Diversos indicadors indiquen que l'economia espanyola ha desaccelerat en els últims mesos, amb un primer trimestre en alça i un segon amb clars descensos. Tanmateix, ni les xifres ni les previsions dels experts no apunten a un ensorrament de l'activitat, sinó a un aterratge que permet mantenir un creixement més gran que la majoria dels països comunitaris. Una cosa que s'aprecia en les dades de comptabilitat nacional de l'INE, ja que si el primer trimestre el PIB va créixer un 0,5% trimestral, el segon es reduïa una sola dècima, al 0,4%. El que sí que ha canviat és la composició en el creixement, ja que les exportacions posen fre i en el primer semestre ja s'han venut menys productes que en el mateix període de 2022. Al contrari, la demanda interna ha donat mostres d'una alegria més gran en el segon trimestre, una composició que es mantindrà en els pròxims trimestres, segons coincideixen els experts consultats per ON ECONOMIA.

El que explica que els indicadors del saldo exterior siguin entre els més preocupants. La Secretaria d'Estat de Comerç comunicava que les exportacions havien crescut en termes de valor (diners ingressats) un 4,7% en els primers sis mesos de l'any. Ara bé, si les exportacions van pujar el 14,6% en el primer trimestre, en el segon van caure un 4%. Un gir que s'aguditza quan les exportacions no es mesuren en ingressos, sinó en volum, ja que s'han venut menys productes que fa un any. És a dir, menys, però més cars. En volum, les exportacions van augmentar un 3,5% en el primer trimestre, però en el conjunt del semestre van descendir el 2,2% respecte al mateix període de 2022.

Menor activitat empresarial

La caiguda en l'activitat és un altre indicador que denota l'alentiment de l'economia. La xifra de negoci del conjunt de l'economia, indicador que proporciona l'INE, va créixer un 7,3% entre gener i març, i entre abril i juny es girava amb un descens del 4%. Els serveis sustenten l'economia, ja que segons comptabilitat nacional van passar d'un zero el primer trimestre a un augment de l'1% trimestral en el segon. Igualment, i de forma sorprenent per la caiguda de la venda d'habitatges, la construcció manté bons ritmes, un 2,4% trimestral en el primer trimestre i un 2,8% en el segon. No obstant això, els experts assenyalen que aquest sector reacciona més lentament, ja que les cases tarden com a mínim 18 mesos a construir-se, per la qual cosa l'activitat s'arrossega diversos mesos.

Els sectors més mal parats són l'agricultura, amb collites més pobres per la sequera, que va augmentar el 4,2% entre gener i març, però va recollir un profund descens del 8,4% en el segon. I especialment la indústria, que passa de créixer l'1% en el primer trimestre a una baixada de l'1,6% en el segon. Una tendència que es deixa notar en les estadístiques mensuals de producció industrial de l'INE que llancen una caiguda mitjana del 2,8% en el segon trimestre, quan en el primer encara registrava augments del 5,4%.

Habitatge i ocupació

Els intents dels bancs centrals, pujant els tipus d'interès, de refredar el consum han llastat el mercat de l'habitatge i la sol·licitud d'hipoteques. El març de 2022, les vendes de cases creixien un 17,6% interanual; a l'octubre van entrar en números vermells amb una caiguda del 3,8%, que s'ha aguditzat a un 14,5% al juny. En paral·lel, les hipoteques creixien un 16,3% l'abril de 2022 i al desembre van entrar en negatiu, amb un descens de l'11,7%, que ha anat pujant fins a caure el 21,4% al juny, segons el registre dels notaris.

Aquest debilitament en l'economia ha deixat empremta en l'ocupació, ja que tot i que encara es creguin llocs de treball, els ritmes s'han alentit de forma abrupta entre maig i juliol, encara que la fortalesa en el primer quadrimestre ha permès un dels millors períodes en afiliació de la història. Així, en els set primers mesos de 2023 s'han creat 464.350 llocs de treball, superior als 402.662 de 2022 i els 454.045 de 2021. Però si en els quatre primers mesos d'aquest any es van generar 420.350 llocs de treball, el creixement cau a 44.049 entre maig i juliol, en contrast amb els més 101.000 llocs d'aquells tres mesos de 2022.

Previsió per a final d'any

Un debilitament que continuarà en la segona part de l'any. Amb el focus posat en les exportacions, Antonio Bonet, president del Club d'Exportadors, considera que les dades del primer trimestre "no són bones, però no són un desastre" i recorda que els gairebé 200.000 milions d'euros ingressats per les exportacions en aquests sis mesos, "són un rècord". No obstant això, incideix en la preocupació per la caiguda de vendes en volum, una cosa que en la seva opinió es mantindrà en la segona part de l'any, per la qual cosa pronostica que en el conjunt de 2023, s'exportaran menys productes que el 2022, entorn d'un 2% de caiguda.

