En un context de preus de lloguer i venda elevats, i on les necessitats vitals canvien, una solució poc coneguda emergeix com una alternativa viable per a moltes llars: transformar el mateix habitatge sense necessitat de traslladar-se. Es tracta dels processos legals d'agregació i segregació d'immobles, un mecanisme previst a la Llei de Propietat Horizontal (LPH) que permet absorbir part d'un veí o, al contrari, desprendre's d'una part del mateix habitatge.
Aquesta opció, que pot semblar una quimera, és un procediment jurídicament regulat que requereix superar diversos tràmits administratius, tècnics i comunitaris. La seva essència rau en la modificació dels límits físics i jurídics entre dues propietats privades dins d'una mateixa comunitat, alterant permanentment la seva superfície i, per tant, la seva naturalesa registral.
El punt de partida inexorable és l'acord entre les parts implicades directament: el propietari que cedeix metres quadrats i el que els incorpora. Tanmateix, la decisió no queda tancada en aquest àmbit. La LPH exigeix que la Junta de Propietaris, en molts casos, validi l'operació. Concretament, cal el vot favorable de les tres cinquenes parts dels propietaris que, a més, representin tres cinquenes parts de les quotes de participació. Aquesta exigència es basa en el fet que l'operació altera l'equilibri de càrregues i beneficis comunitaris, ja que les quotes de participació, que determinen el pes en les despeses comunes, es veuran modificades. Només es dispensa d'aquesta autorització quan els estatuts de la comunitat ja preveuen expressament aquest dret als propietaris.
Més enllà del protocol
Un cop obtingut el vistiplau veïnal, el procés es desplaça cap a l'àmbit tècnic i legal. És imprescindible la intervenció d'un arquitecte o tècnic competent, que haurà d'avaluar la viabilitat física de la unió. No es tracta només d'obrir un forat en una paret. Cal assegurar-se que no es toquen elements estructurals, conductes de ventilació, xemeneies, instal·lacions comunes o que es respecta la normativa d'accessibilitat, seguretat contra incendis i salubritat. Aquesta fase acostuma a materialitzar-se en un projecte tècnic que haurà de presentar-se a l'ajuntament per a l'obtenció de la corresponent llicència d'obra, un tràmit que pot allargar-se diversos mesos.
Paral·lelament, es duu a terme el nucli de l'operació jurídica: la signatura de l'escriptura pública davant notari. En aquest document, les parts formalitzen la segregació (la part que es desprèn) i l'agregació (la part que s'incorpora), i es fixen les noves quotes de participació que tindran cadascuna de les propietats resultants dins de la comunitat. Aquesta escriptura és posteriorment inscrita al Registre de la Propietat, donant publicitat i seguretat jurídica a la nova realitat.
L'operació té un impacte directe i inevitable en l'òrbita econòmica i fiscal. En produir-se una alteració de la superfície i les característiques dels béns, cal comunicar-ho al Cadastre. Aquest organisme tornarà a calcular el valor cadastral de tots dos immobles. Com a resultat, el propietari que amplia el seu habitatge veurà incrementat l'import de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) i, eventualment, la plusvàlua municipal en una futura transmissió. Per contra, qui redueix la seva superfície es beneficiarà d'una baixa en aquestes càrregues tributàries.
Aquest procés, encara que complex, obre un ventall de possibilitats enfront d'un mercat immobiliari sovint rígid. Permet adaptar l'habitatge a canvis familiars, com l'arribada de fills o la necessitat d'un espai de teletreball, sense passar pels trastorns i costos d'una mudança. També ofereix una sortida a veïns amb espais sobredimensionats per a les seves necessitats actuals, que poden alleugerir la seva càrrega econòmica cedint part de la seva propietat. Es configura, doncs, com una eina de reforma del parc immobiliari existent, una via de cooperació veïnal i una alternativa pragmàtica en un panorama on l'accés a l'habitatge continua sent un repte per a moltes famílies. La seva execució exigeix, però, paciència, assessorament professional interdisciplinari i, sobretot, una bona dosi de diàleg i acord entre les parts implicades i la comunitat en conjunt.