La proliferació d'establiments amb activitat de venda de pa i cafeteria, els forns cafeteries, no troba aturador a Barcelona ni a les principals ciutats de Catalunya. Les empreses que gestionen la marca i aquesta mena d’establiments han creat arreu una xarxa de locals significativa -entre propis i franquiciats- i han entrat en una lluita ferotge per aconseguir els millors espais, costi el que costi.

Només a Barcelona ciutat, els locals de les cadenes Vivari, Obrador 365, Granier, Santagloria i El Fornet s’han multiplicat per quatre els últims deu anys, en passar de 83 a més de 300, segons el darrer cens municipal de locals comercials de 2024. A més, cal sumar altres ensenyes d’una dimensió més reduïda que també tenen més d’una botiga o altres iniciatives d’empresaris o emprenedors individuals que munten els seus establiments i que “no s’han de confondre amb les fleques amb degustació, perquè són un altre concepte: a la fleca tradicional i artesana hi ha un mestre flequer”, puntualitza Mònica Gregori, presidenta de Pimec Comerç i del Gremi de Flequers de la província de Barcelona.

La creixent competència entre les grans cadenes ha despertat l’interès per obtenir les millors ubicacions en carrers de molt trànsit de vianants -residents i visitants- “perquè és una activitat comercial que viu d’un tiquet de compra baix i, per tant, el negoci requereix un determinat volum de vendes per ser rendible”, avisa Jordi Fandos, director del departament de locals comercials de Forcadell.

Llavors, què millor que tenir un local que faci cantonada per captar el transeünt per dues entrades de carrers diferents? Aquest objectiu ha desfermat l’atractiu dels locals comercials cantoners i amb l’augment de la demanda els preus de lloguer han anat a l’alça. “La guerra de les cantonades existeix i els departaments comercials ja la tenim assimilada”, assegura Fandos.

Créixer a qualsevol preu

Darrere de la mateixa hi ha l’estratègia empresarial que les mateixes cadenes s’han imposat per al seu creixement, fins al punt que “ningú vol deixar de créixer”, diu Fandos i explica que inclús es paguen preus més elevats per determinades ubicacions malgrat que no s’ajustin estrictament al model de negoci que té la marca.

La proliferació dels nòmades digitals o el nombre creixent de persones que fan teletreball també afavoreix que aquests establiments s’omplin de clients que se’ls apropien com una zona de coworking “generant tiquets de compra més elevats per justificar l’estada”.

Tanmateix, hi ha exemples com l’Obrador 365 que disposa d’una segona marca franquiciada Valls&Co per ocupar determinats espais cantoners al costat de les seves botigues per evitar que passin a mans de la competència.

Elements que incrementen el lloguer

L’increment de la demanda i l’escassetat d’oferta de locals és la principal causa de l’alça dels lloguers, que varia molt segons la zona comercial i la superfície. També hi influeixen altres aspectes. “En els eixos més prime de Barcelona, l’oferta de locals és escassa i hi ha molta demanda de marques multinacionals del sector de la moda disposar a pagar rendes altes”, manifesta Clara Matías, directora de Retail High Street a la consultora immobiliària Laborde Marcet.

Controvèrsia amb els forns i l'hostaleria

“Les cadenes, diu Matías, busquen visibilitat de marca, però també es deuen a un model de negoci que no sempre és flexible; han de complir uns estàndards de superfície, de distribució dels espais interiors...”. Pensem, afegeix la directora de Retail High Street, que un forn cafeteria ha d’obtenir una llicència municipal per a l’activitat de restauració, que no és la mateixa que per a un forn de pa tradicional. És per això que en districtes com Ciutat Vella, l’Eixample o el Poblenou les rendes també s’han apujat perquè l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat un pla d'ordenació d'activitats per evitar la proliferació massiva de determinats comerços en detriment de les botigues de barri. “Quan queda lliure un establiment que ja disposa de llicència de restauració”, també s’encareix el lloguer, concreten Fandos i Matías.

Les grans cadenes de forn cafeteria no estan agremiades al col·lectiu de fleques, “pertanyen al gremi de les masses congelades”, especifica Mònica Gregori. Ara per ara, “els forns cafeteria han entrat en conflicte amb l’hostaleria i amb les fleques, i amb la primera especialment perquè la venda que fan de pa només representa un 3% del seu negoci”.

“Caldrien uns límits essencials i un control més estricte d’aquesta mena de botigues”, defensa Gregori, per qui “el model de fleca degustació és un altre: està arrelat al barri, als residents, el seu perfil de client busca espais on trobar-se a gust”. Per això, opina Gregori que “els consumidors comencen a ser reticents a entrar en aquests locals”. Ha nascut una nova ètica del consum que lideren els joves que estan més informats, són més exigents i valoren el servei de qualitat, l’experiència de la compra, la proximitat i la comunitat de barri, sentencia Gregori.