En termes de valor, Bonet considera que el pronòstic és més difícil, ja que dependrà de si es mantenen els preus als quals s'ha exportat en la primera part de l'any, un 7,1% més que el 2022, davant un augment del 2,2% en el preu de les importacions. "No és possible que els preus segueixin creixent aquests ritmes", assenyala, per la qual cosa creu que és possible que en el conjunt de l'any, es produeixi un descens de les exportacions també en valor. En qualsevol cas, ressenya que el descens s'explica en el debilitament de l'economia mundial, per la qual cosa considera que el comerç global tindrà també una caiguda. I especialment preocupant és el comportament d'economies comunitàries com Alemanya, segon client d'Espanya, i França, primer.

Raymond Torres, director de conjuntura de Funcas, assenyala la demanda externa com una de les dues grans preocupacions per al segon semestre, ja que ha estirat el PIB en els últims trimestres. No obstant això, malgrat un descens al comerç global, assenyala que Espanya manté un plus de competitivitat en les seves exportacions davant altres països comunitaris. I mostra també preocupació per l'evolució de la crisi de la Xina. L'altre factor negatiu és l'evolució de la política monetària i considera plausible almenys una pujada més el proper mes. En qualsevol cas, els tipus ja són alts i s'està deixant notar en el consum, ja que les famílies hipotecades han vist minvat el seu poder adquisitiu. Una minva que ja han anat patint totes les llars per l'alta i prolongada inflació.

En aquest sentit, tanmateix, Torres es mostra optimista, ja que la contenció permetrà, gràcies a uns increments salarials més grans en l'entorn del 4%, un guany de poder adquisitiu, encara que reconeix, molt modesta. En termes nets, des de Funcas opinen que el creixement en la segona part de l'any serà reduït, del 0,2% en el tercer trimestre i un 0 en el quart, amb el consum creixent un 0,5% i un 0,3% respectivament. La mitjana del panell dels principals gabinets de conjuntura espanyols estima el creixement en el 0,1% i el 0,2% per al tercer i quart trimestre. En qualsevol cas, es desestima una recessió, una cosa que no es descarta per a Alemanya i altres economies comunitàries.

L'Economista en Cap de Madrid de BBVA Research, Miguel Cardoso, es mostra una mica més optimista amb les dades que manegen fins al 15 de maig i aposta per mantenir en aquest trimestre el ritme del segon i créixer un 0,4%. Coincideix en la debilitat del sector exterior i assenyala que el consum dels estrangers a Espanya amb targetes de crèdit s'ha alentit, encara que el considera comprensible, ja que s'ha tocat màxim en la despesa diària. I sobre l'exportació de béns, incideix en l'atonia, inclòs l'automòbil que ha salvat el primer semestre.

Aposta per la demanda interna que està mostrant un dinamisme més gran després d'uns primers mesos de l'any dolents. En aquest sentit, ressenya que la despesa en turisme dels espanyols, tant fos com dins d'Espanya, s'està comportant bé. Tanmateix, considera difícil mantenir l'optimisme amb el consum de les llars en l'últim trimestre de l'any, ja que hi ha massa incògnites com l'evolució dels tipus d'interès i el comportament de la inflació que iniciarà un repunt en l'última part de l'any per un efecte base (comparació amb els mateixos mesos de l'any passat quan es va anunciar el descens dels preus). El seu pronòstic és que l'IPC tanqui l'any entre un 3,5 i un 4% de pujada interanual.

Creació d'ocupació

Sobre l'ocupació, Cardoso creu que encara que a menor ritme, continuarà creixent en l'última part de l'any, encara que ressenya que en alguns sectors ja hi ha problemes per contractar; de fet, assenyala que el 70% de l'ocupació creada s'ha cobert amb immigrants. No obstant això, no creu que es produeixi una falta de mà d'obra, encara que potser a costa de més salaris, i pensa que si l'any tanca amb una creació de mig milió de llocs de treball -nivells de juliol- seria una bona notícia, encara que no descarta superar els 600.000.

Raúl Mínguez, director del servei d'estudis de Cambra d'Espanya, estima que el mercat de treball mantingui la solidesa abastada en els últims mesos gràcies principalment als serveis, encara que aquesta tendència podria alentir-se. Sobre el conjunt de l'economia, considera que "ha mantingut el to dinàmic durant la primera meitat de l'any i és d'esperar que, si bé continuarà conservant el pols en els propers mesos, aquesta evolució es moderi gradualment. Tot això, en un entorn internacional inestable i un context nacional marcat, almenys a curt termini, per la incertesa política després de les eleccions del 23-J".

Mínguez explica la desacceleració moderada en gran part per la contenció del sector exterior, "fins fa poc un dels grans responsables del creixement". Una tendència que, segons la seva opinió, continuarà a causa de la situació d'alguns socis europeus com Alemanya. Però considera que el comportament del sector exterior serà previsiblement "contrarestat en part per la demanda interna, que ha augmentat en els últims mesos, per l'estirada dels serveis, especialment turístics. No obstant això, la inflació persistent i l'enduriment de les condicions monetàries influiran sobre la capacitat adquisitiva i els projectes inversors".