunicació, realitzada ahir amb els mercats tancats, d'una facturació de 3.596,2 milions d'euros fins a setembre, un 7% superior a la de l'any anterior. La companyia, a més, ha confirmat la seva confiança en el pla estratègic i ha reafirmat els objectius marcats per a 2025, un senyal de solidesa que els inversors han premiat sense dubtar.

L'escenari internacional també reclama la seva porció d'atenció. A Washington, l'expresident Donald Trump ha tornat a sacsejar la política nord-americana amb una crida als senadors republicans perquè eliminin la tàctica obstructora. Aquesta maniobra, una pedra angular del sistema polític nord-americà, requereix actualment una majoria de tres quintes parts per aprovar la majoria de les lleis. La seva eliminació permetria al partit que controla el Senat legislar amb una majoria simple, una possibilitat que genera una forta volatilitat política i que podria tenir repercussions en els mercats internacionals.

En el conjunt europeu, l'obertura ha estat de signe mixt, reflectint la manca d'una direccionalitat clara. Mentre la Borsa de Milà avançava un tímid 0,05%, les places de Frankfurt (-0,19%), Londres (-0,18%) i París (-0,01%) navegaven en territori negatiu. En l'àmbit de les matèries primeres, el petroli Brent (referència a Europa) retrocedia un 0,28%, situant-se en 64,19 dòlars el barril. El seu homòleg nord-americà, el West Texas Intermediate (WTI), també cedia un 0,28%, fins als 60,40 dòlars. Aquests moviments suggereixen una certa calma en els mercats energètics després de les fortes oscil·lacions de setmanes anteriors.

Finalment, en el mercat de divises, l'euro es manté en una posició defensiva davant els dòlars, amb una cotització d'1,1561 USD/EUR. Mentrestant, la confiança en el deute espanyol millora lleugerament, amb el rendiment del bo a 10 anys baixant fins al 3,159%, un indicador que reflecteix un certa retorn del gust pel risc després de les incerteses de les setmanes precedents. La sessió es configura, doncs, com un termòmetre de la resistència de l'economia espanyola. La capacitat de l'Ibex per sostenir-se per damunt dels 16.000 punts, tot digerint resultats tan dispars, serà la clau per entendre el sentit dels pròxims moviments en un context europeu encara ple d'interrogants.