El parc públic d'habitatges de lloguer de Catalunya ha experimentat una ampliació significativa durant el mandat actual de la Generalitat, amb la incorporació de 5.491 nous immobles entre el 2021 i el 2025. Aquesta dada, facilitada per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC), reflecteix una estratègia activa per incrementar l'oferta residencial assequible.

El mecanisme jurídic del tanteig, que atorga a l'administració prioritat en la compra d'habitatges procedents d'execucions hipotecàries, grans tenidors en zones tensades o subhastes, ha estat l'instrument predominant. Mitjançant aquest procediment i el seu complement, el dret de retracte, l'AHC ha sumat un total de 5.903 habitatges en la darrera dècada, dels quals 3.071 es concentren en el darrer lustre.

La inversió mitjana per habitatge adquirit mitjançant aquests drets de preferència s'ha situat en 65.268 euros, amb una lleugera variació segons la via específica. La immensa majoria d'aquests pisos, un 88%, ja estan efectivament lliurats a inquilins, integrant-se plenament en la xarxa de lloguer social. La resta es troba en situacions transitòries, sent la més notable l'ocupació il·legal amb procés judicial obert, que afecta un 6,4% del total, mentre que altres immobles estan en fase de rehabilitació, adequació o en els tràmits finals d'adjudicació.

Aquesta política d'adquisicions té una forta implantació territorial, amb presència en una cinquena part dels municipis catalans. Les principals capitals comarcals i ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona acumulen les xifres més altes. Barcelona i Terrassa superen els 400 i 390 habitatges adquirits, respectivament, seguides per Sabadell, Badalona, Tarragona, l'Hospitalet de Llobregat, Salt i Lleida, totes amb volums propers o superiors als dos-cents immobles. Territorialment, les comarques del Vallès Occidental i el Barcelonès concentren més d'un terç del total, evidenciant una actuació intensiva en zones de pressió demogràfica més elevada i de mercat.

En paral·lel a l'activitat de l'AHC, l'Institut Català del Sòl (Incasòl) ha impulsat una via complementària d'adquisició directa, sobretot mitjançant la compra de lots a entitats financeres. Entre el 2021 i el 2025, aquest organisme ha incorporat 2.420 habitatges addicionals al patrimoni públic. Destaca especialment l'última operació, tancada el novembre passat, que va suposar la compra de 1.064 pisos a Inmocaixa, l'empresa immobiliària vinculada a Caixabank. De fet, vuit de cada deu habitatges obtinguts per aquesta via procedeixen d'aquesta entitat, localitzant-se en municipis com Barcelona, Lleida o Vilanova i la Geltrú.

Una altra font de recursos per al lloguer social ha estat la col·laboració institucional amb la Societat de Gestió d'Actius procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb). En la darrera dècada, aquest organisme ha cedit 894 immobles a la Generalitat, dels quals 606 ja estan destinats específicament a lloguer social. Aquestes cessions es van produir principalment en les anualitats 2015, 2016 i 2018, segons la informació facilitada pel Departament de Territori en resposta a una pregunta parlamentària.

La seva distribució comarcal segueix un patró similar al de les adquisicions, amb el Vallès Occidental, el Barcelonès i el Gironès com a territoris més destacats. El recent protocol signat l'octubre de 2025 entre el govern espanyol i la Generalitat, que preveu la cessió de 13.000 habitatges més de la Sareb, apunta a una intensificació futura d'aquesta línia de col·laboració.

En conjunt, les dades mostren un esforç multifacètic de l'administració catalana per expandir el parc de lloguer social, combinant l'exercici de drets de preferència jurídics, la compra directa de lots i l'acord amb entitats estatals. Tot i això, el procés no està lliure de reptes operatius, com ho evidencia el percentatge d'immobles encara no disponibles a causa d'ocupacions il·legals o obres de rehabilitació pendents.