Per primera vegada en els més de 750 anys d'història, el Consolat de Mar compta amb dona al capdavant. Emma Gumbert (Girona, 1974) és advocada laboralista i mediadora experta en resolució de conflictes laborals, formadora i conferenciant. A més, també és vicepresidenta de Pimec. Amb un postgrau en Resolució Alternativa de Conflictes per la Universitat de Barcelona-Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, exerceix l’advocacia des del 1998 i té un despatx propi des del 2023. Gumbert parla amb ON ECONOMIA sobre els seus reptes al capdavant de la institució, quins són els següents passos a seguir i quina és la situació de la pime catalana.
Quins reptes té al capdavant del Consolat de Mar?
El Consolat de Mar és una de les institucions històriques que més anys ha perviscut a Catalunya. Té més de 750 anys i ajudem a gestionar els conflictes empresarials per no anar al judici. Els empresaris de fa segles tenien la necessitat de resoldre els seus conflictes entre ells, mediar i arribar a acords abans d'anar al rei i ara el que fem és el mateix amb les empreses actuals per evitar anar als jutjats. La institució ha tingut rebrots històrics i als anys 2000 es va recuperar l'activitat diària de gestió de conflictes empresarials. El repte que tenim és continuar mediant i fer difusió del Consolat, perquè molta gent no ens coneix.
A banda de descongestionar els jutjats.
Exacte. Actualment vivim un moment molt dolç en aquest aspecte perquè a principis d'abril va entrar en vigor la Llei d'Eficiència Processal, una normativa que va néixer amb l'objectiu de modernitzar i millorar el sistema judicial del país. En l'àmbit empresarial, per exemple, es busca que abans d'anar a judici s'intenti solucionar els problemes a través d'un tercer o d'una fórmula negociada. Això ja ho fèiem al consolat i ara la finalitat serà aconseguir el màxim d'acords i intentar buscar una solució abans d'arribar a judici. A vegades no serà possible, però en aquells casos que es pugui fer podrem descol·lapsar una mica els jutjats.
En un any quants conflictes podeu arribar a comptabilitzar?
Els percentatges són molt baixos, però el dia abans que entrés en vigor la Llei d'Eficiència Processal, com que la gent no sabia massa bé què era, van entrar unes 10.000 demandes de cop. Imagina't el volum que es pot arribar a gestionar.
Quines són les empreses que solen tenir més conflictes?
No és un tema de sector, sinó de cultura d'empresa. Ara estem veient un canvi molt important en els lideratges de les companyies perquè veníem d'uns lideratges confortatius. Ara, en canvi, són més humanistes. En la mesura que les empreses vagin adquirint dins dels seus sistemes uns lideratges més humanistes, també seran més sensibles a buscar com resoldre aquests problemes d'una manera col·laborativa i negociada. Culturalment i socialment, aquest lideratge més humanista ja no es veu com una debilitat, sinó com una fortalesa perquè fa que l'empresa estigui millor. I no parlo només dels treballadors, sinó que es nota en la productivitat, la gestió i la competitivitat.
I pel que fa als conflictes, quins són els més freqüents?
Un 90% dels conflictes no són estrictament jurídics, sinó que estan relacionats amb la relació entre persones i en saber escoltar. Rebem tota mena de demandes i algunes no van amb nosaltres. Els temes de família, divorcis, consum o altres temes més especialitzats no els abastem, ja hi ha gent enfocada a això. De fet, actualment estem fent una tasca de difusió amb la Generalitat per fer difusió dels diferents sistemes de resolució de conflictes. Les obligacions legals estan molt bé, però l'important és arribar a un acord. Nosaltres fem assessorament perquè una persona o empresa pugui ser ajudat en els diferents organismes que existeixen. Assessorem i encaminem.
I la seva feina en particular?
Al final, la clau és el diàleg, el consens i la conciliació. Aquesta seria la recepta perquè el consens pugui funcionar. El que fem els mediadors i conciliadors, els que gestionem els conflictes, és obrir el diàleg amb les dues parts i que comencin a parlar. Aconseguim desbloquejar allò que els bloquejava, que a vegades són emocions. Això ja passava fa 750 anys, que uns gremis o associacions intentaven resoldre's entre ells. M'agrada dir que podem ser una institució de total actualitat tot i tenir 750 anys. Els problemes de l'època medieval són els mateixos que els actuals, el que canvia ara és que anem amb un iPhone.
Com resoleu els conflictes?
Quan la gent sol·licita la intervenció d'un tercer, en aquest cas un conciliador, mediador o perit expert, el primer que es fa és una sessió informativa en la qual s'agafen les dues parts, els informem i a partir d'aquí, en funció de la complexitat, programem i designem quin professional se n'encarregarà de mediar i conciliar, perquè no és el mateix que t'arribi una operació de 10 milions d'euros que un tema de 3.000. Hi ha gent que amb una sessió en té prou, però en general els processos ordinaris fixen una mitjana de sis sessions.
Emma Gumbert, nova cònsol major del Consolat de Mar | Foto: Carlos Baglietto
I pot ser que no s'arribi a cap acord?
Sí, pot passar, com també en un divorci i s'acaba i ja està. No és el més habitual, però ens hi hem trobat. Tot i això, la gent que ho prova sol arribar a un acord i sol repetir. El hàndicap que tenim és que la gent desconeix la nostra tasca, però una vegada ho intenta veu que podem ser part de la solució. Per norma general tenen una bona experiència perquè desbloquegem molts conflictes.
Quina és la situació a Catalunya en la gestió de conflictes?
