Divendres s’han de votar els decrets d’habitatge al Congrés, on es veurà si es convaliden i continuen en vigor definitivament o decauen. Però, de moment, des d’aquest dijous, el primer, aprovat dimecres, ja és vàlid. Si prospera a la cambra baixa, gairebé 1,9 milions de contractes es podran prorrogar fins al 2028, any de vigència de la norma en el primer decret, dels quals uns 340.000 a Catalunya, segons els càlculs del govern espanyol.

El Ministeri de Consum, en mans de Sumar, el partit de la coalició que més ha pressionat per protegir els llogaters, calcula que entre el 2026 i el 2028 es podran acollir a la pròrroga obligatòria 1.895.676 contractes de lloguer. D’aquests, 751.166 vencen enguany; 809.899 el 2027, i 334.611 el 2028. Són estimacions perquè no hi ha un registre oficial de llars que viuen de lloguer i la seva vigència. Consum preveu que se’n beneficiïn uns cinc milions de persones.

Catalunya és, després de Madrid, el territori amb més llars afectades, amb 339.088 contractes de lloguer prorrogables. La gran majoria són a la demarcació de Barcelona, amb 248.053 contractes que vencen fins al 2028; a Tarragona són 37.470; a Girona, 34.864, i a Lleida, 18.701 contractes.

A la Comunitat de Madrid, el nombre de contractes prorrogables és de 402.082, mentre que el País Valencià ocupa el tercer lloc, amb 224.372. A les Balears, la pròrroga dels contractes afectarà 69.154 llars.

Aquestes xifres són sempre en el cas que divendres s’aprovi el primer dels decrets Maricarmen, cosa que ara per ara està en l’aire perquè, de moment, no té el suport ni de Junts ni del PNB. El govern espanyol té, per tant, un dia per negociar canvis amb aquests dos partits i assegurar-se l’aprovació del decret que no només allarga els contractes sinó que també posa límits a l’actuació dels fons d’inversió –que anomena “voltors”– i a la compra anomenada especulativa.

El que és més difícil que prosperi és el segon decret, que ja no estableix la pròrroga fins al 2028 sinó que directament converteix els contractes en indefinits i preveu sancions per als propietaris si no renoven el contracte als seus llogaters. Si no tenen una justificació vàlida, hauran d’indemnitzar l’inquilí amb 12 mensualitats de la quota de lloguer d’un pis de les mateixes característiques a preu de mercat.

Oposició dels empresaris

Tot el sector immobiliari ha reaccionat en bloc contra els decrets perquè consideren que no resol el problema principal, la manca d’oferta, i que pot ser contraproduent perquè redueixi encara més l’oferta de lloguer. D’entrada, segons els promotors, les inversions per construir blocs destinats a lloguer s’han paralitzat a l’espera del que passi amb els decrets.

Les patronals també han mostrat el seu malestar. Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, va acusar el govern espanyol de socialitzar la propietat privada de "milers de persones físiques que durant molts anys han estalviat per tenir un complement de la seva pensió a través d'un habitatge de lloguer". "Volen resoldre en vuit dies el que han estat incapaços de resoldre en vuit anys", va afegir.

Antoni Cañete, president de Pimec, va demanar consens polític en habitatge però preservant la seguretat jurídica i donant garanties als propietaris. “Tenim un problema d’oferta. Si generem inseguretat jurídica, si els propietaris perceben més risc i els habitatges acaben sortint del mercat de lloguer, no haurem resolt el problema i continuarem tenint un problema d’oferta”, va advertir.