Les famílies catalanes i espanyoles estalvien. Malgrat les pujades de preus, i que el consum també creix, l’estalvi de les llars creix. Se sap per quins factors econòmics, per l’increment de l’ocupació i la renda, per sobre del que ha pujat el consum, però no per què han pres la decisió d'estalviar per sobre de consumir. De fet, aquesta estadística està desorientant els economistes, a qui costa trobar-hi explicació i es plantegen fins i tot un canvi estructural, és a dir, que mai torni al que fins fa uns anys era la normalitat.

L’estalvi de les famílies és una estadística anticíclica: puja quan l’economia va malament i baixa quan va bé. L’explicació és que quan van mal dades, les persones tendim, malgrat tenir menys renda, a estalviar perquè no veiem clar el futur, pel que pugui passar. És una mesura de prudència davant la incertesa. En canvi, quan van bé, no ens fa por ni gastar ni endeutar-nos.

En les últimes dècades, la taxa d’estalvi s’ha situat al voltant del 8% de la renda, amb alts i baixos en funció del moment que visqués l’economia. El 2020, amb la pandèmia, es va disparar fins a xifres rècord, per dos motius: el primer és que durant moltes setmanes, no es podia ni gastar; el segon, que la incertesa sobre la recuperació recomanava prudència.

Després de la Covid, la taxa d’estalvi es va relaxar, i el 2022 va tornar a xifres normals, però després va tornar a repuntar i porta dos anys per sobre del 12%, segons les xifres de l’INE que ha reflectit aquesta setmana la Cambra de Comerç de Barcelona en el seu Informe de Conjuntura. El primer trimestre d’enguany, l’última xifra publicada, es va moderar una mica, però segueix molt per sobre del que fins ara es considerava normal, en el 12,8%, per al conjunt de l’Estat. A Catalunya, l’última xifra disponible és la del 2022, en el 9,8%, similar a l’espanyola en aquell moment.

Joan Ramon Rovira, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra, admet que no tenen clar què explica que les famílies, en un bon moment per a l’economia, com el que ha viscut els dos últims anys, hagin decidit estalviar tant: “No hi ha una explicació clara. Pot ser estructural, que no torni mai al 8%. Pot baixar al 10%, ja seria un impuls important per al consum i l’economia, però potser no torna al 8%”.

La Cambra veu diferents elements que poden explicar-ho. Un que sembla tenir força pes és l’habitatge. Per una banda, perquè està creixent el nombre de cancel·lacions d’hipoteques, que es considera estalvi, i per l’altra, perquè “hi ha molta gent estalviant per comprar un habitatge i, amb els preus actuals, que estan disparats, ha d’estalviar molt més que fa uns anys”.

També veu un canvi en els patrons de consum provocat per qüestions demogràfiques. “Hi ha estadístiques que ens diuen que els que més estalvien són la gent gran, de més de 65 anys, i els joves entre 25 i 35 anys”. La franja de més edat, apunta, pot ser perquè no tenen clar si la pensió els arribarà, i els més joves, una causa és la ja apuntada de l’habitatge, però també patrons de consum nous, com per exemple, l’opció de cada cop més joves de no tenir cotxe.

Carlos Puig de Travy, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), tampoc hi veu una explicació clara, però apunta als ensurts dels últims anys, en els quals hem encadenat la pandèmia amb la invasió d’Ucraïna, que va disparar la inflació i, ara, l’amenaça dels aranzels: “L’estalvi de les llars puja quan tenen una situació d’inestabilitat i incertesa. La gent encara recorda el que va patir amb la Covid, i ara tenim tots els conflictes geopolítics”.

Una oportunitat per reactivar el consum

Puig de Travy creu que aquesta “bossa emmagatzemada d’estalvi ha d’anar al consum” perquè reactivi l’economia i insta les empreses a incentivar-ho: “La indústria i les empreses han de fer estratègies per estimular que aquest estalvi vagi a consum i es converteixi en demanda estable”. El degà dels economistes catalans també apunta al fet que les empreses, que també estan molt poc endeutades, aprofitin per invertir “per ser més eficients i competitives”.

I és que el consum és l’altra cara de la moneda, ja que els diners que s’estalvien deixen d’anar a despesa. No obstant això, en els últims dos anys ha pujat. Això es deu, explica Rovira, a què “si l’ocupació pujava el 3% i l’estalvi pujava menys, la resta anava a consum”. Malgrat això, el consum privat per habitant encara se situa per sota de les xifres prepandèmia, i això sense tenir en compte la inflació. En consum de les llars sobre el PIB, Catalunya està en el 49,4%, encara per sota del 50% que se sol superar.

La Cambra de Comerç és moderadament optimista pel que fa al consum. Tot i la creixent tendència a l’estalvi, considera que les famílies i la inversió empresarial estan prenent el relleu de la despesa pública i les administracions com a motors de l’economia catalana. La institució considera que el consum privat creixerà per sobre del PIB, un 2,7% aquest any i un 2,5% el vinent, i la formació bruta de capital, també un 2,5% el 2026.

La clau perquè el creixement de Catalunya sigui més o menys alt pot ser el que passi amb l’estalvi. Si la taxa baixa al 10%, l’impuls serà important, va admetre Rovira, però cal veure com evoluciona aquest indicador, que despista els economistes, i si el canvi de tendència dels últims anys és conjuntural o estructural.