Bones notícies per a l'economia francesa. El país europeu, malgrat haver notat un alentiment econòmic en l'últim trimestre de 2022, en concret d'un 0,1%, tanca el curs amb un creixement econòmic del 2,6%. Malgrat que les perspectives continuen sense ser favorables, amb el temor d'una nova variació geopolítica o una recrudescència de la guerra d'Ucraïna, França creu que, aquest any, no hi haurà recessió.

Es tracta d'una afirmació positiva i que, per a molts, pot suposar un alleujament. I és que, malgrat que l'economia gal·la és una de les més potents no només de l'eurozona, sinó de tot el món, la inestabilitat macroeconòmica, la crisi energètica, i els problemes esdevinguts del conflicte armat a l'est d'Europa, han elevat el risc a què les principals economies cedeixin i caiguin en recessió. Ahir ho vam veure amb Alemanya, que malgrat haver experimentat un creixement del PIB del 2,8%, va cedir en l'últim trimestre de l'any un 0,2%, aixecant la por de caure en una etapa recessiva.

França ha notat una 'punxada' econòmica

Per la seva part, l'Institut Nacional d'Estadística (INSEE), el qual ha publicat aquest mateix matí les dades relatives a l'economia francesa en l'últim trimestre de l'any, va destacar la progressió del 2,6% en tot el 2022. L'INSEE va posar èmfasi que, l'esmentat creixement, prové de la recuperació de l'activitat que es va produir en el segon trimestre i en el tercer trimestre de 2021, a la sortida de les crisis de la covid-19.

En línia amb el balanç anual realitzat per l'organisme, destaca que després de la petita punxada en els tres primers mesos de 2022 (-0,2%), la progressió del PIB va anar disminuint trimestre a trimestre (0,5% en el segon, 0,2% en el tercer i 0,1% en el quart).

I és que, l'any passat sembla complicat des de tots els punts macroeconòmics. Amb l'inici de la guerra d'Ucraïna, els preus de les matèries primeres i els costos energètics van emergir fins a nivells rècord, sacsejant tota la indústria de l'eurozona sense excepció. Al mateix temps que la inflació s'ha disparat en totes les nacions del Vell Continent, el Banc Central Europeu va començar a pujar els tipus d'interès a mitjans d'any. Des d'aquell moment, la institució presidida per Lagarde, la qual es reuneix dijous vinent per tornar a apujar els tipus, no ha deixat anar el peu de l'accelerador, duent a terme fins a quatre alces de tipus consecutives el 2022. Europa va tancar l'exercici amb uns tipus sobre el 2,50%, els nivells més elevats des de desembre de 2008.

La caiguda del quart trimestre es deu al deteriorament del consum

Quant a l'evolució dels últims tres mesos, l'alentiment econòmic té a veure amb una caiguda del consum dels particulars (-0,9% davant el +0,5%) d'una banda, per la davallada del consum d'energia (-5,5%) davant dels preus elevats. A més, la tardor passada i el principi de l'hivern ha deixat unes temperatures benignes, les quals han ajudat que el consum energètic sigui menor tant a les llars com en les empreses.

Malgrat això, i sorprenentment, també hi ha hagut una disminució del consum alimentari, en un context de forta inflació de preus. De fet, aquest mateix matí també s'han conegut les dades d'IPC de França corresponents al mes de gener, el qual ha despuntat un 0,1% des de la xifra que mantenia el desembre passat. El país gal, malgrat ser una de les nacions de l'eurozona que manté un IPC menys inflat, ha vist com els preus creixien fins al 6% en els primers compassos del nou curs.

L'INSEE destaca que l'augment de l'índex de preus es deu a una acceleració dels preus dels aliments, els quals van augmentar més d'un 13%, i dels preus de l'energia, els quals van pujar més d'un 16% davant el 15% que mantenia al desembre.

Tornant a les dades del creixement econòmic del país, l'institut d'estadística destaca que davant el retrocés del consum, la inversió va continuar el seu senda positiu, encara que a un menor ritme (+0,8 % entre octubre i desembre, després de +2,3 % en el trimestre precedent) i el comerç exterior va contribuir positivament al PIB (0,5 punts percentuals en el quart trimestre després d'haver restat un punt en els tres mesos anteriors).

"Pocs senyals d'una forta recuperació econòmica"

Malgrat que l'economia francesa s'ha vist minvada, el ministre d'Economia i Finances del país, Bruno Le Marie, va considerar que, durant el curs passat, el creixement va ser "sostingut", la qual cosa és un indicador de la "forta recuperació de l'economia després del xoc de la covid i la seva resiliència davant la crisi energètica". Malgrat l'optimisme donat pel ministre, Carlota de Montpeller, economista sènior d'ING, creu que "hi ha pocs senyals que l'economia francesa es recuperi amb força en els mesos vinents"

França, com la resta dels països europeus, continua combatent contra els elevats preus de l'energia, els quals han catalitzat les pujades de l'IPC i, al contrari, han alentit el creixement econòmic. El país presidit per Macron segueix en la tasca de buscar alternatives eficients, les quals siguin útils per deslliurar-se de la dependència energètica cap a països com Rússia. En el seu cas, França és una nació que manté l'energia nuclear, encara que també busca opcions verdes. La prova d'això és la seva aliança juntament amb Portugal, Espanya i Alemanya per al corredor d'hidrogen verd. Veurem si aquestes mesures té efecte sobre l'economia del país i, sobretot, sobre els preus a mitjà termini.