L'única comunitat autònoma que aplica la regulació de preus amb l'índex de referència creat pel Ministeri d'Habitatge, Catalunya, tampoc no està d'acord amb el mètode espanyol per topar les rendes. Encara més, la consellera de Territori, Ester Capella, enviarà un requeriment al ministeri de Vivienda per demanar al govern espanyol que creï un índex que combini l'espanyol i el català, que va aplicar en la llei catalana després tombada parcialment pel Constitucional. Si el Ministeri no accepta la petició d'aquí a un mes, el Govern portarà el ministeri d'Habitatge a l'Audiència Nacional, segons ha explicat aquest dimecres la mateixa consellera.

Ho farà perquè la conselleria de Territori liderada per Ester Capella considera que el govern espanyol incompleix la seva pròpia llei d'habitatge. Concretament, apunta a la disposició addicional segona del reial decret llei 7/2019, que recull que "en els seus respectius àmbits territorials, les comunitats autònomes podran definir de manera específica i adaptada al seu territori, el seu propi índex de referència, per a l'exercici de les seves competències i als efectes de dissenyar les seves pròpies polítiques i programes públics d'habitatge".

Tampoc no es compleix, segons Territori, la Llei 12/2023, coneguda com a Llei d'Habitatge, en què una disposició addicional parla del "reforç de la coordinació en la informació sobre contractes d'arrendament". I fins i tot fa referència que s'obri una col·laboració amb aquelles comunitats autònomes "que hagin desenvolupat sistemes de referència del preu del lloguer en els seus respectius àmbits territorials per assegurar la col·laboració entre sistemes".

Les queixes van quedar reflectides en una carta enviada per la consellera el passat 7 de març demanant els canvis i, davant de la falta de resposta, el Govern ha decidit presentar un requeriment previ a la denúncia formal davant de l'Audiència Nacional.

El mes de gener passat, segons la consellera Capella, en una reunió amb representants del ministeri de Vivienda es va acordar que així seria i que el nou índex de referència estatal incorporaria a Catalunya la metodologia pròpia. Tanmateix, un mes després, va sortir indignada d'una nova trobada en comprovar que el ministeri havia creat el seu propi índex d'esquena al mètode català i de manera homogènia. I això que, en no comptar amb la informació fiscal d'Euskadi i Navarra, el nou índex no aplica allà els seus barems.

Un índex mixt

El departament de Territori ha elaborat un estudi comparant l'aplicació de l'índex català i espanyol en 23.000 casos i proposa una aplicació mixta que tregui el millor dels dos. L'índex de referència s'aplica als nous contractes de lloguer de grans tenidors i a aquells petits tenidors que firmin un contracte de lloguer que sigui el primer en els últims cinc anys (o des de sempre) de l'habitatge en qüestió.

El Govern proposa que si l'índex català, que és un preu fix i no una orquilla com l'espanyol, és per sobre del màxim espanyol s'apliqui l'índex espanyol en la part alta de l'orquilla. Si el preu de l'índex català està per sota de l'orquilla del Ministeri, s'aplicaria el preu mínim de l'orquilla espanyola. I si el preu català queda al mig de l'orquilla, pot ser utilitzat com el preu de referència.

Territori entén que alguns dels criteris espanyols per posar un preu més alt o més baix, com l'estat de conservació, són difícilment objectivables i altres de difícils de comprovar si no hi ha una investigació darrere. I a més, el criteri català donaria resposta a algunes llacunes com els pisos de menys de 30 metres quadrats o de més de 150 metres quadrats, exclosos actualment de la regulació.

Diferències entre els dos índexs de referència

Fonts del departament de Territori han explicat aquest dimecres en una trobada amb mitjans de comunicació les principals diferències d'ambdues metodologies. En primer lloc, el criteri espanyol es basa en dades tributàries de la declaració de la Renda i el català en fiances dipositades davant d'Incasol, per la qual cosa "dona més resposta a la realitat actual", apunten les mateixes fonts.

En segon lloc, l'índex espanyol calcula la superfície a partir del cadastre, mentre que el català ho fa a partir de la cèdula d'habitabilitat, "que exigeix un mesurament exhaustiu". I en tercer lloc, l'índex espanyol utilitza dades de l'àmbit censal mentre que el català analitza l'entorn a partir de radis de circumferència al voltant del lloc de l'habitatge.

Segons l'anàlisi de les dades realitzades per Territori, l'índex català és més baix que l'estatal en el 79% de la mostra analitzada. L'índex estatal mitjà se situa en 745 euros per pis, mentre que el català és de 683 euros. "Una combinació dels dos ho faria baixar als 677 euros", completen fonts del departament.

Segons el mateix estudi, els habitatges en els quals baixaria el lloguer amb l'índex espanyol serien el 36% del total, mentre que si s'apliqués el català el farien el 54% i un 57% d'habitatges veurien reduït el seu pis amb un índex combinat.