El Ministeri d'Hisenda està obert a analitzar l'actualització de la deducció vigent en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) per adaptar-la a la pujada que experimentarà el salari mínim interprofessional (SMI), encara per concretar. Aquest dijous, Hisenda ja es va comprometre al fet que la nova pujada del SMI no tingui un cost fiscal excessiu per al teixit productiu del país.
La posició del departament és que el SMI ha d'apujar-se per garantir el poder adquisitiu dels treballadors amb salaris més baixos, que estadísticament afecta més dones i joves.
Segons han confirmat a Europa Press fonts del departament que dirigeix María Jesús Montero, pel que fa a la tributació del SMI, el rellevant és que el salari net del col·lectiu que cobra aquesta renda mínima augmenti per garantir que es compleix la Carta Social Europea. És a dir, que el salari mínim no sigui inferior al 60% del salari mitjà nacional net, i la disposició d'Hisenda és actualitzar la deducció en l'IRPF, tal com avança 'El País'.
Per a la pujada del 2025, que va situar l'SMI en 1.184 euros al mes, els ministeris d'Hisenda i de Treball van acordar que els perceptors d'aquesta renda mínima no haguessin de tributar en l'IRPF. Per a això, es va introduir una deducció en la quota de l'IRPF que farà que els assalariats que cobren l'SMI o menys no tributin l'IRPF en la declaració de la renda del 2025 (que es fa el 2026).
En concret, es va aprovar una reforma per aplicar noves deduccions per als contribuents amb rendiments íntegres del treball, derivats de la prestació efectiva de serveis corresponents a una relació laboral o estatutària, inferiors a 17.256 euros.
La deducció arriba als 340 euros anuals quan els rendiments són inferiors a l'SMI de 16.576 euros actual i disminueix lleugerament fins als 17.256 euros. Caldria restar a aquests 340 euros el resultat de multiplicar la diferència entre els rendiments íntegres del treball i els 16.576 euros anuals.
La llei en vigor estableix que l'import de la deducció prevista en aquest apartat no podrà excedir de la part de la suma de les quotes íntegres estatal i autonòmica que proporcionalment correspongui als rendiments nets del treball. Encara que finalment els socis de Govern van arribar a un acord aleshores, la tributació de l'SMI va produir topades entre la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, i la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz.
Mentre que la ministra socialista defensava que l'SMI havia de començar a tributar a l'IRPF amb la pujada del 2025, la líder de Sumar defensava justament el contrari. De fet, el grup plurinacional va arribar a presentar una proposició de llei per revertir la decisió d'Hisenda, coincidint amb PP i Podem que es van posicionar de la mateixa manera i també van presentar sengles propostes legislatives.
Tanmateix, abans que aquestes propostes es posessin en marxa en el tràmit parlamentari, Montero va arribar a un acord amb Sumar perquè les rendes que es trobin per sota del 60% del salari mitjà puguin deduir-se l'IRPF en la Declaració de la Renda.
L'SMI, pendent de concretar-se
La comissió d'experts que assessora el Ministeri de Treball per a la pujada de l'SMI de 2026 presentarà aquest divendres les seves recomanacions a la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz. Els experts plantejaran a Díaz dos escenaris de pujada d'aquesta renda mínima per al 2026: un amb tributació a l'IRPF i un altre, sense. Actualment, l'SMI està situat en 1.184 euros al mes per catorze pagues.
En concret, els experts suggereixen incrementar l'SMI per a l'any vinent en gairebé 37 euros al mes, fins als 1.221 euros mensuals per catorze pagues, si es decideix que continuï exempt de tributació, o elevar-lo en prop de 56 euros mensuals, fins als 1.240 euros al mes, si s'opta per la seva tributació en l'IRPF.
En termes percentuals, aquestes pujades serien del 3,1% en el primer cas (sense tributació) i del 4,7% en el segon (amb tributació), que són les que els experts recomanen efectuar perquè el SMI representi almenys el 60% del salari mitjà, com estableix la Carta Social Europea.
La proposta dels experts difereix de la presentada conjuntament per CCOO i UGT, i de la que han fet les patronals CEOE i Cepyme. En concret, les organitzacions empresarials han proposat una pujada del salari mínim interprofessional de fins a l'1,5% per al 2026, la qual cosa suposaria assolir els 1.202 euros bruts al mes, en catorze mensualitats, i no exempts de tributació en l'IRPF.
Per la seva banda, els sindicats CCOO i UGT han plantejat un increment d'aquesta renda mínima del 7,5%, fins als 1.273 euros bruts al mes per catorze pagues, amb tributació obligada a l'IRPF.