La inflació, malgrat que sembla com el principal llast de les economies internacionals, n'ha alimentat més de la meitat dels ingressos públics d'Espanya el 2022. Així ho ha explicat aquest dijous el Banc d'Espanya al seu informe 'Residus fiscals i inflació', en el qual determina que l'alça dels preus s'ha evidenciat notablement sobre l'IVA i sobre l'IRPF a l'anterior exercici.

El 2022 serà recordat com l'any de l'inici de la guerra d'Ucraïna, la qual ha desbocat una infinitat de problemes econòmics, sent la inflació el principal. "L'efecte estimat de l'IPC en l'evolució recent dels ingressos públics és notable i ha guanyat pes en els últims trimestres", explica el Banc d'Espanya a l'esmentat informe. Així, tal com exposa l'organisme bancari liderat per Pablo Hernández, en els primers tres mesos de 2022, el creixement dels preus, el qual va tocar el seu màxim el juliol en el 10,8%, havia suposat 7,3 punts percentuals del 12,3% d'increment dels ingressos públics vistos en aquell període, la qual cosa en suposa més de la meitat.

La inflació, el factor que més contribueix als ingressos públics més grans

El Banc d'Espanya assenyala que els dos factors que han catalitzat els ingressos públics al país després de l'època de la crisi sanitària són l'esmentada inflació, la qual s'ha situat el mes de febrer sobre el 6,1%, i el que des de l'organisme bancari denominen com "el component no explicat o residu". En com a l'alça dels preus, s'estima que podria suposar el 46% dels ingressos públics més grans després de la pandèmia, encara que el BdE assenyala que els efectes dels preus sobre els ingressos no són sempre immediats.

Quant a l'IVA, el Banc d'Espanya espera una menor contribució de l'esmentat impost en els ingressos públics per a 2023 a conseqüència de la desacceleració prevista en els preus. Bé és cert que des que la inflació marqués el seu màxim el juliol passat, aquesta ha anat cedint fins a asseure's en el 6,1% actual. Encara que l'indicador dels preus segueix per sobre del desitjat, i les institucions entenen que són cotes elevades, també sostenen que el 2023, la inflació anirà cedint empesa per l'alça dels tipus d'interès, a més de per les mesures sobre l'IVA d'alguns aliments i l'efecte de les mesures energètiques preses el 2022.

Tanmateix, és probable que l'impacte sobre l'IRPF i les cotitzacions socials s'incrementi en la mesura que es produeixi una certa acceleració sobre els sous dels treballadors. Això tindria com a resultat la indicació de les pensions amb la inflació aprovada l'any passat. El Banc d'Espanya també recalca que la inflació no només afecta els ingressos públics, sinó també les despeses, efecte que també es distribueix al llarg del temps i que depèn de l'existència de mecanismes d'indicació automàtica.

Els residus fiscals contribueixen en els ingressos públics

Quant al segon factor que remarca el Banc d'Espanya com a catalitzador dels ingressos més grans el 2022, la institució explica que el 2,6% dels 3,7 punts percentuals d'augment dels ingressos sobre el PIB dels últims tres anys no podria explicar-se per l'activitat econòmica, els preus o les mesures fiscals aprovades. Aquests són els residus fiscals a què apel·la el Banc d'Espanya.

Es tracta de la part no explicada de l'augment de la recaptació. "Només en la crisi immobiliària de 2008-2009 s'observen residus d'una mida equiparable, encara que llavors van ser negatius en lloc de positius," explica l'estudi.

Des de l'organisme es recomana, en aquest punt, que, en absència d'una explicació sobre la naturalesa permanent o transitòria d'aquest fenomen, el principi de prudència aconsellaria "no considerar aquest increment dels ingressos com a permanent".

Cal veure si la inflació cedeix a poc a poc, com apunten els experts i com insisteixen des del Govern d'Espanya. Malgrat que els preus s'han anat ajustant a les mesures preses per rebaixar-los, aquests continuen indicant cotes elevades, amb els costos energètics i els preus dels aliments frescos, aixecant l'esmentada estadística.