El Govern català en mans d'Esquerra Republicana ha fet una carrera contrarellotge, en els últims quatre mesos, per a recuperar la potestat als organismes públics que depenen de la Generalitat. D'ençà que Esquerra va agafar les regnes de la Generalitat a mitjans de l'octubre passat, quan Junts per Catalunya va trencar la coalició de govern, els nomenaments per substituir a alts càrrecs en la direcció de diferents institucions i entitats públiques s'han anat succeint. El partit d'Oriol Junqueras ha posat especialment en mans de polítics o persones afins i amb una gran celeritat els ens públics més decisius en matèria econòmica per al desenvolupament de Catalunya.
Amb més o menys encert, s'ha procedit a la substitució del conseller delegat de l'Institut Català de Finances (ICF), el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), el president d'Infraestructures.cat, el conseller delegat d'Acció o el director de l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), per citar-ne alguns. També es va fer el relleu a la presidència del Port de Barcelona, que va haver de sotmetre's a l'aprovació del consell d'administració. Aquests i alguns altres canvis han suscitat més d'una suspicàcia a Junts per Catalunya i la resta de partits de l'oposició, però cap ha generat tant rebombori com la decisió que aquesta setmana ha pres la Generalitat amb la designació del nou director general de Fira 2000, un càrrec que ha recaigut en David Poudevida, un home de confiança d'Oriol Junqueras. La diferència és bàsica: Fira 2000 és una societat anònima, constituïda el 1993, i de la qual forma part la Generalitat des de l'any 2000, i on part del consell d'administració ha rebutjat el canvi en la direcció.
Per tant, el relleu en la direcció general de Fira 2000 que la Generalitat ha imposat a la resta de socis de la companyia aprofitant-se de la seva majoria en el capital i en la representació al consell d'administració ha obert un ampli debat i ha generat un significant malestar entre les altres institucions que hi estan vinculades, els partits polítics de l'oposició i el teixit empresarial català.
En la resta de casos citats anteriorment també hi ha hagut crítiques, perquè no tots els perfils escollits responen a la idiosincràsia del càrrec per al qual han estat triats els respectius candidats, ja que s'ha fet prevaldre la seva vinculació amb Esquerra Republicana.
La presidència del Port, per a Lluís Salvadó
Així, trobem que el nou president del Port de Barcelona és Lluís Salvadó. El vicesecretari general de coordinació interna d'ERC va deixar el seu escó al Parlament de Catalunya, on ocupava responsabilitats a la Comissió d'Economia, per afrontar la nova etapa al capdavant de l'Autoritat Portuària, en substitució de l'exconseller Damià Calvet. Salvadó va ser secretari d’Hisenda del Govern entre 2016 i 2017 i va ser investigat en el marc de l'operació Anubis, contra la celebració del referèndum d'autodeterminació de Catalunya.
El nomenament del nou president de Ferrocarrils de la Generaltiat és dels que menys es va fer esperar. A les darreries del novembre de l'any passat, el Govern va triar l’economista Toni Segarra, en substitució de Marta Subirà. Segarra és llicenciat en Economia (1996) i diplomat en Administració i Direcció d’Empreses (1992) per la Universitat de Barcelona, ha desenvolupat la majoria de la seva carrera professional a la multinacional PepsiCo, inicialment ocupant càrrecs a l’àrea de planificació i control financer, per a Espanya i Portugal, més tard com a responsable de l’àrea de planificació estratègica per a PepsiCo France i posteriorment per a tot l’àmbit europeu.
No sense una certa polèmica, va arribar el relleu a l'òrgan de decisió de l'Institut Català de Finances (ICF). L’Executiu català va procedir al relleu del conseller delegat de l’entitat financera, Jordi Òliva, amb qui hi havia, a més, certes discrepàncies de criteri sobre el futur i les activitats de l'entitat financera. En el seu lloc va col·locar Vanessa Servera, analista financera vinculada a l’entitat en els últims 20 anys.
D'altra banda, la trajectòria d'Albert Castellanos, ara conseller delegat d'Acció, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball, ha estat molt vinculada a l'administració catalana. Castellanos va substituir en el càrrec Natàlia Mas, que va ser escollida nova consellera d'Economia. Els últims anys, Castellanos ha desenvolupat diverses responsabilitats a la Generalitat com a director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació (2016-2017); secretari d’Hisenda (2017-2018); i secretari general del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda (2018-2021), amb el llavors conseller d'Economia, Pere Aragonès. L’any passat va ser nomenat secretari d’Empresa i Competitivitat del Departament d’Empresa i Treball.
També de la militància de Junts per Catalunya provenia Miquel Buch, quan va ser escollit president d'Infraestructures.cat, però el novembre de 2022 va ser del primers en haver de deixar el càrrec. El va sustituir el responsable de la divisió de Serveis Energètics de l'empresa pública Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, Oriol Güell. Infraestructures.cat és una empresa pública creada fa una dècada per centralitzar la gestió de totes les infraestructures que promou l'Executiu català, i que té una cartera important d'obra pública.
Mentre, Susanna Grau va ser nomenada pel Govern directora general de l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) el 2 de novembre, en substitució de Pere Soler. Professionalment, Susanna Grau és funcionària del cos superior de l’Administració de la Generalitat i ha treballat des de l’any 2002 ininterrompudament en política de competència. L’any 2009, va ser nomenada cap de l’Àrea d’Instrucció d’Expedients de l’Autoritat Catalana de la Competència.