L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic ha revisat a la baixa les seves previsions de creixement per a Espanya a conseqüència del conflicte desencadenat a l'Orient Mitjà després dels atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran i la resposta del país persa. Segons les noves projeccions de l'organisme, l'economia espanyola creixerà un 2,1% aquest any, una dècima menys del que s'anticipava el passat mes de desembre, mentre que per al 2027 l'expansió prevista és de l'1,7%, també una dècima per sota de l'anterior previsió.
Malgrat aquesta correcció a la baixa, la retallada aplicada a Espanya és la menys intensa entre les principals economies europees. El PIB espanyol continuarà creixent aquest any a un ritme substancialment superior al de la zona euro, que ha vist retallada la seva previsió d'expansió fins al 0,8% el 2026 i a l'1,2% el 2027. Alemanya creixerà un 0,8% aquest any, dues dècimes menys del previst, mentre que França també ho farà al mateix ritme, amb una retallada de dues dècimes. Itàlia, per la seva banda, avançarà només un 0,4% el 2026 i un 0,6% el 2027.
L'organisme assenyala que el conflicte a l'Orient Mitjà posarà a prova la resiliència de l'economia global. Un període prolongat de preus elevats de l'energia augmentarà considerablement els costos empresarials i incrementarà la inflació, amb conseqüències negatives per al creixement que contrarestaran els efectes positius de la inversió en tecnologia i la reducció d'aranzels. Les noves previsions d'inflació per a Espanya anticipen una pujada de preus del 3% aquest any i del 2,2% el que ve, xifres superiors al 2,3% i l'1,8% previstos al desembre. La inflació subjacent, que exclou l'efecte de l'energia i els aliments frescos, també ha estat revisada a l'alça fins al 2,7% aquest any i el 2,1% el 2027. A escala mundial, l'organisme espera una taxa d'inflació del 4% aquest any, molt per sobre del 2,8% previst al desembre, mentre que per a la zona euro anticipa una pujada de preus del 2,6% el 2026, set dècimes més, i del 2,1% l'any següent.
La recomanació als bancs centrals
Davant aquest escenari, l'OCDE recomana als bancs centrals mantenir-se vigilants i atents als canvis en l'equilibri de riscos relacionats amb l'evolució econòmica i financera per garantir que les pressions inflacionistes subjacents es continguin de manera sostenible. L'organisme considera que l'actual augment dels preus mundials de l'energia, impulsat per l'oferta, pot obviar-se sempre que les expectatives d'inflació es mantinguin estables. No obstant això, adverteix que podria ser necessari un ajust de la política monetària si s'observen indicis de pressions inflacionistes més generalitzades o un debilitament del mercat laboral. Per a la zona euro, l'OCDE preveu un modest augment dels tipus d'interès oficials en el segon trimestre d'aquest any per contribuir que les expectatives d'inflació es mantinguin estables.
L'organisme assenyala que les interrupcions prolongades en el subministrament energètic o els rendiments inferiors als esperats de la inversió en intel·ligència artificial podrien desencadenar una reavaluació més generalitzada del risc en els mercats financers, amb conseqüències adverses per a la demanda privada. Pel que fa a les mesures de suport fiscal desplegades pels governs en resposta a l'augment del cost de l'energia, l'OCDE defensa que qualsevol nova mesura discrecional ha d'estar ben dirigida a les llars més necessitades i a les empreses viables, preservant els incentius per reduir el consum energètic. Adverteix que els subsidis i transferències generalitzats, les reduccions d'impostos i els topalls de preus, tot i que són fàcils d'implementar, tindran més despeses fiscals i debilitaran els incentius per estalviar energia.