El projecte de la multinacional sud-coreana Lotte Materials a Mont-roig del Camp ensopega amb un nou entrebanc judicial que podria fer descarrilar la inversió. El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC), la Unió de Pagesos i l’Associació de Veïns Club Mont-roig han presentat una demanda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a la qual ha tingut accés ON Economia, contra la modificació del POUM de Mont-roig del Camp pels riscos ambientals d'una fàbrica de components per a bateries i per l’opacitat administrativa del procés d'implantació. La de Mont-roig seria la primera factoria a Europa de la companyia sud-coreana.
La demanda que s’ha interposat incideix en la modificació urbanística que s’ha fet per tal de permetre la implantació d’activitats industrials de risc al polígon de Els Comellarets, a uns 200 metres de distància d’una urbanització. La demanda adverteix que l’ajuntament ha fet la modificació “amagant” que la finalitat és la instal·lació d’una nova fàbrica. Els denunciants consideren que d’aquesta manera els promotors intenten estalviar-se una avaluació necessària de l’impacte ambiental de la indústria sobre el territori.
Qüestionen la modificació del POUM
Fins ara el polígon on la Lotte pretén alçar la seva fàbrica permetia activitats industrials de baix impacte. Amb els canvis que s’han fet, s’amplia el ventall i es permetran activitats que poden implicar riscos per al medi natural i la població humana, que són nocives o bé perilloses. Els denunciants consideren que l’anterior POUM (del 2006) protegia els veïns, i per això limitava l’activitat en el polígon. Ara, en canvi, els demandants al·leguen que l’ajuntament hauria obviat els riscos i estaria desprotegint el veïnat.
La demanda també apunta que la instal·lació de la fàbrica suposaria la destrucció d’hàbitats crítics per a espècies que estan protegides com ara l’àliga cuabarrada i la terrerola vulgar, que estan en perill d’extinció. També especifiquen en la demanda, que el projecte amenaça la presència de la tortuga mediterrània en aquest entorn. L’escrit de demanda també denuncia que la Declaració d’Impacte Ambiental -és un document legal i tècnic que emet l’administració ambiental per avaluar si un projecte pot afectar el medi ambient i establir les condicions per protegir-lo- es va emetre abans de publicar-se, sense tenir en compte l’abast real del projecte, incomplint requisits sol·licitats per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i sense estudis sobre emissions, consum d’aigua i risc químic. Aquesta oficina ha demanat a l’ajuntament que es valori l'impacte atmosfèric i que s'especifiqui com es farà front a les necessitats d’aigua. El consistori ha rebutjat respondre l'informe indicant que no coneix l'activitat que es desenvoluparà en el polígon.
Vulneració del dret de participació
La demanda també posa el dit a la llaga sobre la presumpta opacitat i deficiències del procés administratiu engegat per l’ajuntament per facilitar la instal·lació de la fàbrica. Les entitats creuen que el consistori no ha informat de forma adequada els veïns i, en aquest sentit, l’escrit apunta que es podria haver vulnerat el dret de participació amb l’incompliment de drets reconeguts en el Conveni d’Aarhus -vinculant per a tots els països que l’han ratificat, com és el cas d’Espanya-. Aquest conveni reconeix que tots els ciutadans tenen dret a viure en un medi ambient sa i dona eines als ciutadans per acudir als tribunals i reclamar responsabilitats o anul·lar resolucions. En aquest àmbit, la demanda també creu que s’ha vulnerat el principi 10 de la Declaració de Río -un document adoptat per l’ONU el 1992 tot i que no és vinculant- que defensa el dret de la ciutadania a estar informada sobre qüestions ambientals, el dret a participar en la presa de decisions ambientals i l’accés a la justícia en aquestes qüestions.
La demanda topa amb la defensa que del projecte s’ha fet institucionalment. El president de la Generalitat, Salvador Illa, de visita a Corea el maig passat, va reafirmar davant els màxims dirigents de la multinacional el compromís del Govern amb la inversió, valorada en 1.200 milions d'euros i vinculada a la creació de 1.400 llocs de treball. Aquest projecte, que Illa va heretar del Govern de Pere Aragonès, és considerat estratègic per l’administració catalana.