La incertesa geopolítica i econòmica que s'ha establert al món amb la política econòmica que vol aplicar el president dels Estats Units, Donald Trump, s'ha de veure des de la Unió Europea com una oportunitat per desenvolupar noves polítiques i afrontar els canvis que es preveuen. Aquesta és una de les receptes que s'han proposat, aquest dimarts, en el marc de la celebració de la quarantena Reunió del Cercle d'Economia, a Barcelona.
La taula de debat Perspectivas de l'economia global: visions des d'europa i des dels Estats Units, en la que han participat Francisco Blanch, director gerent del Bank of America, i Pablo Hernández de Cos, pròxim director del Banc de Pagaments Internacionals (BPI) i exgovernador del Banc d'Espanya, ha incidit en les conseqüències econòmiques de les polítiques Trump, més enllà de l'impacte del nou ordre comercial internacional que generarà l'aplicació d'aranzels a la major part dels països que comercien amb els Estats Units.
Ambdós directius han coincidit a explicar que la diferència en el creixement econòmic entre la Unió Europea i els Estats Units se centra, entre altres aspectes, en el capital, en la productivitat i en l'avenç tecnològic que té l'economia americana. Per donar resposta a aquesta situació és vàlid l'informe Draghi, ha insistit Hernández de Cos. Per la seva part, ha explicat que la diferència entre el creixement de les economies europea i nord-americana en els últims 20 anys és el capital i la productivitat, ja que els EUA "ha afegit moltíssim deute", mentre que Europa ha fet el contrari i ha estat molt tímida amb el deute, han dit. Tanmateix, considera que aquest creixement més important ha creat debilitats, amb més desigualtat i més polarització política.
Eliminar les barreres al comerç intraeuropeu
Hernández de Cos ha recordat que la Unió Europea ha perdut nivells de productivitat; no únicament respecte als Estats Units, sinó també entre els països membres. L'exgovernador del Banc d'Espanya ha esmentat la situació actual d'Alemanya i ha esmentat que Espanya no únicament ha perdut productivitat davant dels EUA sinó també dins d'Europa, respecte a països com Alemanya.
Hernández de Cos ha reconegut que encara hi ha barreres entre els estats membres que, en la indústria manufacturera són del 40% i al sector serveis arriba al 110%, segons un informe del Fons Monetari Internacional que ha intentat posar xifres a les barreres que persisteixen entre els diversos països de la UE i que castiguen el comerç intraeuropeu. De Cos ha dit que, malgrat apostar pel comerç dins de les seves fronteres, la Unió Europea "no pot ni ha de renunciar" al multilateralisme i a la globalització comercial.
També ha esmentat el foment de la inversió publicoprivada, destinant recursos de manera eficient i suficient en infraestructures i sectors productius. Ha insistit en la necessitat d'augmentar la unió bancària.
Més pragmàtica en matèria energètica
Per la seva part, el director gerent del Bank of America, Francisco Blanch, ha explicat que Europa necessita una política més pragmàtica i menys dogmàtica en matèria energètica, per exemple. L'expert en finances ha repassat el mercat energètic europeu que s'ha vist afectat per la guerra entre Rússia i Ucraïna, de tal manera que, en els últims anys, ha passat d'importar el 50% de l'energia (gas i carbó) de Rússia a pensar que el 2027 deixarà de dependre el mercat rus.
Segons Blanch, aquesta decisió pot convertir-se en un "autocàstig", perquè ja en els últims tres anys deixar d'importar l'energia de Rússia "ens ha costat molt car, amb un important increment dels preus; un impacte que va directament, entre altres aspectes, a frenar la reindustrialització." En aquest sentit, Blanch ha apostat per una política enèrgica i de matèries primeres que no passi factura a Europa i que permeti assolir la seguretat, el proveïment i l'emmagatzemament energètic necessari.