El Ministeri d'Habitatge ha instat aquest dijous ajuntaments i comunitats autònomes a clausurar els 111.000 pisos turístics il·legals que s'han detectat durant l'últim any a través de la Finestreta Única Digital. Segons el departament que encapçala Isabel Rodríguez, cal reorientar cap al lloguer residencial de llarga durada utilitzant els 7.000 milions d'euros del Pla Estatal d'Habitatge aprovat recentment.

La sol·licitud del ministeri, ja apuntada anteriorment per la seva responsable, ha coincidit amb les dades publicades en l'últim informe del Banc d'Espanya, que indica que hi ha un dèficit de 750.000 habitatges a Espanya. Per això, el Ministeri d'Habitatge seria partidari de limitar els pisos turístics i els usos no residencials a les zones tensionades. "Aquestes dades reflecteixen un impacte directe de l'activitat turística i dels usos no residencials sobre l'accés a l'habitatge", han apuntat en declaracions a l'agència ACN fonts del ministeri.

Madrid i Barcelona lideren el dèficit residencial

Així mateix, remarquen que l'estudi assenyala que el 50% del dèficit residencial acumulat a Espanya es concentra en sis províncies: Madrid, Barcelona, Alacant, València, Múrcia i Màlaga. "Aquestes àrees, juntament amb altres zones turístiques, coincideixen amb les que presenten més dificultats d'accés a l'habitatge i també amb les que registren una presència més elevada de propietaris no residents", exposen.

Les citades fonts reiteren les declaracions que va fer recentment la ministra Rodríguez defensant l'actuació de les administracions autonòmica i local. Rodríguez va assegurar que els governs autonòmics han de treballar per lluitar contra aquest mercat il·legal. Va apuntar també que podrien incorporar-les al parc públic d'habitatge a través de la compra directa o de la cessió per part dels propietaris. La possibilitat de cessió dels habitatges és un model que permet als governs posar l'habitatge buit a disposició de la ciutadania i dona "garanties" al propietari, insisteixen en el ministeri.

Hi ha recursos

Així, Rodríguez va insistir que aquest procés podria dur-se a terme "ara mateix" perquè les comunitats autònomes "tenen els recursos". En aquest context, va recordar que el pròxim mes de juliol el Govern repartirà els primers 800 milions del Pla Estatal d'Habitatge 2026-2031, que disposa de una dotació total de 7.000 milions per a tot el període —de la qual el 60% va a càrrec de l'Estat i el 40%, de les comunitats autònomes—, segons va informar Europa Press.

El pla, acceptat per unanimitat per totes les comunitats autònomes, estableix una sèrie de "condicions" per garantir que els habitatges acabin amb la "finalitat" que es busca. En aquest sentit, el 40% del pressupost total estarà destinat a ampliar el parc públic d'habitatge, bé a través de la construcció o la compra. A més, estableix que la protecció dels habitatges no tindrà caducitat i que els preus dels lloguers hauran de ser assequibles, és a dir, que cap família, cap jove hagi de destinar més del 30% de les seves rendes.