Segons l’informe publicat aquest dilluns pel Fons Monetari Internacional, les perspectives de l'economia mundial es mostren lleugerament més optimistes per als pròxims dos anys. L’organisme multilateral ha revisat a l'alça la seva previsió de creixement del Producte Interior Brut global per a l’any 2026, situant-la en un 3,3%, la qual cosa suposa un increment de dues dècimes en comparació amb les estimacions que es van realitzar a l’octubre de l’any passat.
Pel que fa a l’any 2027, el creixement previst es manté sense canvis en una xifra del 3,2%. Aquestes previsions s’han donat a conèixer en un context econòmic internacional marcat per les polítiques comercials aplicades per l'administració del president dels Estats Units, Donald Trump, les quals, segons assenyala el mateix informe, continuen representant un element de pressió sobre l’activitat econòmica.
L’FMI adverteix explícitament que les tensions comercials existents podrien experimentar un agreujament, un fet que tindria com a conseqüència la prolongació de l’actual clima d’incertesa i, per tant, suposaria una càrrega addicional per al conjunt de l’activitat econòmica mundial. Així i tot, l’organisme reconeix que, en aquests moments, aquests "vents en contra" semblen ser compensats per altres factors de signe positiu. Entre aquests factors destaca especialment l’augment de la inversió en àrees tecnològiques d’alta intensitat, com ara la intel·ligència artificial. L’informe sosté que una part significativa de l’impuls econòmic actual pot atribuir-se als guanys de productivitat que ja s’estan obtenint a través de l'adopció i implementació d’aquest tipus de tecnologies avançades.
El document també contempla un escenari alternatiu en què es produeixi un relaxament sostingut de les tensions comercials a escala global. Com a exemple d’aquesta possibilitat, esmenta l’acord de treva aranzelària que mantenen actualment els governs de la Xina i dels Estats Units en relació amb el control de les exportacions de semiconductors i de determinats minerals estratègics. Aquest acord estarà vigent, com a mínim, fins al mes de novembre de 2026.
A més, es fa referència a una altra mesura positiva, que és l'eliminació dels drets duaners per a una selecció de productes agrícoles procedents de tots els països, una decisió que, segons l’FMI, contribueix a compensar parcialment l’impacte negatiu dels gravàmens més elevats que s’han imposat en altres sectors industrials, com ara el de l'acer i l'alumini.
No obstant això, l’informe del Fons Monetari Internacional s’ha elaborat prèviament a l’últim anunci realitzat pel president Trump, en el qual amenaçava d'imposar aranzels addicionals a vuit països europeus a conseqüència del seu posicionament en contra de l'annexió de Groenlàndia per part dels Estats Units. L’organització reconeix, però, dins del seu estudi, la possibilitat que es puguin produir "empitjoraments ocasionals" en l'escenari base.
L’informe especifica que podrien esclatar tensions polítiques, tant a escala interna de les nacions com en l’àmbit geopolític, i que això introduiria nous i elevats nivells d’incertesa. Aquesta incertesa, al seu torn, podria pertorbar l'economia mundial a través dels seus efectes sobre els mercats financers, sobre l’eficiència i seguretat de les cadenes globals de subministrament i sobre l’evolució dels preus de les matèries primeres.
En aquest sentit, és important destacar que, malgrat la millora general de les previsions de creixement, l’activitat del comerç mundial continuarà contraient-se durant l’any 2026. En concret, es preveu que el volum del comerç mundial redueixi la seva activitat en un 2,6% l'any vinent, després d'haver registrat una contracció encara més pronunciada, del 4,1%, durant el 2025. Ja per a l’any 2027, les estimacions apunten a una recuperació d’aquest indicador, amb una taxa de creixement positiva del 3,1%, un rebot que s’explicaria per l’adaptació gradual de les economies a les noves condicions polítiques i comercials.
Més enllà del factor comercial, el Fons Monetari Internacional identifica altres riscos significatius per a l'estabilitat econòmica global en els pròxims anys. Un d’aquests riscos estaria relacionat amb una possible revaluació, cap a la baixa, de les expectatives sobre els guanys de productivitat associats a la intel·ligència artificial. Un altre risc important seria l’aparició de pressions als mercats financers per una alça sobtada dels tipus d’interès, una situació que podria ser provocada per l’expansió dels dèficits fiscals i per l’elevat nivell de deute públic que presenten moltes de les principals economies del món.
Les previsions per a l'economia espanyola
Pel que fa a l’àmbit específic de l’economia espanyola, i en línia amb les anteriors previsions publicades, l'organisme presidit per Kristalina Georgieva situa de nou el creixement de l'Estat al capdavant de la zona euro. Concretament, l’FMI pronostica per a Espanya una millora del seu Producte Interior Brut del 2,3% durant l’any 2026, una xifra que representa una revisió a l'alça de tres dècimes en comparació amb les últimes estimacions. Aquest ritme de creixement situa l'economia espanyola per davant d’altres grans economies europees com Alemanya, per a la qual es preveu un creixement de l'1,1%; França, amb un 1,0%; i Itàlia, amb un 0,7%.
Aquest lideratge relatiu es mantindria també durant l'any 2027. Per a aquest any, les estimacions del Fons Monetari Internacional assenyalen una expansió de l'economia espanyola de l'1,9%, un nivell que suposa una millora de dues dècimes respecte a les previsions anteriors. Una vegada més, aquesta xifra situaria el creixement espanyol per sobre de la mitjana de la zona euro, que es calcula en un 1,4%, i també per davant del previst per a Alemanya (1,5%), França (1,2%) i Itàlia (0,7%).