Els bancs tenen l'obligació de notificar certs ingressos a l'Agència Tributària, i els llindars no són tan alts com es podria pensar. La recepció d'una notificació no implica il·legalitat, però sí pot comportar la necessitat de justificar l'origen dels fons davant l'administració pública. El sistema financer actua com a primer filtre en la lluita contra el frau fiscal i el blanqueig de capitals. En aquest marc, les entitats bancàries estan obligades per llei a comunicar automàticament a l'Agència Tributària determinades operacions que els seus clients realitzen, encara que aquestes siguin legals. Aquests avisos es produeixen amb quantitats inferiors a les que popularment s'associen amb el control fiscal.
La normativa, derivada principalment del Reglament de Prevenció del Blanqueig i de la Llei General Tributària, estableix diversos supòsits que generen una notificació obligatòria. Un dels casos més coneguts és l'ingrés en bitllets de 500 euros. Encara que aquests bitllets, coneguts popularment com a Bin Laden per la seva associació amb l'economia submergida, ja no s'emeten, segueixen sent vàlids.
No obstant això, qualsevol dipòsit que inclogui un o més d'aquests bitllets genera una comunicació immediata a Hisenda, donada la seva històrica vinculació amb transaccions opaques. Un altre llindar clau són els ingressos en efectiu que superen els 3.000 euros. Qualsevol dipòsit, independentment del tipus de bitllet, que iguali o excedeixi aquesta xifra en una única operació, activa el protocol de notificació. A partir d'aquest punt, l'Agència Tributària pot sol·licitar al ciutadà que acrediti la procedència legal dels fons.
A més d'aquests supòsits concrets, el sistema també està dissenyat per detectar patrons de comportament sospitosos. Així, els ingressos recurrents en efectiu, encara que siguin per imports inferiors a 3.000 euros cadascun, poden desencadenar una alerta si es produeixen amb freqüència. En aquests casos, els experts recomanen optar per la transferència bancària com a mètode de cobrament sempre que sigui possible, ja que aquesta via deixa un rastre documental clar de l'origen del pagador.
La vigilància sobre transferències i préstecs
Més enllà dels diners en efectiu, altres productes financers també estan subjectes a control. Les transferències bancàries que excedeixen els 10.000 euros, així com els préstecs o crèdits concedits per import superior a 6.000 euros, són comunicades a l'Agència Tributària, que fa un seguiment dins del perfil fiscal del contribuent. Existeixen, a més, operacions que no només generen una notificació per part del banc, sinó que obliguen el propi ciutadà a presentar una declaració complementària.
Aquest és el cas del Model S1, un formulari que s'ha de presentar obligatòriament quan es rep una transferència de més de 10.000 euros des de l'estranger, o de més de 100.000 euros dins del territori estatal. L'omissió d'aquesta declaració comporta sancions econòmiques que poden oscil·lar entre els 600 euros i el doble de la quantia ingressada, en funció de la gravetat de la infracció. Si, a més, no es pot justificar l'origen dels fons, la multa pot ascendir a entre 60.000 i 150.000 euros.
En definitiva, la xarxa de control és àmplia i actua en múltiples nivells. Rebre una consulta de l'Agència Tributària després d'una d'aquestes operacions no significa, per si mateix, que s'hagi comès cap infracció. Sí que implica, en canvi, la necessitat de tenir a punt la documentació que acrediti la legalitat de la transacció, ja sigui una venda d'un bé, un estalvi acumulat o un regal familiar, per respondre amb celeritat i evitar possibles sancions per morositat en la resposta