El Fons Monetari Internacional (FMI) preveu que el creixement anual mitjà del món d'aquí a 2050 serà uns 1,1 punts percentuals menor al del període 2016-2018, i dos punts menys si el termini s'allarga fins a 2100, a mesura que s'accelera l'envelliment de la població. En un avançament del seu Informe de Perspectives Econòmiques Globals (WEO, en anglès), precisa que arriba a aquesta xifra malgrat esperar que l'augment continu de l'oferta laboral i les millores en el capital humà de les persones grans a causa de l'envelliment saludable contribueixin al creixement del PIB mundial durant el període 2025-50, amb uns 0,4 punts anuals.
Així, l'FMI anticipa que economies avançades amb poblacions relativament grans, com el Japó, veuran una contracció econòmica, mentre que altres economies avançades que s'espera que evitin una baixada de la seva població en edat laboral, com el Canadà i els Estats Units, continuaran creixent, encara que a un ritme més lent. Dins del grup de mercats emergents i en desenvolupament, la Xina experimentarà una caiguda particularment pronunciada, que s'estima en 2,7 punts percentuals en el període 2025-2050, i que reflecteix "una demografia extremadament adversa".
En aquest sentit, s'espera que l'Índia experimenti un menor descens en aquell mitjà termini, de 0,7 punts, però que aquest s'intensifiqui així que el país superi el seu "punt d'inflexió demogràfic", mentre que a la resta de països de baixos ingressos també se'ls anticipa una tendència similar.
La majoria de les economies experimentaran una desacceleració, segons l'FMI
La desacceleració projectada és generalment menor pel que fa al producte per càpita, però la majoria de les economies experimentaran una desacceleració: en comparació amb 2016-18, el seu creixement mitjana mundial serà aproximadament 0,6 punts percentuals menor en 2025-50 i 1,8 punts menor cap a finals de segle. Segons l'FMI, la combinació d'aquest menor creixement previst amb una proporció creixent de poblacions de més edat "reduiria la necessitat d'inversions addicionals i impulsaria l'estalvi agregat desitjat, la qual cosa ocasionaria una pressió a la baixa sobre les taxes d'interès."
La seva anàlisi evidencia que si bé l'envelliment poblacional planteja reptes com un creixement més lent i més pressions fiscals, les tendències d'envelliment saludable ofereixen un "raig d'esperança" en impulsar la participació en la força laboral, prolongar la vida laboral i millorar la productivitat. Això fa que s'insti a aplicar polítiques que donin suport a l'envelliment saludable, augmentin la participació laboral de les persones grans, posposant la data de jubilació i tanquin les bretxes de gènere en la força laboral.
Després de l'Índia i Itàlia, Espanya és el tercer país en el qual l'impacte mitjà d'aquestes polítiques d'oferta laboral en el creixement del PIB d'aquí a l'any 2100 seria més gran, de més de 0,5 punts percentuals. L'organisme conclou també que el progrés tecnològic i la innovació poden ser importants no només per contrarestar els efectes adversos de l'envelliment de la gent sobre el creixement de la producció, sinó també per millorar "la mal·leabilitat" de l'envelliment mateix.