El Ministeri de Treball ha donat a conèixer aquest dilluns la seva estratègia per a la nova actualització del Salari Mínim Interprofessional (SMI) per a l'any vinent. La decisió, anunciada després d’una reunió de gairebé tres hores amb els agents socials, eleva la xifra en un 3,1%, situant-la en 1.221 euros mensuals en catorze pagues, amb la particularitat que aquest augment no generarà una tributació més elevada en l’IRPF dels treballadors.

La mesura, de caràcter retroactiu des de l’1 de gener d’aquest any, representa un pas més en l’objectiu declarat del govern espanyol d’eliminar la condició d’Espanya com a país de baixos salaris i d’apropar els sous als nivells mitjans de la Unió Europea. Tanmateix, el nucli de la novetat i el debat posterior no rau tan sols en la xifra, sinó en el mecanisme de compensació fiscal que el Ministeri, en coordinació amb Hisenda, proposa per alleugerir l’impacte en aquells sectors productius amb una presència més accentuada de treballadors al límit salarial.

El secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ha exposat amb deteniment una filosofia clau: aquesta compensació no serà un regal urbi et orbi ni una subvenció incondicionada. Al contrari, es dissenyarà com un instrument vinculat a compromisos empresarials ferms en matèria de creació i qualitat de l’ocupació. “La fórmula de compensació amb la qual estem treballant ha de ser, també, un incentiu perquè les empreses del nostre país apugin salaris”, ha assenyalat Pérez Rey durant la seva compareixença. 

Encara que el disseny concret de la deducció o bonificació en l’Impost de Societats resta per perfilar en els pròxims dies, el principi rector queda clarament establert. La compensació quedarà supeditada al manteniment de l’ocupació i, de manera fonamental, al fet que les empreses beneficiàries adoptin mesures per elevar els salaris més baixos de les seves plantilles. Aquest vincle pretén garantir que els fons públics es dirigeixin directament a millorar les condicions laborals i no es dilueixin simplement en els marges de beneficis.

Pérez Rey ha volgut donar a aquesta política una dimensió ètica i nacional. Afirma que els salaris alts “no han de ser patrimoni exclusiu d’una sèrie de treballadors”, sinó que també han d’arribar a aquelles persones “que es deixen tot el dia el seu esforç en els jornalers, en els camps, o ho fan ajudant als altres, o ho fan netejant”. Ha identificat sectors com l’agricultura, l'hostaleria, les concessions públiques, la neteja o la seguretat privada com a destinataris potencials d’aquest estímul, sempre que aquest serveixi com a pont cap a millores salarials sostingudes.

La proposta ha estat rebuda pels agents socials amb una barreja d’interès i prudència, pendent de conèixer els detalls jurídics i operatius. Tant la Confederació Sindical de Comissions Obreres (CCOO) com la Unió General de Treballadors (UGT) han valorat positivament la voluntat de buscar una sortida que inclogui la patronal, però han manifestat certes reserves. Javier Pacheco, secretari d’Acció Sindical de CCOO, subratlla la necessitat de “clarificar jurídicament” el mecanisme per assegurar que la deducció fiscal repercuteixi directament en els increments salarials i no sigui absorbida pels marges de les empreses. Patricia Ruiz, secretària de Salut Laboral d'UGT, afegeix que aquesta nova proposta no pot ser motiu de “dilatació” per a l’acord sobre l'SMI, que ha de tancar-se aquesta mateixa setmana.

Des del vessant empresarial, la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) ha expressat una actitud d’espera. Rosa Santos, directora del departament d’Ocupació de la patronal, ha afirmat que la mesura està plena d’“incògnites” i que esperaran a tenir la proposta per escrit per analitzar-la, ja que els condicionants plantejats podrien afectar a la negociació col·lectiva. Ha recordat que la seva proposta de pujada es limitava a l’1,5%, però obre la porta a un acord si la compensació “millora les circumstàncies globals de les empreses”.

Un altre front de reivindicació sindical, la reforma de les regles de compensació i absorció per evitar que plusos i complements es mengin la pujada de l'SMI, quedarà fora d’aquest Reial Decret. Pérez Rey va argumentar que incorporar-ho dilataria excessivament la tramitació urgent de l’actualització salarial, tot i que va assenyalar que s’abordarà en una norma diferent i propera.

El govern espanyol manifesta, doncs, una doble determinació: d’una banda, impulsar el poder adquisitiu dels treballadors més vulnerables mitjançant una nova pujada del salari mínim; de l’altra, activar una enginyeria fiscal sofisticada que premiï les empreses que transformin aquesta obligació legal en una millora estructural dels seus sous d’entrada.

La taula de diàleg social es tornarà a reunir el pròxim dijous amb la missió de concretar aquesta proposta i, possiblement, tancar un acord que pretén anar més enllà d’una simple xifra i convertir-se, com ha dit el secretari d’Estat, en “un assumpte d’Estat, en un assumpte de país” per superar el diferencial salarial amb Europa.