Jaume Guardiola (Barcelona, 1957) viu les últimes setmanes com a president del Cercle d'Economia, ja que està previst que a finals de juny deixi el càrrec després dels tres anys que dura. Ho farà amb una agenda intensa, després de presentar una nota d'opinió aquest dilluns i de celebrar la seva última reunió anual, sota el títol ‘Europa: wake-up call’. El tema, doncs, està clar: Europa i una crida a la seva reacció davant de Donald Trump i les amenaces globals. No obstant, no podíem començar parlant de res que no fos l'apagada d'aquest dilluns.
Quin efecte té una apagada com la que vam viure dilluns en l'economia?
Avui [dimarts] no tot està funcionant, Rodalies tampoc, per tant la productivitat d'un dia com serà menor que la d'un dia habitual. Però és només un dia, la incidència serà relativament petita. El que fa és que posa molt en valor les interconnexions. Enrico Letta ens va dir s'ha de culminar el mercat únic i que hi ha alguns sectors que no estan totalment integrats, com l'energia, perquè falta una interconnexió de tota Europa que li doni més escala. Però ens vam salvar molt per les interconnexions i, per tant, això és un factor molt important. I s’ha de dir que la recuperació ha estat molt ràpida.
Han triat de títol per a la reunió anual ‘Europa: wake-up call’. Desperta de què?
‘Europa: wake-up call?’, amb una interrogant. Perquè és molt difícil de traduir, es pot traduir com desperta't, com toc d’atenció, i al final hem decidit deixar la paraula en anglès. L’interrogant el que vol dir és que davant d'una certa crisi existencial, Europa ha de reaccionar i no sabem si ho farà, amb el risc de caure en la irrellevància i ser un territori molt depenent d'altres superpotències. Teníem clar el tema, després de la reunió de l’any passat, però l'adveniment de l'administració Trump ens ha posat una mica més davant del mirall. Coses que ja eren òbvies, ara són urgents. Però no volem que això sigui parlar de Trump, que se’n parlarà, sinó parlar d'Europa i de la seva crisi existencial.
Ja no podem confiar en els Estats Units?
La relació amb els Estats Units s'ha de replantejar. Evidentment s'han de mantenir tots els canals oberts, les afinitats culturals entre els Estats Units i l'Europa Occidental són molt profundes. S’atribueix molt a Donald Trump, però la realitat ve de més lluny. Ja des de l’època d’Obama, se'ns ha dit als europeus que l'eix de la geopolítica americana pivotava cap a Àsia Pacífic, i això ja era un senyal d'advertència. L'expressió màxima és l'OTAN, aquesta dependència tan absoluta dels Estats Units. Per tant, la relació s'ha de replantejar i això obliga Europa a obrir-se a més canals en aquest món multipolar, amb altres potències com la Xina, però també amb totes aquestes potències del que es diu el sud global o altres, com el Canadà. Hem de veure com som capaços de crear relacions múltiples basades en la confiança i que generin acords, comercials i de tot tipus.
Parlant d’acords comercials: creu que hi haurà acord entre la UE i els EUA?
Sí. La guerra comercial, que ha tingut aquests altibaixos, encara que hi ha uns aranzels nous que estan vigents, s’anirà apaivagant, perquè les conseqüències que té sobre l'economia americana són molt grans i crec que la pressió que està tenint, suposo, el govern americà, del món empresarial és important. Hem vist els mercats com han reaccionat. Hi haurà un efecte negatiu perquè està clar que entrem en una fase aranzelària, però no crec que sigui una guerra in crescendo que acabi representant un impacte econòmic molt profund.
Hem d’enfortir les relacions comercials amb la Xina?
