Les aigües continuen mogudes a Parlem. Un dia després que es conegués la sortida del seu conseller delegat, Xavier Capellades, i un gir estratègic a l’empresa catalana de telecomunicacions, aquest dijous ha anunciat que han trencat les negociacions de fusió amb Avatel per discrepàncies amb la valoració. La teleco catalana que presideix Ernest Pérez Mas ha comunicat al BME Growth, mercat en el qual cotitza, que Avatel li ha comunicat la decisió de “renunciar de manera irrevocable” a l’operació després d’haver rebut la comunicació “formal” del principal accionista de Parlem, Global Portfolio Investments, “manifestant la negativa a votar a favor de l’operació en els termes plantejats per Avatel”.
L'origen del principal accionista de Parlem
Global Portfolio Investments és el vehicle inversor de la família malaguenya Domínguez, propietària del grup de Moda Mayoral. A més de Parlem, també tenen participacions en altres firmes com Sateliot (10%), Audax (5,8%), Miquel i Costas (14,6%), Atrys Health (6,4%), Pangea Oncology (13,8%), Unicaja (8,5%) i Rovi (5%).
Actualment, al capdavant de Global Portfolio Investments hi ha Manuel Domínguez de la Mata, representant de la quarta generació d’aquesta nissaga malaguenya del tèxtil, fill de Rafael Domínguez de Gor, de 87 anys, que va ser l’artífex de la transformació d’una petita empresa familiar en una multinacional.
Durant dècades, aquesta família es va centrar en la moda infantil, però en els últims anys també ha apostat per les línies d’home i dona, i ha entrat com a inversora en sectors industrials i tecnològics, sobretot en sanitat, renovables i telecomunicacions.
Inici de les negociacions amb Avatel
Fa gairebé un any, Parlem va donar a conèixer l’inici de negociacions per integrar-se amb Avatel, un moviment estratègic que pretenia enfortir la posició competitiva de l’operadora catalana en un mercat cada cop més concentrat i dominat per grans grups. L’operació, que en aquell moment va despertar un gran interès en el sector, es plantejava mitjançant una ampliació de capital que seria subscrita íntegrament per Avatel. Aquesta aportaria els seus actius, empreses i negoci en determinats territoris com a contraprestació, amb l’objectiu de crear una plataforma més sòlida amb capacitat per competir en igualtat de condicions amb altres operadors.
La unió d’actius entre ambdues companyies prometia generar importants sinergies, tant en termes d’ingressos com d’eficiència operativa. Segons les estimacions que es van fer públiques en el moment d’iniciar les converses, la integració aportaria una facturació addicional superior als 20 milions d’euros anuals, a més d’uns estalvis en costos operatius que se situarien entre els 3,5 i els 4,5 milions d’euros anuals en un horitzó de cinc exercicis. Aquestes xifres convertien l’operació en una opció estratègica especialment atractiva per a ambdues parts, ja que no només permetia guanyar escala, sinó que també facilitava l’expansió territorial en zones on Avatel tenia una presència destacada i on Parlem encara no havia aconseguit una penetració significativa.
El punt de desacord: el repartiment accionarial
El preacord inicial establia que Avatel obtindria el 50,1% del capital de la nova entitat resultant de la fusió, un percentatge que li atorgaria el control de la companyia integrada, però que, alhora, respectava un cert equilibri entre les dues estructures. No obstant això, en el transcurs de les negociacions, les exigències d’Avatel han anat variant a mesura que s’aprofundia en l’anàlisi dels actius i les valoracions empresarials. Finalment, Avatel ha elevat la seva pretensió fins a situar la seva participació al voltant del 60%, un canvi que ha estat rebutjat pel nucli dur d’accionistes de Parlem, els quals van considerar que aquesta nova distribució desvirtua l’esperit de la integració i deixa la companyia catalana en una posició minoritària amb poc marge de decisió estratègica.
Aquesta modificació en les condicions inicials s'ha convertit en un dels principals esculls per assolir un acord. La posició de Parlem, que inicialment havia acceptat perdre el control de la companyia a canvi de les sinergies que aportaria la integració, és de no acceptar que la participació d’Avatel s’incrementi fins al 60%, un percentatge que considera excessiu i que altera l’equilibri de forces previst inicialment. Fonts properes a la negociació assenyalen que, més enllà del percentatge concret, el veritable punt de fricció residia en la pèrdua de capacitat d’influència en la gestió futura i en la por que la integració acabés derivant en una absorció total disfressada d’aliança estratègica. Finalment, la falta d’entesa en aquest punt ha comportat l’aturada de les converses i ha deixat en suspens un projecte que havia generat grans expectatives en el sector.