Als Estats Units o a Anglaterra tenen molt més incorporada la mediació i la resolució de conflictes en general i a dins les empreses hi solen tenir una figura encarregada de la resolució de problemes. En canvi, aquí no ho tenim això. Sí que estan apareixent figures com els caps jurídics que fan de mediadors, però aquí se sol agafar més a un tercer i també està bé. A les empreses els explico que el conflicte no és un error, sinó que és una cosa natural i que passa. Una altra cosa és gestionar. Una de les feines que tinc és formar a gent perquè els errors no escalin, però si arriben més amunt sí que recomanem que vingui un tercer.
A l'administració pública també resoleu conflictes?
Durant molt temps s'ha pensat que a l'administració pública no es pot acordar, perquè allà les coses són blanques o són negres, i això no és així. De mica en mica estan apareixent més especialistes en l'àmbit públic, s'han començat a obrir vies, hi ha hagut processos pilot als jutjats per internar buscar fórmules de resolució de conflictes. Els poders públics són els primers que han de donar exemple i crec que se n'estan adonant que s'han de repensar algunes lleis, perquè després venen les negociacions, renegociacions i de més. M'agrada que quan hi ha un conflicte internacional es designi un mediador internacional perquè és la manera de donar-ho a conèixer. Per això hi ha els mediadors especialitzats en l'àmbit privat, en el públic, en temes de família, en escales de veïns --que serien els comunitaris-- i els de barris, per exemple.
Com es viu la bretxa de gènere en una institució com el Consolat de Mar?
En l'àmbit de la mediació hi ha bastantes dones i, segurament per moltes coses de la vida, tendim a buscar consens, diàleg i col·laboració. A Catalunya tenim moltes figures femenines referents i jo m'he emmirallat amb moltes d'elles perquè han tingut discursos molt avançats, han sigut més atrevides i han obert fórmules noves.
En l'àmbit de l'empresa catalana i com a vicepresidenta de Pimec, quins són els reptes i preocupacions de les pimes catalanes?
La pime catalana té moltes preocupacions i té molts fronts. Crec que som un exemple de resiliència, sempre ho dic. Aquí tenim empresàries, empreses i persones autònomes superresilents. Hem passat uns últims anys complicats i sempre mirem endavant, intentem convertir els conflictes en oportunitats, i per això tenen resultats tan bons. Tot i això, tenim una sèrie de hàndicaps tant interns com externs. Ara tenim la problemàtica dels aranzels i el que hem de demanar són mesures per pal·liar-ne els efectes. Aquest és un tema que estem treballant amb la Generalitat, amb l'Estat i amb Europa. Tot i demanar mesures, també topem amb l'excessiva burocràcia. Les pimes s'enfronten cada a dia a papers, papers i més papers i no dic que no s'hagin de fer, però el mateix resultat es podria tenir d'una manera molt més ràpida i efectiva. I això no és culpa dels aranzels, això és problema nostre i ens posa davant del mirall. Tenim deures acumulats i quan hi ha dificultats agregades, com ara la pandèmia o els conflictes geopolítics, hem de mirar quins són els problemes reals i com els gestionem perquè ens fan restar competitivitat.
Per tant, la preocupació d'ara de les pimes no és tant els aranzels?
Exacte, el problema és la burocràcia perquè una pime pensa que si no pot anar als EUA, busca un altre mercat que li pugui donar altres oportunitats, però sense deixar de banda la internacionalització. Les pimes catalanes són resolutives de mena, els empresaris es busquen la vida sempre i si l'administració no els dona la solució, la gent la busca. A Pimec la nostra missió és fer de canal amb els polítics per poder-los traslladar l'estat de la gent.
I us escolten?
Voluntat política la percebem, és veritat que a vegades les coses són més complicades i amb la voluntat no n'hi ha prou. Hi ha d'haver voluntat i acció. Al final, si el sistema econòmic funciona i les empreses també, generes feina, riquesa i la reparteixes, és a dir, hi ha un benestar que és per a tothom i això a l'administració els interessa. A part, la pime té una cosa molt important que és l'arrelament al territori. Perquè una empresa d'aquí dona feina aquí, es generen comerços, aquests generen vida i hi ha arrelament.
Quin ha sigut el darrer èxit després de parlar amb l'administració?
Amb la darrera legislatura de la presidència d'Antoni Cañete se'ns va reconèixer a Madrid, i això és un gran èxit. Com a patronal teníem representació a Catalunya i a Europa, però no a Espanya i ara hem aconseguit una qüestió històrica que ha sigut entrar al Consell de Convenis Col·lectius en l'àmbit estatal. El següent pas és arribar a les taules de diàleg social perquè les pimes estiguin representades, perquè puguem negociar en les mateixes condicions i puguem traslladar el sentit de les pimes. Catalunya viu de les pimes. Les petites i mitjanes empreses representen el 99% de totes les empreses a Catalunya, el 70% del PIB i el 60% de l'ocupació. És evident que hem fet una evolució en els darrers anys perquè estàvem totalment ignorats, no estàvem al centre del debat. Ara que ho hem aconseguit cal consolidar-ho i liderar-ho. Tenim talent i l'economia va bé, si el problema és l'administració, cal que ataquem cap aquí.
Heu mediat amb casos com el de les 37,5 hores?
Ens ha generat molt de debat, evidentment. La retallada de la jornada laboral cobrant el mateix està molt bé sempre que la mesura vagi acompanyada de moltes altres coses. Hi ha sectors, com el farmacèutic, que tenen horaris imposats per la llei i no s'ha mediat. Per tant, una vegada més cal negociació. És clar que es prefereix treballar menys i cobrar igual, però cal tenir tots els factors en compte abans d'aplicar una normativa com aquesta.