Segons la Federació d'Usuaris Consumidors Independents (FUCI), menjar fora de casa costa una mitjana de 217 euros mensuals. La despesa principal surt dels menús i, de fet, un 58% dels enquestats admet que la despesa se'n va de forma íntegra en aquest concepte, mentre que tan sols un 4% ho admet fer-ho per la carta. La tendència es dona a les grans ciutats i, per contra, el consum de menjar fora disminueix de forma dràstica en ciutats més petites com Toledo, Càceres, La Rioja o Santander. Malgrat tot, les diferències de preu per calcular el nostre estalvi també venen marcades pel cost econòmic de les ciutats: Madrid i Barcelona s'alcen fins als 280 euros de mitjana mensual i, per contra, a Cadis amb prou feines arriba als 180 euros.
Normes aconsellables
Un mètode per posar fil a l'agulla en aquest aspecte és aplicar la regla del 50/20/30. El 50% per a les despeses més bàsiques, el 20% per a estalvis i el 30% per a les despeses personals. Aquesta regla es comença a aplicar a diferents països, com els Estats Units, sent un hàbit freqüent a l'hora de distribuir els ingressos de cadascú, i aquí et revelarem com fer-la pràctica al teu dia a dia. Es tracta d'una regla cada cop més estesa i amb més acceptació, ja que és una forma increïblement senzilla d'estalviar, ja que et permet conèixer les despeses en tot moment, i saber quants diners dediques a estalviar. Aquesta “bossa de necessitat” de la qual llences quan sorgeix algun problema. Quan vols estalviar, la primera pregunta que et ve al capdavant és: Com fer-ho? Moltes vegades ni tan sols saps per on se te'n van els diners i, per tant, és vital una bona organització i control de les teves despeses. Hi ha diverses aplicacions que ja treuen suc de l'interès per tenir un Excel mental de control cada vegada més perfecte. En aquesta norma, el menjar s'inclou en el 50% i, tenint en compte que és el percentatge més alt, la justificació de reduir la tradició de menjar fora és més que necessària.
Una altra base per poder irrompre en aquest control de consum és aplicar el repte de les 52 setmanes. És una tècnica molt popular als Estats Units. Consisteix a estalviar durant les 52 setmanes que té l'any. Però la quantitat de diners varia en funció de la setmana. Segons aquest mètode cal estalviar el nombre d'euros que corresponen amb la setmana en què ens trobem. És a dir, la primera setmana estalviarem un euro, la segona dos euros, la setmana desena, 10 euros, i així progressivament gasta arribar a la setmana 52. Els diners màxims d'estalvi a la setmana no superaran els 52 euros. Si ho aconseguim, al final de l'any haurem aconseguit una xifra total de 1.378 euros. El principi bàsic de les finances és aquell en què es resten les despeses dels ingressos. El resultat són els diners amb què realment comptes per viure i per estalviar. No obstant això, perquè l'estalvi sigui més eficaç és preferible canviar l'ordre dels termes, de manera que el compte matemàtic quedi de la manera següent: Ingressos – Estalvi = Despeses. Si des d'un primer moment destines un percentatge de diners a l'estalvi, disposaràs de menys quantitat per a la despesa. Això vol dir que gastaràs menys i que faràs un ús més rendible dels teus ingressos. Es tracta de fer una mena de dieta econòmica i també de consum.
Coneixes l'entorn actual?
Més enllà de la nostra autoregulació, podem optar per seguir consumint fora, però amb eines. Tret que tinguem molt clar quin establiment volem provar, la primera de les opcions és buscar restaurants que participin en programes de descompte o que tinguin alguna promoció activada en plataformes com El Tenedor o Atrápalo. Aquestes ofertes es troben sobretot en línia, també a les xarxes socials dels mateixos restaurants. Així mateix, també hi ha aplicacions que permeten comprar barat el menjar que sobra dels restaurants, com Too good to go, que salva el menjar del malbaratament alimentari amb interessants preus, i una altra iniciativa similar We save eat. Un cop al restaurant, cal informar-se de si tenen suggeriments del dia, que, basats en productes de temporada, poden tenir preus més interessants que els plats menys estacionals. Un alvocat d'importació sempre serà menys econòmic que un espàrrec de marge, per exemple. També cal fixar-se si al restaurant tenen fórmules agrupades que facin més econòmic alguna cosa que igualment demanaríem. Per exemple, està molt de moda la fórmula francesa de les ostres que, per menys de 10 €, agrupa dues copes de cava i dues ostres.
Per acabar, quan el menjar sigui en grup, es pot evitar la multiplicació de la despesa triant restaurants tipus wok o bufet lliure, encara que en aquests és essencial tenir clar el cost de la beguda, que sol anar a part. Hi ha bufets de tota mena i són especialment recomanats per als més llaminers i menjadors; també per a nens que no s'acaben el plat. En cas de ser un grup o família molt nombrós, resulta de gran ajuda parlar prèviament amb el restaurant i pactar un menú de grup, aclarint tot el que entra i els extres que suposen sobrepassar-se, per exemple, amb el pa o el vi. Sempre serà més econòmic una mica tancat que un menú a la carta. La factura als àpats de lleure són els licors finals, especialment dels xarrups en un moment en què ja s'ha abaixat la guàrdia. La confusió de si els xarrups van a compte de casa o client sol deixar més d'un malentès sobre la taula. Preguntar a càrrec de qui corren, i en cas de pagar-se, el preu, pot evitar voluminoses i inesperades factures finals.