Canvi de rumb de l'economia de la zona euro. Si fa tot just uns mesos Eurostat difonia una estimació que determinava que l'eurozona cauria en recessió aquest mateix hivern, ara, amb les últimes dades publicades per la institució, el PIB de la zona euro creix un 3,5% el 2022, i un 0,1% en el quart trimestre de l'anterior exercici. D'aquesta forma, els auguris que Europa cauria en una recessió econòmica, aquest hivern es desinflen. Malgrat que el Vell Continent no mostra un creixement voluminós, aquest és suficient perquè la regió s'allunyi de l'ombra d'una etapa recessiva.

En el conjunt de la Unió Europea, el PIB va créixer un 3,6% el 2022. Segons les dades ofertes aquest mateix matí per Eurostat, l'economia va créixer de forma estable durant els últims tres mesos de 2022, i per sobre de l'esperat, d'acord amb les estimacions ofertes per l'oficina d'estadística comunitària.

L'eurozona esquiva la recessió

Les xifres de Eurostat donen un entorn més favorable que el previst per la Comissió Europea el novembre passat. La institució continental va projectar una caiguda del PIB del 0,5% en ambdues zones, seguida d'un descens del 0,1% en el primer trimestre de 2023. En cas d'haver-se donat aquest fet, l'eurozona estaria immersa en una recessió tècnica.

Tant el PIB de la regió europea com la de la Unió Europea han crescut més de l'esperat tant en l'últim trimestre de 2022, com en el conjunt de l'any. Es pot destacar que algunes nacions europees han mostrat un creixement mínim en l'últim trimestre, fins i tot en alguns casos, com el d'Alemanya, el PIB en l'últim tram del passat exercici va evolucionar en negatiu. Malgrat això, tant l'economia de l'eurozona com la de la Unió Europea han trencat amb les estimacions que projectava Brussel·les.

Europa trenca amb les estimacions donades per la CE

La CE apuntava a un creixement de l'eurozona del 3,2%, mentre que esperava un creixement del 3,3% a la Unió Europea al tancament de l'any. Malgrat que ambdós indicadors s'han assentat per sobre de les previsions que donaven des de Brussel·les, aquestes disten del creixement que ambdues zones van fer al tancament de 2021, quan l'eurozona va créixer un 5,3% i la UE un 5,4%.

Es pot destacar que la zona euro s'ha mogut en un escenari complex, marcat per l'elevada inflació propiciada per la guerra d'Ucraïna, i un entorn amb polítiques monetàries restrictives. Tot això ha fet que el creixement econòmic d'ambdues regions sigui menor en un context que, a priori, no era favorable. Els resultats són positius, i més tenint en compte que les estimacions ofertes per Brussel·les fa tot just dos mesos no eren falagueres.

Malgrat això, sembla que la inflació ha començat a alleujar les economies europees, encara que aquesta segueix en cotes elevades. Les contínues pujades de tipus realitzades pel Banc Central Europeu sembla que estan començant a fer efecte. Malgrat això, l'objectiu de l'IPC al 2% que manté la institució presidida per Lagarde encara és lluny. És per això per la qual cosa dijous vinent el BCE durà a terme una cinquena pujada de tipus, que sembla que serà de 50 punts bàsics.

La política restrictiva, unida a la crisi energètica, ha alentit el creixement econòmic. Malgrat això, la notícia no és tan negativa si atenem les projeccions que feien els principals agents del mercat, els quals situaven a la zona euro en una etapa de recessió econòmica.

Espanya, la tercera economia europea més creixent en l'últim trimestre

Espanya va registrar la tercera taxa de creixement més gran de la UE en l'últim trimestre del passat exercici. L'economia espanyola va créixer un 0,2% entre octubre i desembre de 2022, sent aquesta la tercera amb més alça, per darrere de l'economia irlandesa, que va créixer un 3,5%, i de la de Letònia, que va ascendir un 0,3%, tal com apunten les últimes dades d'Eurostat.

França i Alemanya han estat dues de les grans economies europees que en els últims dies han publicat el creixement econòmic el 2022. El país germànic no ha sortit ben parat en l'últim trimestre de l'exercici, ja que la seva economia es va deteriorar un 0,2%, obrint la porta a la recessió. Per la seva part, el PIB francès va créixer un 0,1% en l'últim trimestre de 2022, apuntant-se un creixement del 2,6% en el conjunt de l'exercici.

Itàlia és una altra de les nacions que, com Alemanya, també ha experimentat un deteriorament econòmic en els últims compassos de 2022. En el seu cas, l'economia italiana va cedir un 0,1% entre octubre i desembre de l'anterior curs.

Sembla clar que la zona euro encara continua immersa en un procés marcat per la incertesa i les variacions. Des d'ING opinen que "s'han evitat pitjors escenaris aquest hivern, però l'economia continua estancada". Pota Bert Colijn, economista sènior de l'entitat financera, la zona euro ha "mostrat una resistència increïble" aconseguint regatejar la recessió. Malgrat això, l'expert creu que la fuita ha estat "estreta", per la qual cosa encara cal tenir cautela. Doncs la crisi energètica i les possibles variacions geopolítiques podrien generar desajustos econòmics en els mesos vinents.