La temporada nadalenca és, per a molts, sinònim de celebració i trobada familiar. No obstant això, l'última dècada ha consolidat aquestes festes també com un període de pics de consum que desestabilitzen els preus i sotmeten la cadena logística a una pressió extrema. Les darreres dades de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) són clares: el preu mitjà de la cistella de Nadal ha pujat un 5,1% el 2025 respecte de l'any anterior, i acumula una inflació de fins a un 57% en deu anys. 

Aquesta escalada no és uniforme; alguns articles emblemàtics han assolit cotes històriques. És el cas del rodó de vedella i les ostres, que es revaloren un 19% en comparació amb 2024, seguits del pernil ibèric (un 10% més car), el xai llet (un 8%) i el gall dindi (un 7%). Fins i tot les fruites típiques, com la pinya i la magrana, registren alçades properes al 9%, convertint la taula nadalenca en un desafiament pressupostari per a moltes llars.

En aquest context de preus alts, l'ordre i la previsió esdevenen la pedra angular per preservar tant l'economia domèstica com el medi ambient. Meritxell Hernández, experta en sostenibilitat, ho argumenta amb claredat. "Planificar no només és important per protegir les nostres butxaques, sinó també per tenir cura del medi ambient", afirma Hernández. La seva anàlisi posa el focus en les despeses de la improvisació. "Comprar amb antelació permet esquivar el sobrepreu, però també reduir la pressió sobre la logística, evitant enviaments urgents que són fins a un 30% més contaminants que els estàndard", apunta l'experta.

Per a Hernández, però, l'actitud sostenible transcendeix el moment de la compra. "La sostenibilitat també passa per com comprem", insisteix l'experta en sostenibilitat. En aquest sentit, Meritxell Hernández defensa la compra de proximitat com una eina de triple impacte: redueix dràsticament la petjada de carboni del transport, promou l'economia local i de circuits curts i, sovint, garanteix frescor i qualitat. A més, la tria de productes a pes i al detall, rebutjant envasos innecessaris (especialment els plàstics d'un sol ús), és cabdal per disminuir la muntanya de residus que genera aquestes dates. "Cada gest compta: dur bosses reutilitzables, rebutjar plàstics i prioritzar aliments sense embalatge són accions que marquen la diferència", remarca l'experta.

Estalvi d'última hora i substitucions intel·ligents

Fins i tot per a qui encara no ha planificat, existeix un marge d'acció en els dies previs. Una mesura eficaç és comprar i congelar proteïnes com carn o peix, anticipant-se a la punta de preus de la vigília de Nadal. De la mateixa manera, substituir productes sota màxima pressió per alternatives més assequibles pot suposar un estalvi significatiu. Per exemple, optar per peix de proximitat o vedella madurada en lloc de marisc importat o pernil ibèric de gom a gom. Tanmateix, la mesura més potent contra el malbaratament és ajustar les quantitats a la realitat dels comensals i dissenyar un menú que aprofiti les sobralles.

Davant d'una dinàmica de mercat marcada per la inflació i la tensió logística, la planificació expressa es consolida com l'estratègia més racional per conciliar la celebració amb l'estalvi i el consum responsable. Aquest Nadal, més que mai, la sostenibilitat es juga en els petits gestos quotidians: la llista de la compra meditada, el suport al comerç local i el rebuig a l'embalatge superflu. Són decisions que, sumades, configuren una festivitat no només més autèntica i menys estressant per al planeta, sinó també més lleugera per al pressupost familiar. La recepta per a unes festes sostenibles, per tant, combina àmpliament la previsió, la consciència ambiental i una mica de creativitat culinària, demostrant que la millor manera de celebrar passa també per cuidar allò que ens envolta.