Qui passi pel Portal de l’Àngel i la plaça de Cucurulla, es trobarà amb tres torroneries Planelles Donat, dues de les quals encara comparteixen la botiga amb l’escala de veïns. Aquí hi ha tradició i molta història. En realitat, la família Planelles Donat són dues nissagues –la sisena generació dels Planelles i la cinquena dels Donat– que tenen l’origen en els firaires o mercaders de Xixona que, en el segle XIX, transportaven carregaments de torrons amb mules i carros i que es van acabar establint a Barcelona, on gairebé dos segles després elaboren productes tradicionals, a banda d’orxates i gelats a l’estiu.
Josep Planelles Donat –cinquena generació del primer cognom i quarta del segon– i la seva filla Laia Planelles Torrent –sisena generació–, que apareixen en la fotografia superior, relaten que els seus avantpassats xixonencs van començar la venda ambulant de torrons a Barcelona el 1850, en el mercat de productes nadalencs que es muntava a la plaça Reial. I el 1870, els Planelles ja es van instal·lar a l’escala del número 9 de la plaça Cucurulla, on encara continuen.
Un dibuix del pintor modernista Isidre Nonell (1872-1911) mostra la parada de torrons dels Planelles de la plaça Cucurulla a finals del XIX. Anar a comprar torrons de Xixona en aquests portals es va convertir en una tradició pels barcelonins.
Com que els torrons eren productes estacionals, als venedors no els sortia a compte llogar una botiga només per unes setmanes i, per aquest motiu, s’instal·laven als portals de les cases. Al final, sobretot quan l’Ajuntament va restringir la venda ambulant a partir de 1868, van acabar muntant les parades a les escales del centre de la ciutat i, alguns, encara s’hi ha mantingut fins a l’actualitat. Quan dècades després van ampliar a la venda a altres productes –dolços, orxates o gelats–, ja van optar per obrir botigues.
Des que els Planelles van arribar a Barcelona fa 175 anys, s’han succeït generacions que han anat canviant el segon cognom –Miralles, Sirvent, Picó, Donat, fins a arribar a Torrent, de la sisena generació–. Pel que fa als Donat, van començar al carrer del Carme i hi ha constància documental que, el 1927, Antonio Donat Coloma va deixar la parada que tenia al carrer Trafalgar per l’escala del número 25 de Portal de l’Àngel, que encara ocupen. Durant més d’un segle han viscut a cavall de Xixona i Barcelona. El 1954, les dues famílies es van ajuntar a conseqüència d’un enllaç matrimonial: Josep Planelles Picó es va casar amb Otília Donat Verdú, fet que poc després va suposar la unió dels negocis familiars.
Otília Donat Verdú, de 99 anys, encara acostuma a passar sovint per les botigues de Portal de l’Àngel i de la plaça Cucurulla. Els seus tres fills –Josep, Antoni i Maria Otília Planelles Donat– van agafar el relleu, que ja estan passant als seus fills. Dels 7 membres de la sisena generació, només tres han decidit continuar en el negoci: els germans Josep i Laia Planelles Torrent i el seu cosí Marc Alsina Planelles. Curiosament, els dos nois són enginyers i Laia, llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses, però han preferit quedar-se rere el taulell i ocupar-se de l’empresa familiar. El cas de Marc pot sorprendre perquè, fins fa un parell d’anys, treballava d’enginyer a Alemanya, però ho va deixar tot per tornar a Barcelona i continuar amb la tradició familiar.
I Josep Planelles Donat, pare i oncle dels anteriors, és un llicenciat en farmàcia que ha estat tota la vida entre torrons. Per això pot opinar amb autoritat sobre les propietats dels torrons tradicionals, amb un alt percentatge de fruits secs: “Són calòrics?, sí, però són sans, encara que hi ha qui diu que s’ha engreixat per una mica de torró i no té en compte tot el que ha menjat en els àpats de Nadal”.
A Planelles Donat, els torrons que venen de Xixona (tou) i Alacant (dur) es produeixen en una cooperativa xixonenca, cofundada precisament pels seus avantpassats, però la resta de varietats –crema, massapà, coco...– s’elaboren a l’obrador que tenen al carrer Montsió, a tocar de Portal de l’Àngel. Allà fan torrons i, quan n’és temps, orxates i gelats.
El primer que va començar amb les orxates i gelats va ser el seu avi, cap al 1929, quan es va establir a l’escala del número 25 de Portal de l’Àngel. El 1997, van comprar la botiga del costat, en el número 27, per “consolidar el negoci” si bé fa uns mesos en van tancar una altra en aquesta mateixa via, en el número 7, en acabar el contracte de lloguer. Ja se sap que Portal de l’Àngel és una de les artèries comercials amb el metre quadrat més car de Barcelona.
Josep Planelles descarta aliar-se amb fons d’inversió per expandir aquest model de torroneries tradicionals, de producte qualitat, si bé no tanca la porta a obrir un altre establiment molt a prop. Durant tota la història d’aquesta família només han tancat dues vegades: durant els mesos més durs de la Guerra Civil –entre finals de 1938 i gener de 1939– i de la pandèmia de Covid del 2020.
El 9 d’octubre passat, Diada del País Valencià, l’Ajuntament de Xixona va distingir amb la insígnia d’or de la ciutat dues empreses torroneres amb una trajectòria molt similar: la barcelonina Planelles Donat i la madrilenya Casa Mira, fundada el 1842 pel també xixonenc Luis Mira Espí, que en l’actualitat està situada a la Carrera de San Jerónimo, molt a prop del palau del Congrés dels Diputats. L’alcaldessa, Isabel López Galera, va destacar que "tant Casa Mira com Planelles Donat són part de la nostra història col·lectiva. Representen generacions de treball i orgull xixonenc, i són la prova que els valors de qualitat, ofici i autenticitat que van néixer aquí es mantenen segles després".
L’Ajuntament de Barcelona ja els va reconèixer el 2014 com establiment emblemàtic pel seu arrelament a la ciutat i el fet de mantenir-se fidels als orígens i a la tradició artesana.