Sí, amb la Xina i amb tots aquells països i regions que tinguin ganes de construir relacions de confiança. El món ha canviat, és multipolar, hi ha molts països importants que no volen entrar en la dinàmica de la llei del més fort entre els Estats Units i la Xina, sinó que volen construir la seva pròpia posició. I en aquest sentit, Europa ha d’obrir-se. Que ja n’està, i en part ha estat una vulnerabilitat, perquè Europa s’ha beneficiat de la globalització i l’obertura, i ara estem patint aquesta desglobalització, aquesta regionalització que estem vivint.
“La immigració és molt important, i pot ser una oportunitat o un problema. S’ha d’abordar des del centre polític”
Dilluns van presentar la nota d’opinió que emmarca la reunió i donen diverses receptes a Europa. Una és la defensa.
Estàvem emparats amb el paraigües americà, i ara Europa ha de buscar els mecanismes per tenir una seguretat pròpia. Això vol dir invertir més recursos, que dins de l'OTAN, que és el nostre espai natural, no sigui tant una presència de molts països membres sinó d’Europa com a bloc. I és important no només l'increment de la despesa, sinó també que aquesta despesa sigui una mica més coordinada. Això vol dir cedir sobirania, que sempre costa, però és una aposta que ha de ser formulada en termes una mica de supervivència.
Una altra recepta és la inversió en tecnologia. Amb la IA, potències com els EUA i la Xina, però també Taiwan, ¿hem perdut una mica el tren?
Sí, hem perdut una mica el tren. Ens hem quedat una mica amb tecnologies industrials, moltes de font alemanya, i ens hem quedat fora del tren de la digitalització, l'hem perdut. No en la seva incorporació, perquè hem tingut accés i les empreses s'han digitalitzat, però sí en la construcció de grans campions digitals. El que passa és que amb el tema tecnològic i amb la intel·ligència artificial, és tan disruptiu que permet incorporar-te en determinats moments, no acabes de perdre el tren mai. El cas de DeepSeek o altres casos ens demostren que realment aquestes disrupcions permeten en un determinat moment que nous jugadors entrin. Aquí la clau, una mica, és ser capaços que la ciència que es produeix a Europa, que és una ciència de primer nivell –Europa té un capital humà altíssim–, es converteixi realment en innovació al món empresarial.
Veu una oportunitat?
Crec que tenim una certa oportunitat, el wake-up call també es pot interpretar com a oportunitat, perquè aquesta erosió institucional americana, especialment en el món de la ciència i de les universitats, pot provocar la capacitat d’atreure talent. El talent que vulgui sortir dels Estats Units perquè no s'adapta a aquest nou entorn, ha de venir a Europa, perquè és un espai de llibertat, amb uns valors que segurament són més coherents amb molta d'aquesta gent. Tenim una bona oportunitat també d'escurçar aquest gap tecnològic amb Estats Units.
Dins d’Europa, Catalunya té una bona posició per pujar-se al tren. Creu que anem per bon camí?
Sí, jo crec que sí. Totes les receptes del Draghi apliquen una mica a Catalunya. Catalunya és com un petit sistema complet: té tots els sectors, té centres tecnològics, té una bona universitat, una bona ciència, té el supercomputador, té sectors com el biotech o el món digital, que estan avançant moltíssim. Si tu has de dir una regió que pugui ser representativa del que és Europa, diries Catalunya, i alguna altra. A vegades critiquem molt els polítics, i segurament amb raó, però si ens fixem en tota l'aposta que ha fet Catalunya per la ciència, que la clau ara és convertir-la en innovació, ve de molt lluny, ha superat administracions de tot signe, i hi ha hagut un cert respecte per part de tots els gestors polítics per aquestes apostes de llarg termini que es van fer el seu dia, molt lligades a la figura de l'Andreu Mas Colell. Jo crec que això és un bon senyal. Ara quan mirem el pla del president Illa, que és un pla del Govern actual, molt d'acció, de fer coses, té moltes iniciatives que van començar amb administracions anteriors i que s'han respectat. Això és una cosa que jo crec que els ciutadans valoren moltíssim, no posar el comptador a zero cada vegada. Per tant, jo sí que crec que en aquests moments les coses s'estan fent bé. M'agradaria que tot es fes amb més suport legislatiu. Tenir un Govern sense pressupostos i amb unes majories tan variables i tan justetes, diguem-ne, no és una bona senyal.
