Les persones que han rebut formació en àmbits com l'agricultura, la ramaderia, la pesca, la silvicultura i la veterinària, així com en ciències naturals, químiques, físiques i matemàtiques i en educació, presenten les taxes d'atur més reduïdes a l'Estat. Aquestes xifres, que se situen per sota de les registrades per aquells que han optat per altres especialitats o s'han quedat en la formació bàsica, reflecteixen les diferències en l'encaix laboral segons el perfil formatiu.

Les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística, a partir de l'enquesta de població activa de l'any 2025, posen de manifest que la taxa d'atur més baixa es registra entre les persones formades en agricultura, ramaderia, pesca, silvicultura i veterinària, amb un 5,11%. Molt a prop se situen els graduats en ciències naturals, químiques, físiques i matemàtiques, amb un 5,81%. Aquests percentatges contrasten amb la mitjana general i evidencien la bona inserció laboral d'aquests col·lectius.

Les especialitats vinculades a la mecànica, l'electrònica i altres formacions tècniques presenten una taxa d'atur del 6,16%, mentre que els àmbits de salut i serveis socials i d'educació se situen en el 7,43% i el 7,49% respectivament. Negocis, administració i dret registren un 7,61%, i les tecnologies de la informació i la comunicació, un 7,78%.

Totes aquestes xifres es mantenen per sota del llindar del 8% i reflecteixen una demanda sostinguda d'aquests perfils en el mercat laboral. En el costat oposat, les taxes d'atur més elevades es concentren entre aquells el sector formatiu del qual és desconegut per a l'INE, amb un 17,85%, i entre les persones que només han rebut una formació bàsica, amb un 14,08%. Els treballadors del sector serveis i aquells formats en art, humanitats i llengua presenten també xifres elevades, amb un 12,27% i un 10,25% respectivament.

Diferències per gènere en les taxes d'atur

En la majoria dels sectors, la taxa d'atur femenina és superior a la masculina, una circumstància que reflecteix les desigualtats persistents en l'accés al mercat laboral. No obstant això, s'observen excepcions en àmbits com arts, humanitats i llengües; ciències socials, periodisme i documentació; i salut i serveis socials, on les dones registren xifres d'atur més baixes que els homes. L'anàlisi de l'INE per branques formatives revela que la població de 16 anys o més formada en tecnologies de la informació i la comunicació va presentar l'any passat la taxa d'ocupació més alta entre les diferents especialitats, amb un 81,72%. Aquesta xifra confirma la forta demanda que manté el sector digital i la capacitat d'aquests professionals per integrar-se en el mercat laboral.

El segon lloc l'ocupen els treballadors formats en agricultura, ramaderia, pesca, silvicultura i veterinària, amb un 76,51% dels seus titulats treballant. El tercer lloc és per als especialitzats en negocis, administració i dret, amb una taxa d'ocupació del 73,26%. Completen les primeres posicions els formats en mecànica, electrònica i altres formacions tècniques, amb un 72,57%, i els de ciències naturals, químiques, físiques i matemàtiques, amb un 72,24%. A l'extrem contrari, les taxes d'ocupació més baixes es troben entre aquells que es van formar en sectors desconeguts o poc específics, amb només un 22,95%, i entre les persones amb una formació general i bàsica, que arriben al 39,16%.

Aquestes xifres posen de manifest les dificultats d'inserció laboral que enfronten aquells amb menys qualificació o amb perfils formatius poc definits. Per sexes, la taxa d'ocupació femenina va ser superior a la masculina en alguns àmbits concrets. Les dones van registrar millors xifres en ciències socials, periodisme i documentació; en mecànica, electrònica i altres formacions tècniques; i en els sectors d'indústria i construcció. Aquestes dades suggereixen més presència femenina en àrees tradicionalment masculinitzades, tot i que encara queden importants bretxes per tancar en la majoria dels sectors productius.