El Banc d'Espanya (BdE) revisarà a l'alça les seves estimacions sobre el creixement econòmic d'Espanya i a la baixa els nivells d'inflació per a aquest 2023. Així ho ha confirmat aquest dimarts el director general d'Economia i Estadística de l'entitat, Ángel Gavilán, després de la publicació de les últimes dades de Comptabilitat Nacional del quart trimestre de 2022. Segons les noves previsions, el PIB podria créixer aquest any un 1,6%, tres dècimes per sobre de l'última estimació del Banc d'Espanya, que situa aquest increment en l'1,3%.

Tot i així, les previsions del banc continuen sent inferiors a les projectades pel Govern per a aquest any. El Ministeri d'Economia va insistir a finals de gener en què el PIB espanyol creixeria un 2,1%, malgrat les males dades registrades en el quart trimestre de l'any anterior.

Esparver, que ha intervingut en la Comissió de Treball del Consell Econòmic i Social (CES), ha destacat les xifres publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), segons les quals el PIB espanyol va créixer en el quart trimestre de 2022 un 0,2%, per sobre del 0,1% estimat pel BdE, al mateix temps que l'oficina estadística va revisar "significativament" a l'alça el PIB dels trimestres previs. "De manera mecànica, aquesta nova informació induiria una revisió a l'alça en la taxa de creixement del PIB el 2023 d'unes 3 dècimes", ha assenyalat Esparver.

Així mateix, ha assenyalat que altres dades a nivell global i domèstic també apunten a una millora de l'activitat, com la reducció gradual dels problemes de subministraments i les últimes dades econòmiques "més robustes" de l'esperat. En el cas d'Espanya, ha apuntat que les previsions de creixement per a 2023 comencen a revisar-se a l'alça, els indicadors de confiança milloren i les dades d'afiliació a la Seguretat Social de gener han estat "relativament sòlides".

Es manté el creixement per al primer trimestre

Segons Esparver, tota aquesta nova informació, tot i que encara "molt parcial i incompleta", apunta que en el primer trimestre de 2023 l'activitat econòmica global s'estaria comportant una mica millor de l'esperat i que, a Espanya, l'activitat estaria mantenint un grau de dinamisme "similar" a l'observat en el tram final de 2022, quan va créixer un 0,2% en taxa intertrimestral.

"De manera mecànica, aquestes dinàmiques induirien a una revisió a l'alça en la taxa de creixement del PIB el 2023", ha tornat a afirmar Ángel Gavilán en el cas de l'economia espanyola.

Quant a l'evolució de la inflació, Gavilán també estima que la introducció de la reducció temporal de l'IVA per a determinats aliments, assumint que l'esmentada rebaixa es trasllada completament al seu preu, induiria una revisió a la baixa en la taxa d'inflació general mitja el 2023 d'uns 0,15 punts percentuals, amb el que se situaria en el 4,75%, davant el 4,90% que va estimar el Banc d'Espanya al desembre.

Preveu una moderació de la inflació

Juntament amb la rebaixa de l'IVA, Gavilán també ha apuntat que el preu del gas natural a Europa ha continuat caient més de l'anticipat unes setmanes enrere i s'està produint una relativa estabilitat en el preu del petroli, mentre prossegueix la reducció gradual dels problemes de subministraments el 2023.

Aquestes dades, ha subratllat, apuntarien també a una revisió a la baixa en la taxa d'inflació general el 2023, encara que ha admès que existeix molta incertesa entorn de la intensitat amb què els descensos en el preu de l'energia es traslladaran a la inflació subjacent i l'impacte inflacionari/deflacionari del creixement més gran a la Xina.

Gavilán també ha afirmat que persisteixen "incògnites" sobre l'evolució futura de la inflació, i ha assenyalat que encara que els efectes indirectes de l'alça de preus tarden a materialitzar-se, en l'episodi inflacionista actual, ja s'han materialitzat de forma "una mica més intensa i ràpida de l'habitual" -- encara que potser no completament"--, a causa de la "magnitud del xoc actual".

Els marges empresarials han tornat a nivells prepandèmia

No obstant això, ha assegurat que les previsions actuals d'inflació del Banc d'Espanya (una taxa mitjana del 4,9% aquest any) estan construïdes sobre la base que no es produiran efectes de segona volta "significatius" ni en salaris ni en marges empresarials.

En concret, ha indicat que els increments salarials pactats es mantenen "relativament continguts", encara que ha augmentat la incidència de les clàusules de salvaguarda; mentre que les últimes dades de Comptabilitat Nacional apunten que els marges empresarials, en el quart trimestre de 2022, s'han situat ja per sobre dels nivells observats a finals de 2019, abans de la pandèmia.

Finalment, sobre la "capacitat de resistència" de llars i empreses davant dels pròxims trimestres, Gavilán ha subratllat que les famílies i companyies més vulnerables podrien haver esgotat alguns dels 'matalassos' dels que disposaven, malgrat que l'enduriment de la política monetària encara no ha arribat a traslladar-se plenament al conjunt de l'economia.