El Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat ha donat el vistiplau definitiu a la construcció de dues centrals fotovoltaiques al terme municipal de Riba-roja d’Ebre. Es tracta de dos projectes germans, tots dos impulsats per la mateixa empresa, Blue Viking Samara SL, amb domicili social a Alacant, que conjuntament suposaran una transformació significativa del territori. La decisió s’ha adoptat malgrat les fortes al·legacions presentades per col·lectius ecologistes i veïnals durant el període d’informació pública, i en un context de silenci administratiu per part de les institucions locals.

Els dos projectes, anomenats Planta solar fotovoltaica Riba-roja i Planta solar fotovoltaica Les Planetes, són gairebé idèntics en magnitud. Cadascun disposarà d’una potència de 4,95 megawatts (MW) i comptarà amb unes 9.600 plaques solars, la qual cosa els situa com a instal·lacions de mida mitjana-alta dins del panorama de les energies renovables a Catalunya. A més de les mateixes plantes, els projectes inclouen la instal·lació de línies d’alta tensió soterrades per a l’evacuació de l’energia: 1.218,6 metres per a la planta Riba-roja i 590 metres per a Les Planetes.

El procés no ha estat exempt de controvèrsia. Durant el tràmit d’informació pública, el GEPEC-EdC (Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya), juntament amb el grup municipal Riba-roja Reviu, van presentar un exhaustiu conjunt d’al·legacions. Els seus arguments es van centrar en quatre pilars fonamentals:

  1. Impacte ambiental: Es va posar en relleu la possible afectació a la fauna autòctona, especialment a espècies d’aus estepàries i a la seva zona d’alimentació, en un entorn que encara conserva valors ecològics rellevants. Es va qüestionar si s’havia realitzat una avaluació d'impacte ambiental prou rigorosa que considerés l’efecte acumulat de les dues plantes.
  2. Impacte paisatgístic: Es va alertar sobre la transformació irreversible del paisatge agrari i natural de la zona, un valor intangible però fonamental per a la identitat del territori i, també, per al seu potencial turístic.
  3. Qüestions urbanístiques: Es van analitzar les possibles incompatibilitats amb els plans urbanístics municipals i el sòl on es preveia la instal·lació, demanant majors garanties sobre la seva classificació com a apte per a aquest ús.
  4. Impacte socioeconòmic: Més enllà dels pocs llocs de treball temporals que es puguin generar durant la construcció, els col·lectius van qüestionar els beneficis reals per al municipi a llarg termini, així com la pèrdua de possibles usos del sòl de major rendibilitat agrària o ramadera.

En paral·lel a aquest debat ciutadà, es va produir una situació que els crítics qualifiquen de "buit institucional". La Generalitat, seguint el procediment legal, va sol·licitar els informes preceptius a l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre i al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. Tanmateix, i en un fet que ha generat perplexitat, ambdues administracions no es van pronunciar sobre els projectes.

Aquest "silenci administratiu" és interpretat de maneres oposades. Per a la promotora i per a l’administració autonòmica, la falta d’un informe negatiu explícit pot considerar-se com una no oposició, obrint la via a l’autorització. Per als opositors, però, aquesta absència reflecteix una falta de voluntat política per assumir la responsabilitat sobre un projecte controvertit, deixant el territori desprotegit davant decisions externes.

Aquest cas a Riba-roja d’Ebre s’erigeix en un microcosmos del debat més ampli que viu Catalunya i tota Europa: la tensió entre la necessitat urgent de descarbonitzar l’economia i impulsar les energies netes, i la preservació del territori, el paisatge i les dinàmiques socials locals. Mentre la Generalitat busca afrontar els objectius de la transició energètica, projectes com els de Blue Viking Samara SL es multipliquen. L’autorització de les plantes fotovoltaiques a Riba-roja d’Ebre obre un capítol d’incerteses sobre el model de desenvolupament de les comarques de l’Ebre en l’era de les renovables, un debat que, amb tota probabilitat, està lluny d’haver acabat.