Seguint amb les receptes de la nota, just en un moment en què a nivell polític el debat de la immigració està en auge, aposten per la immigració.
Sí, per nosaltres és obvi. És molt difícil, des de qualsevol visió econòmica, negar que cal la immigració. És molt important, pot acabar sent una oportunitat o un problema, que és central a Espanya, a Catalunya, i que s'ha d'abordar des del centre polític. Un dels grans errors dels partits polítics del centre ha estat cedir aquest debat a l'extrema dreta o cedint-lo fins i tot a l'esquerra més esquerranosa, que s'ha instal·lat una mica en el bonisme. És un tema central que requereix el compromís dels partits d'abordar-lo, i d'abordar-lo de forma conjunta. Per a nosaltres, s’ha de fer un accés de la immigració més endreçat, més ordenat, més planificat, i que una vegada l'immigrant està incorporat a l'economia, s'ha de fer la seva regularització molt ràpid, perquè des de tots els punts de vista, econòmic i social, és la manera de ser més eficient.
La setmana que ve es celebra la reunió, és la seva última reunió, perquè a finals de juny acaba el seu mandat. Quina valoració fa d'aquests tres anys al capdavant del Cercle?
Jo crec que ha sigut un mandat en el qual l’activitat del Cercle ha estat molt alta i crec que hi ha certa satisfacció del soci per aquest volum d'activitat i d'oferta. Hem fet notes que han estat complexes en la seva elaboració, però que han influït o que han estat realment molt comentades. Hem estat en permanent interacció amb els agents econòmics i polítics i hem aconseguit el que pretenem, que és participar al debat públic i influir. Hem fet reunions que han estat molt ben reconegudes. I jo crec que també és important que la visió que tenim, que és la de que el Cercle evolucioni cap a un possible think tank, el llançament de l'IPI, la Iniciativa per la Productivitat i la Innovació, que sí serà think tank, o sigui que serà capaç de generar coneixement, és un embrió d'aquest projecte d'extensió del Cercle d'Economia. La clau és que tu heretes un llegat, un llegat que ve de molt lluny, i el que ha d’intentar és passar-li al successor el llegat amb les millors condicions possibles.
"Cal una reflexió profunda sobre si realment s'està fent una bona valoració dels efectes sobre la competència de l'opa del BBVA al Sabadell"
Deixarà el llegat, si no hi ha sorpresa, a la Teresa Garcia-Milà. Creu que serà continuista?
La Teresa és vicepresidenta, és una persona molt vinculada a la casa, té l’estima i el reconeixement de la Junta, dels expresidents, i crec que serà una gran presidenta.
Una de les conseqüències de l’apagada de dilluns va ser que no es va poder reunir la CNMC per decidir sobre l’opa del BBVA al Sabadell. Què creu que farà?
Ells estan fent l'anàlisi de si realment hi ha un problema de competència. El BBVA ha proposat uns remedies, el Sabadell uns altres, més exigents. Jo crec, sense necessitat de fer un anàlisi molt analític, que sí que hi ha un problema de competència. Pel món de l'empresa, les empreses mitjanes, que el seu finançament és exclusivament bancari i que utilitzen més d'un banc, la desaparició d'un jugador amb oferta de banca d'empreses complerta i deixant el mercat només en mans de tres, crec que té un cert risc que s'estrenyi la liquiditat, i pot provocar dificultats d'accés al crèdit. Per això tanta queixa del sector empresarial. Foment i Pimec, que tenen contacte directe amb els seus afiliats i per tant saben exactament la realitat del problema, han fet manifestacions molt contràries, que jo crec que invitarien a una reflexió profunda sobre si realment s'està fent una bona valoració dels efectes sobre la competència.