La jornada borsària d’aquest dilluns ha transcorregut sota el signe de la volatilitat als principals mercats del Vell Continent, amb l’Ibex-35 encapçalant les pèrdues entre els grans índexs regionals. El selectiu espanyol ha cedit un 0,97%, fins a situar-se en els 18.184 punts, en una sessió marcada per l’encariment del cru i la deterioració del context geopolític. L’intercanvi d’atacs entre els Estats Units i l’Iran, unit a la manca de certeses sobre els terminis per a un acord de pau, ha exercit de llast sobre l’ànim inversor.

El preu del barril de Brent, que fa de referència per a Europa, ha experimentat una pujada del 5,7% en el tancament de la sessió al continent. Aquesta escalada ha portat la cotització del cru fins als 96,36 dòlars, un nivell que no es registrava des de fa setmanes i que reflecteix la prima de risc bèl·lic incorporada pels operadors. Paral·lelament, el West Texas Intermediate, que actua com a indicador de referència als Estats Units, s’ha encarit un 6,4% fins a negociar-se al voltant dels 92,9 dòlars per barril. Aquest comportament alcista del mercat energètic respon directament a les últimes hostilitats entre Washington i Teheran, que han revifat la por a una interrupció del subministrament en una de les regions productores més sensibles del planeta.

L’Ibex resisteix amb una minoria de valors en verd

Malgrat el to generalitzadament negatiu de la sessió, el parquet madrileny ha ofert un comportament desigual entre els seus components. Només cinc valors han aconseguit escapar de les caigudes i finalitzar en territori positiu. El grup energètic Repsol ha liderat les pujades gràcies a l’efecte directe de l’encariment del cru sobre el seu negoci d’extracció i refinament. Al seu costat, Amadeus, la multinacional tecnològica especialitzada en serveis turístics, ha registrat un progrés notable, seguit de Telefónica, d'ArcelorMittal i Naturgy. Aquest darrer valor ha tancat la jornada amb un repunt més moderat però prou per situar-se entre els escassos guanyadors de la sessió.
A l’extrem oposat, Aena ha patit el pitjor comportament de l’índex amb una correcció que supera el 3%.

Cellnex s’ha situat tot seguit entre els principals descensos, juntament amb Logista, IAG i el Banc Sabadell. Aquest darrer ha arrossegat el conjunt del sector financer, que ha cotitzat amb números vermells al llarg de tota la sessió. El comportament de l’Ibex-35 no ha estat aïllat en el context europeu, atès que la totalitat dels principals parquets del continent han tancat amb xifres negatives. El Ftse 100 londinenc ha retrocedit un 0,68%, mentre que el Cac 40 parisenc ha cedit un 0,45%.

L’índex alemany Dax s’ha deixat un 0,40%, i l’italià Ftse Mib ha reculat un 0,52%. Per la seva banda, l’Euro Stoxx 50, que agrupa les principals companyies de la zona euro, ha caigut un 0,26% en una sessió de descensos generalitzats però de magnitud continguda. A l’altra banda de l’Atlàntic, Wall Street ha ofert un signe mixt que contrasta amb el to negatiu europeu. El Dow Jones ha cedit un 0,19%, mentre que l’índex ampli S&P 500 ha avançat un 0,14%. El Nasdaq ha estat el més beneficiat de la jornada amb una pujada del 0,24%. Aquest comportament diferenciat reflecteix la rotació sectorial dels inversors, que han castigat els valors industrials i han premiat les companyies tecnològiques, considerades menys sensibles a les fluctuacions del preu del cru.

El deute sobirà i les divises en el punt de mira

En el mercat de renda fixa, el rendiment del bo espanyol amb venciment a deu anys ha experimentat un ascens fins a situar-se en el 3,4%. Aquest increment s’ha traduït en una ampliació de la prima de risc, és a dir, el diferencial entre l’obligació espanyola i l’alemanya del mateix termini, que ha quedat fixada en els 41,5 punts bàsics. Aquest nivell, tot i que lluny de màxims històrics, indica una certa percepció d’incertesa per part dels inversors sobre l’evolució de la rendibilitat de l’actiu espanyol en un entorn de tensions geopolítiques.

Quant al mercat de divises, l’euro s’ha depreciat un 0,29% enfront del dòlar, fins a negociar-se a un tipus de canvi d’1,1625 dòlars per moneda comunitària. Aquesta debilitat de l’euro respon tant a la fortalesa del bitllet verd com a prudent refugi de capital cap a actius denominats en dòlars davant l’escalada de les tensions bèl·liques. Un dels fenòmens més cridaners de la sessió ha estat el comportament dels actius considerats tradicionalment com a valors refugi en moments d’incertesa elevada.

El preu de l’onça d’or ha retrocedit un 1,91% fins a situar-se en els 4.505 dòlars, una caiguda que contrasta amb l’habitual comportament alcista d’aquest metall en episodis de tensió geopolítica. Els analistes consultats atribueixen aquesta correcció a la presa de beneficis després de les fortes pujades de setmanes anteriors, més que a un canvi de tendència en l’apetència pel metall daurat. Per la seva banda, el bitcoin, la principal criptomoneda del mercat, ha descendit un 3,23% fins a cotitzar en els 71.265 dòlars per unitat. Aquesta caiguda s’inscriu en la correcció més àmplia que està experimentant l’anomenat mercat de les monedes digitals, especialment sensible a les variacions de liquiditat global i a la percepció de risc per part dels inversors detallistes. Malgrat tot, el bitcoin manté un nivell de cotització notablement superior al registrat fa un any, en un context de creixent institucionalització d’aquest actiu.