La sortida de Junts per Catalunya del Govern i el canvi de mans polítiques de la conselleria d’Economia, ara dependent d’ERC, ha originat un nou relleu al capdavant d’una de les institucions públiques de la Generalitat, l’Institut Català de Finances (ICF). L’Executiu català ha procedit al relleu del conseller delegat de l’entitat financera Jordi Òliva amb qui hi havia, a més, certes discrepàncies de criteri sobre el futur de l’Institut Català de Finances (ICF), després que, el passat mes de març, el Banc d’Espanya tombés la petició de llicència bancària de l'ICF per motius tècnics, entre ells la falta d'un informe favorable de la Comissió Europea sobre ajuts d'estat que exigeix el Banc Central Europeu (BCE). Segons defensava Òliva, l’ICF és una entitat financera pública de promoció i, com a tal, no li cal fitxa bancària; alhora va apuntar a algunes vies alternatives per disposar d’un banc públic català.
En el lloc de Jordi Òliva, designat el novembre de 2021 pel llavors conseller d’Economia Jaume Giró, assumirà les funcions executives de l’ICF Vanessa Servera, analista financera vinculada a l’entitat en els últims 20 anys i que actualment n’era la directora general de Finances i Operacions. Persona de confiança de l’actual consellera d’Economia, Natàlia Mas, Servera és llicenciada en Física per la UB i té un màster en Finances per l'Institut d'Estudis Financers. També és docent al Màster Internacional de Banca de la Barcelona Business School.
La mateixa consellera Natàlia Mas va ser l’encarregada de traslladar al vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, la voluntat del Govern de no desistir en l’intent d’aconseguir que l'Institut Català de Finances (ICF) obtingui la llicència de banc públic, ja que es tracta d’una de les principals reivindicacions dels partits independentistes. De fet, es remunta a 2013 i va ser impulsada pel llavors diputat d’ERC i ara president de la Generalitat, Pere Aragonès. També va ser un dels compromisos que ERC va tancar amb la CUP per a la investidura d'Aragonès com a president de la Generalitat.
Economia defensa ara que “cal seguir parlant amb el BCE per fer-ho viable i confio que ho podrem resoldre bé", va defensar la consellera Mas en la trobada econòmic-empresarial celebrada a S'Agaró el novembre d’aquest any, on va assegurar que constituir una banca pública catalana permetria que l'executiu disposés de "més i millors eines". Mas va remarcar que dotar l'ICF d'una "nova dimensió" contribuiria a "un entorn de finançament més competitiu", tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat, en un moment en què sobre la taula de l’Executiu espanyol hi havia la proposta empresarial del hub promogut per QEV per optar a la reindustrialització de l’antiga fàbrica de Nissan a través del Perte del Vehicle Elèctric, amb un finançament de 40 milions d’euros avalats per l’ICF. Aquest va ser un dels condicionants que va limitar, finalment, el projecte industrial de QEV i el volum d’ajudes que ha rebut per fabricar cotxes elèctrics a la Zona Franca.
Segons les últimes xifres del Departament d'Economia, durant el 2021 l'entitat va contribuir a la creació i manteniment de més de 24.176 llocs de treball. En total, l'ICF va finançar 1.213 persones treballadores per compte propi, pimes, grans empreses i entitats per un import de 535,1 milions d'euros el 2021. En comparació dels anys anteriors, les dades totals d'activitat no inclouen ni el volum de reestructuracions d'operacions vigents ni els avals formalitzats a través d'Avalis de Catalunya. Del 2019 al 2021, tenint en compte que l’etapa inclou la crisi financera per la covid, l’entitat pública catalana ha finançat 3.354 empreses per prop de 1.800 milions d'euros per impulsar el creixement, la innovació i la sostenibilitat de l'economia catalana.